Els Castellers de Vilafranca van ratificar aquest cap de setmana el títol de guanyadors del Concurs de Castells de Tarragona, però l'edició d'aquest any serà recordada per la imatge, impecable i exemplar, que el món casteller va saber transmetre portes enfora a la Tarraco Arena Plaça. Les trenta-dues colles que van prendre part en la vint-i-quatrena edició van entendre i interpretar a la perfecció el Concurs que el fet casteller havia somiat durant molts anys. Les colles petites van ratificar dissabte l'esperit del Concurset de Torredembarra i les formacions punteres van donar exemple diumenge prenent les decisions més complicades amb serenor i posant el seny per bandera.
L'organització del Concurs i la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya han treballat plegades durant anys per modernitzar la imatge dels castells. Enguany la cita més competitiva del calendari ha deixat de banda la rivalitat i la lluita per una bona posició al rànquing, a vegades eixelebrada, i s'ha donat pas a un sentiment de colla i de superació col·lectiva que servirà per exportar al món la millor cara dels castells.
Els verds s'emporten el premi més important
Els Castellers de Vilafranca van tornar a segellar una diada històrica per erigir-se, per sisè any consecutiu, en guanyadors del Concurs de Castells de Tarragona. Si bé van iniciar la jornada amb avantatge, el marge no va ser el desitjat, ja que els dos gammes extra amb el pilar van cedir després d'alliberar l'espadat.
Amb dues estructures carregades, els vilafranquins van tenir la capacitat de prémer fort l'accelerador per separar-se dels seus competidors. Van descarregar el dos de vuit sense folre amb extrema delicadesa i van fer història en apuntar-se el seu primer quatre de nou net, descarregat, fins i tot, amb aparent comoditat. Els verds van exhibir-se diumenge però ho van fer amb l'objectiu de superar-se a si mateixos. No necessitaven plantar un quart castell de gamma extra però van fer un pas endavant, conscients que la feina amb l'estructura del quatre de nou havia estat exemplar, i no només es van convertir en la primera colla a guanyar nou edicions del Concurs, sinó que van fer història descarregant dos castells de gamma extra nets en una mateixa jornada.
Les colles van competir fins a l'últim moment
Feia un bon grapat d'anys que Tarragona no vivia un Concurs tan competitiu com el d'aquest cap de setmana. Dissabte menys de tres-cents punts van separar les cinc primeres colles en la classificació provisional, mentre que el potencial de diumenge va permetre a cinc formacions més arribar a la tercera ronda en una lluita molt ajustada pels llocs del podi.
Si bé els Castellers de Vilafranca es van desmarcar a la tercera ronda, les dues colles vallenques i la Jove tarragonina van mantenir un ferm pols per pujar al podi. Els Capgrossos de Mataró van veure's en alguns moments amb possibilitats de donar la campanada, però el seu dos de nou amb folre i manilles carregat va quedar molt devaluat respecte a la diada de vallencs i tarragonins.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls va saber mantenir la pressió d'iniciar cada ronda en solitari. Van apuntar-se dos castells de gamma extra, el nou de vuit i el cinc folrat, i van plantar cara sense èxit al primer quatre de nou amb folre i agulla que intentaven enguany. Van haver de fer ús de la quarta ronda per igualar-se a punts amb la Joves vallenca i van descartar una cinquena estructura que els hauria dut a un intent sense garanties. La Joves va brodar la diada: va descarregar els seus primers castells de gamma extra en el concurs i ho va fer mostrant una execució de luxe.
Nou colles van alçar castells de nou pisos
Si bé només set formacions van aconseguir fer l'aleta en alguna estructura de nou pisos o superior, van ser nou les colles que ho van intentar. A banda de les primeres cinc classificades, els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants van endur-se el premi dels nou pisos. Els tarragonins van carregar tant el tres com el quatre, mentre que els de Sants van coronar el primer tres de nou de la seva temporada particular. Els Castellers de la Vila de Gràcia van sorprendre provant per primer cop el tres de nou amb folre. Ho van fer en dues ocasions, però no van voler arriscar en excés i el van desfer tots dos cops. Els Castellers de Barcelona van provar també el tres amb folre, però va cedir quan l'enxaneta es disposava a coronar-lo.
La torre va ser clau en les dues jornades
El dos de vuit amb folre va decidir les posicions de les colles que formaven el tall entre dissabte i diumenge. Els més ben posicionats van ser els Castellers de Sabadell, que el van acompanyar del cinc de vuit per situar-se en la novena posició.
Els Xiquets de Reus van complir un somni descarregant el dos folrat catorze anys després de l'últim aconseguit, i els Castellers de Lleida van fer bona la norma que permet repetir un castell només coronat per tornar a completar el castell que suposa el seu sostre casteller.
Els Bordegassos de Vilanova van ser l'única colla de dissabte que va superar la tretzena posició. Van descarregar la tripleta de vuit després de carregar el tres en primera ronda. Tot i que ho van provar fins al final, els Xicots de Vilafranca només van poder carregar la torre: ho van fer en dues ocasions i van acabar per darrere dels Castellers de Sant Cugat, que van protagonitzar una èpica remuntada. Els gausacs van iniciar la tercera ronda de dissabte en l'última posició, amb zero punts, i van remuntar fins a la segona plaça de la primera jornada.
Entren en joc els castells més multitudinaris
L'atractiu del Concurs va fer que totes les colles arrosseguessin un gran nombre de camises fins a Tarragona. La incorporació de les estructures de set castellers per pis va permetre que disset formacions provessin castells composts multitudinaris, com el set o el nou. Van destacar els Moixiganguers d'Igualada, que van descarregar el seu nou de set amb una sola enxaneta i que van arrodonir una jornada excel·lent descarregant els primers quatre de vuit i dos de set de la seva història. El nou de vuit va ser una peça clau, però també van ser importants els sets de vuit descarregats pels de Barcelona i els de Sants.
