BARCELONA
Societat 26/01/2017

Colau: amb pressupostos però sense estabilitat

L’alcaldessa supera la qüestió de confiança i aprova els comptes només perquè l’oposició no té alternativa

Selena Soro
3 min
Membres del govern municipal durant un ple en una imatge d’arxiu.

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona té aprovats els pressupostos per al 2017 per un simple automatisme: el termini perquè l’oposició plantegés una alternativa al govern d’Ada Colau es va esgotar ahir sense que se n’hagués presentat cap. Els comptes han tirat endavant, per tant, perquè un equip de govern feble ha resistit per la debilitat de l’oposició. ERC, CiU, C’s, CUP i PP tenien un mes per posar-se d’acord i fer fora Colau arran de la qüestió de confiança que l’alcaldessa va haver d’activar al desembre com a últim recurs per aprovar els comptes. Però no se’n van sortir. I el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, celebrava que Barcelona per fi tenia uns pressupostos “amb caràcter social, redistributius i sense retallades”.

Pisarello va presentar la qüestió de confiança superada com una prova “que l’oposició no té una alternativa consistent”. “El projecte més sòlid que hi ha és el que té l’actual govern”, va dir. I va augurar “una nova etapa en què s’han acabat els debats purament partidistes”. “L’oposició canvia d’actitud perquè no hi ha alternativa i se suma als interessos de ciutat”, va diagnosticar Pisarello en referència als dos acords de la setmana passada: amb ERC per tirar endavant el pla per regular els allotjaments turístics (el PEUAT) i amb CiU per aprovar el pla d’habitatge.

Des de l’oposició, però, recomanen al govern de Colau que no es mostri tan eufòric, ja que la falta de consens a l’Ajuntament i la complicada aritmètica -al consistori hi ha set grups, alguns als antípodes ideològics dels altres- podria comportar que aquest any fos, de nou, complicat. “Jo recomanaria a Pisarello que fos més prudent, no es pot presumir així quan alguns dels temes més importants de la ciutat -turisme i habitatge, al marge de pressupostos i ordenances- no s’han aprovat amb consens de tots els grups”, assenyala a l’ARA el líder d’ERC a l’Ajuntament, Alfred Bosch. El republicà pronostica que el 2017 serà “un any mogut”, amb temes polèmics sobre la taula com “el tramvia, les superilles o el pla d’usos de Sant Antoni”. Sobre el pla d’habitatge, que Colau tirarà endavant en el ple de demà amb el suport de CiU, Bosch assegura que “no podran votar-hi a favor”. “Colau va anunciar un gran canvi, però han renunciat al seu somni pactant amb CiU un pla d’habitatge que segueix la línia del que proposava Trias al seu mandat”, lamenta el republicà. “Més que geometria variable, veiem idees i conviccions variables”, conclou.

Un alcalde independentista

Sobre la “nova etapa” que augura el govern de Colau, el portaveu de CiU a l’Ajuntament, Joaquim Forn, defensa que en el cas del seu grup “l’actitud ha sigut sempre la mateixa”. “La nostra mà sempre ha estat estesa i no hem tingut receptivitat. El pla d’habitatge és el primera vegada en 18 mesos que el govern de Colau mostra voluntat real d’acord amb nosaltres”, assenyala.

Des del seu partit es va plantejar a l’octubre bastir una alternativa a Colau, que no es va poder materialitzar aleshores ni tampoc un cop engegada la qüestió de confiança. “Hem intentat establir una majoria, però ha sigut impossible perquè hi ha dos grups, C’s i PP, que s’han negat a fer alcalde un independentista, i prefereixen Colau abans que Trias”, lamenta Forn. Sobre els pressupostos del 2018, el regidor preveu que “probablement Colau no tindrà majoria” i haurà de recórrer a una pròrroga. “No és bo, i no és bo que Colau no hagi pogut aprovar encara cap pressupost a través del consens”, afegeix. “Veurem si els acords d’aquestes setmanes són una tendència que marcarà el 2017. Si no, els dos anys i mig que queden seran complicats”, sentencia el regidor.

Els pressupostos aprovats estan xifrats en 2.736,2 milions d’euros i incrementen un 8% el volum d’inversió, fins als 430 milions d’euros, un terç dels quals estan destinats a construir equipaments als barris. La política de drets socials augmenta un 10%, amb 321 milions d’euros de despesa corrent.

stats