BARCELONA

Colau vol estendre les superilles a tota la trama Cerdà

El districte de Sant Martí és l’únic que té el projecte concretat

Pla de superilles de Sant Martí

Fa anys que alcaldes i regidors d’Urbanisme i Mobilitat repeteixen a Barcelona la idea de reorganitzar la trama urbana en superilles que permetin reservar determinats carrers per a l’ús dels vianants. Fa anys, també, que el projecte s’omple de bones paraules però no acaba d’agafar aplicacions pràctiques més enllà del barri pioner de la Vila de Gràcia, que en té en funcionament des de l’any 2003. La idea consisteix a determinar que els carrers perimetrals d’un conjunt d’illes de cases són els que han d’absorbir el gruix del trànsit i el pas del transport públic, mentre que als interiors s’hi guanyarà espai per al vianant i el trànsit de veïns.

Ara l’equip de l’alcaldessa, Ada Colau, assegura que dobla l’aposta per aquest model d’organització urbana, que va crear fa anys l’Agència d’Ecologia Urbana, i defensa que la seva intenció és aplicar-lo, a llarg termini, al conjunt de la trama Cerdà. Tot i així, no presenta encara un projecte detallat de com es farà aquest desplegament i centra, inicialment, els esforços al districte de Sant Martí, que és el que té el projecte més desenvolupat i l’únic que començarà a veure canvis aquest mateix mandat. La gran transformació, però, també es preveu per al següent mandat. La tinent d’alcalde de l’àrea d’Urbanisme, Janet Sanz, va explicar ahir l’estratègia de superilles del govern, que ha de ser el pal de paller del seu gran pla per convertir carrers en exclusius per a vianants. Per això, ahir, tant Sanz com la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, van repetir com un mantra la necessitat de treure cotxes dels carrers de Barcelona i fer que els vianants tinguin la proporció d’espai públic que els pertoca: actualment els vehicles privats tenen el 60% de l’espai i representen el 20% dels desplaçaments que tenen lloc a la ciutat. El pla de les superilles comptarà, inicialment, amb un pressupost de 10 milions d’euros i es preveu començar les actuacions físiques el 2017. Durant aquest 2016 s’acabaran de definir les estratègies.

Les primeres actuacions seran provisionals, amb l’objectiu de veure si les solucions adoptades funcionen. L’objectiu és aconseguir que a l’interior de cadascuna d’aquestes agrupacions d’illes la velocitat quedi restringida a 10 quilòmetres per hora i que, per tant, els vehicles de pas ja no escullin aquestes vies.

En el mandat passat, el govern de Xavier Trias es va comprometre a avançar en la implantació de les superilles, però a través d’una proposta per dibuixar-ne cinc en diferents punts de la ciutat. Ara la idea del govern, pendent encara de detallar, és distribuir-les de manera continuada per tot el que és el districte de l’Eixample, Sant Martí i el barri del Camp d’en Grassot, a Gràcia. És a dir, pel conjunt de la trama Cerdà i sumar-hi, també, els àmbits ja previstos pel govern anterior (la Maternitat - Sant Ramon, a les Corts, i Sants-Hostafrancs), a més d’àmbits més locals com els barris de Sant Gervasi, Horta, Sant Andreu i la Prosperitat.

Crítiques d’ERC

El cas més avançat és el del districte de Sant Martí on, en dos mandats, es preveu passar del 8,7% de carrers pacificats que hi ha actualment a un 58%. L’objectiu és que el conjunt de la trama on s’aplicarà aquest model acabi acostant-se a percentatges similars. Fins al 2019 es preveu desplegar a Sant Martí cinc superilles, que queden compreses entre el carrer Tànger i el mar i entre els carrers Badajoz i Bilbao. “Sant Martí serà un districte més amable per als vianants, més verd i amb millor qualitat de l’aire”, va celebrar ahir el regidor del districte, Josep Maria Montaner. El cost previst per a l’activació al districte és d’1,7 milions.

El grup d’ERC no va trigar ahir a criticar la manca de concreció del pla de superilles. “Només s’han compromès a tenir cinc superilles el 2019”, va criticar el republicà Jordi Coronas.

Més continguts de