El Consell de Bioètica del Regne Unit aconsella permetre la modificació genètica dels embrions amb condicions

El procés hauria de permetre l'eliminació de malalties però no afavorir la millora de l'individu

El Comitè de Bioètica del Regne Unit ha fet públic aquest dimarts un informe en què sosté que la modificació de l’ADN dels embrions humans seria aconsellable en determinades condicions. A la pràctica, doncs, s’obriria la porta a la possibilitat que els pares modifiquessin genèticament les condicions dels seus fills, un aspecte que genera no poques objeccions ètiques i científiques. 

Dos anys després d’iniciar la seva consulta, l'anomenat Comitè Nuffield de Bioètica ha suggerit a les autoritats del Regne Unit que permetin la manipulació perquè els futurs nadons dissenyats –o redissenyats– genèticament evitin malalties hereditàries o millorin certes característiques. El Regne Unit prohibeix ara aquesta pràctica però, segons els experts, seria "moralment permissible" si es complissin dos principis generals. En primer lloc, les intervencions "han de tenir per objecte assegurar i ser coherents amb el benestar de la persona futura”. D’altra banda, “no han d'augmentar el desavantatge, la discriminació o la divisió en la societat".

La investigació del Comitè Nuffield va ser promoguda arran del ràpid avenç de la tecnologia de modificació genètica utilitzant una nova tècnica anomenada Crispr/Casp9, que permet als científics canviar de forma eficient l'ADN en les cèl·lules vives.

De fet, l'experimentació en l'edició de gens d'embrions humans ja s'ha dut a terme en processos de recerca en diversos laboratoris. Amb tot, els científics implicats han avaluat que la possibilitat de poder-ho fer de forma aplicada als humans queda encara lluny. Calen moltes més proves per tenir garanties que la tècnica és segura abans d'implantar un embrió modificat a l'úter d’una dona. “No podem dir si serà una tecnologia viable en dos anys o vint anys. Però hem de començar ara aquest debat mentre es porta a terme la investigació”, assegura la investigadora Joyce Harper, del University College de Londres.

Un altre estudi dut a terme pel Wellcome Sanger Institute, un centre britànic dedicat a la investigació genètica, publicat aquest dilluns a la revista 'Nature Biotechnology', especialitzada en biotecnologia, suggereix que l'edició de gens utilitzant la tècnica Crispr pot causar un dany genètic a les cèl·lules més gran del que els científics havien apreciat prèviament. Altres estudis han suggerit recentment que les cèl·lules  activen unes defenses contra el càncer per anul·lar la modificació a què se les vol sotmetre.

L'informe Nuffield, d’altra banda, també va posar èmfasi en la necessitat d'establir normes de seguretat clínica a través de noves investigacions.

Més seguretat científica

Promoure un debat mentre continua la investigació

El consell diu que les avaluacions de seguretat s'haurien d'estendre més enllà de qualsevol risc per a l'individu i per establir el possible impacte social en general. La recomanació de l’estudi és que el govern del Regne Unit creï un organisme independent "per promoure un debat ampli i inclusiu sobre la modificació del genoma hereditari".

Una revisió científica internacional sobre la modificació de gens humans, realitzada per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, va recomanar l'any passat que als investigadors se'ls permetés fer canvis en l'ADN humà si es complien condicions estrictes. Però també va sostenir que qualsevol assaig clínic hauria d'intentar prevenir les malalties hereditàries greus en lloc d'utilitzar la modificació genètica amb finalitats no mèdiques, com ara la potenciació de l'aparença i la intel·ligència d'un embrió. Per la seva banda, el Consell Nuffield ha conclòs que no hi havia una distinció clara entre la prevenció i la millora de la malaltia. El debat ètic és obert i ho serà cada cop més, a mesura que la tecnologia científica avanci i trenqui tota mena de barreres.

L’estudi britànic del Comitè Nuffield sosté, amb tot, que "si la tecnologia es desenvolupa, pot esdevenir una estratègia alternativa disponible per als pares per assolir una gamma més àmplia d'objectius".

Més continguts de