Colau enterra els Jocs d’Hivern
L’alcaldessa comença el mandat amb una ronda de converses amb bancs sobre desnonaments
BarcelonaVa ser un dels culebrons més llargs i embolicats de l’anterior mandat -amb permís de Can Vies-, i el nou govern municipal ha esvaït ràpid els dubtes: Barcelona no optarà a ser la seu dels Jocs d’Hivern del 2026. L’aventura olímpica, com ja deixava clar en el seu programa, no entra en els plans de Barcelona en Comú. “No està dins dels nostres objectius”, va reconèixer ahir el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que va justificar el nodel seu govern a la cita olímpica pel fet que és un projecte que “no ha comptat mai amb un consens generalitzat” i que, entenen, no s’adiu al “context mediterrani” de la ciutat.
Pisarello, nou portaveu del govern, va argumentar que el seu equip és partidari de promoure l’esport de base i que els esdeveniments estiguin “molt pactats” amb les entitats. I aquí no hi veuen l’encaix dels Jocs d’Hivern. De fet, un altre dels projectes que ja havien dit que no veuen amb bons ulls i que volen frenar és l’anunciada pista d’esquí a la Zona Franca.
La candidatura per als Jocs d’Hivern es va convertir en un autèntic maldecap per a l’alcalde Xavier Trias després de l’estiu del 2013, quan s’esgotava el termini per decidir si Barcelona es postulava com a seu el 2022. Finalment, i argumentant falta de consens polític, CiU va decidir que s’optava per posposar-la fins al 2026. I ahir Trias acusava el nou govern de “girar l’esquena” al país amb la seva negativa. Per la seva banda, el cap de files del PSC a Barcelona, Jaume Collboni -que va donar suport a la investidura de Colau-, va defensar que “és un error renunciar definitivament a la candidatura de manera precipitada i sense debat ni diàleg”.
Abans que Pisarello confirmés que els Barcelona-Pirineus 2026 quedaven lluny dels interessos del nou govern, ja havia transcendit que Colau havia cessat el director de la candidatura olímpica, Òscar Grau. Davant d’aquests fets, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i el de Puigcerdà, Albert Piñeira, es van revelar contra el no als Jocs d’Hivern i van assegurar que “es menystenia el territori” i que “només es mirava pel bé de Barcelona”. I aquest va ser l’escenari que va portar la candidatura olímpica a colar-se en l’agenda del nou govern, que, centrat en la seva pròpia constitució, vol visualitzar de manera molt clara les seves prioritats: l’atenció dels més vulnerables. Per això ahir, després de la primera comissió de govern que presidia, Colau va apuntar que les dues primeres decisions que s’han pres s’enfoquen a lluitar contra els desnonaments i contra la malnutrició infantil, una agenda eminentment social. Com ja havia anunciat dilluns a Nou Barris després de seguir de prop els nou desnonaments previstos aquell dia al districte, l’alcaldessa va confirmar ahir que es convocarà d’urgència la Taula de Prevenció de Desnonaments, que no es reunia des del febrer del 2014. La novetat, en aquest sentit, va ser l’anunci que ella mateixa començaria ahir una ronda de converses amb els dirigents de les entitats financeres per convidar-los a sumar-se a les mesures contra “l’emergència habitacional”. Una de les propostes que els formularà és que posin en lloguer els seus pisos buits per a persones en situació de vulnerabilitat.
Cens de malnutrició infantil
L’altra gran prioritat de la comissió de govern és la lluita contra la malnutrició infantil. Pisarello va anunciar que treballen en l’elaboració d’un cens que permeti detectar els nens que pateixen mancances alimentàries, sobretot ara que s’acaben els menjadors escolars. El primer tinent d’alcalde va remarcar que l’any passat 4.500 nens van quedar fora del sistema de beques i va dir que ara volen un estudi acurat que permeti revisar si els menors en risc han accedit a les beques de colònies i casals previstes per a aquests casos, i, si no ho han fet, habilitar altres solucions com les ajudes a través de la Targeta Solidària d’alimentació. Posteriorment CiU va sortir en defensa de la feina feta, reivindicant que són accions que “ja havia impulsat Trias al llarg del mandat”.
Pel que fa a la mecànica del nou govern, Colau va confirmar que ella mateixa presidirà el plenari. Trias havia delegat aquesta funció en el regidor Joan Puigdollers i ell se sotmetia a una sessió de control a cada plenari.
Gemma Tarafa, comissionada de Salut
Gemma Tarafa, doctora en biologia molecular per la Universitat de Barcelona (UB) i postdoctorada per la Universitat de Yale, serà la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, segons ha pogut saber l’ARA. En l’actualitat, Tarafa és investigadora de salut pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on forma part del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut. Colau va assenyalar ahir que les designacions pendents en l’organigrama municipal -falten cinc comissionats- es cobriran “aviat” i va afegir que ja “estan a punt de ser nomenats”.
