El Poblenou inaugurarà la primera superilla del pla Colau

El consistori abordarà al Poblenou la primera fase del desplegament a tota la trama Cerdà. Serà experimental i sumarà en aquest barri quatre noves places públiques de 2.000 m²

Pla de superilles de Sant Martí

A partir del dia 5 de setembre, els veïns del Poblenou podran gaudir de  la primera superilla del nou pla de forma experimental. Des d'aquest dia, coincidint amb les festes majors del barri, es modificarà la mobilitat d'aquesta zona de la ciutat i es desviarà el trànsit per tal que s'alliberi l'espai de quatre cruïlles, que donaran lloc a quatre noves places de 2.000 metres quadrats cadascuna. La superilla del Poblenou comprendrà el perímetre format pels carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger. L'objectiu és que de cara a l'estiu del 2017 s'hagi consolidat el desplegament de totes les superilles projectades per al districte de Sant Martí. El pla de superilles compta amb un pressupost de 10 milions d'euros, i per a aquesta primera fase experimental se n'han destinat 55.000.

D'aquesta manera, el 3 i 4 de setembre es duran a terme una sèrie de treballs per adequar l'espai a la nova situació, amb la implementació de senyals verticals i horitzontals per modificar la circulació dels vehicles, les línies d'autobusos i els carrils bici. Entre altres, es canviarà el recorregut de les línies 6 i H14 i se suprimiran mig centenar de places d'aparcament de l'àrea verda.

Fins al 22 de setembre, a més, es duran a terme tot un seguit d' activitats de participació ciutadana coordinada per la Confederació de Tallers de Projectes d'Arquitectura, on més de 200 alumnes d'aquestes escoles promouran projectes i propostes destinades a explorar els usos que es poden donar a les quatre places alliberades gràcies a la superilla, ja siguin parcs, instal·lacions esportives o altres. L'acció pren com a punt de partida quatre drets bàsics: la cultura, l'esbarjo, la participació i l'intercanvi. "Serà una manera d'assajar com reacciona la ciutadania a la superilla i quins usos s'hi poden produir", ha assenyalat en roda de premsa Ton Salvadó, director de model urbà de l'Ajuntament de Barcelona.

La prioritat a l’interior del perímetre de la superilla serà per als vianants i per a les bicicletes, i la velocitat estarà limitada a 10 km/h per a tots els vehicles a motor, autobusos de barri inclosos. Per tal de disminuir la presència del trànsit de pas dins el perímetre, la nova configuració obligarà els vehicles privats a girar en totes les interseccions interiors i impedirà que puguin circular i continuar en línia recta.

Posar remei a la contaminació i l'escassetat d'espais verds

Segons la tinenta d'alcaldia i regidora d'urbanisme, Janet Sanz, el projecte de les superilles "ha vingut per quedar-se" com una manera de "guanyar el carrer i posar-lo al servei dels veïns". La regidora ha recordat que les superilles busquen donar resposta a diverses problemàtiques presents a la ciutat, com ara l' escassetat d'espais verds, els elevats índexs de soroll ambiental, les dades d'accidentalitat, el sedentarisme juvenil i els alts nivells de contaminació.

En aquest sentit, la tinenta d'alcalde ha recordat que més de 3.500 persones moren cada any de forma prematura a Barcelona a conseqüència de la contaminació. Quan el pla de superilles s'implementi a tota la trama Cerdà s'alliberaran set milions de metres quadrats dels 15 que actualment s'utilitzen per a la mobilitat. Tal com ha explicat Janet Sanz, ja hi ha diverses ciutats – París, Berlín, Copenhaguen, Madrid i Nova York– que s'han interessat pel projecte. Fonts veïnals del Poblenou, consultades per l'ARA, també han celebrat la iniciativa.

Un procés que ve de lluny

L’any 2012 el govern de Trias ja va posar sobre la taula la necessitat de repensar Barcelona en superilles, i l’objectiu era desenvolupar-ne quatre en els tres anys posteriors. Finalment no es va dur a terme i ara per ara l’única superilla és la de la Vila de Gràcia, que està en funcionament des de l’any 2003.

El 2014, quan el projecte va tornar a ressonar als despatxos del govern de Trias, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) va qüestionar el pla. En el seu moment el club d’automobilistes va reclamar que les superilles quedessin fora del pla de mobilitat urbana 2013-2018 per desenvolupar-les amb més debat i més temps, i el seu director, Miquel Nadal, va considerar que eren una “transformació radical” i necessitaven un debat ciutadà més ampli”