ENTREVISTA
Societat 25/07/2015

Gala Pin: “Estem rastrejant la xarxa per trobar pisos turístics il·legals”

Activista veïnal i gran detractora del projecte de la marina de luxe al Port Vell, Gala Pin ha assumit, de la mà del govern de Barcelona en Comú, la regidoria de Ciutat Vella,

Maria Ortega
4 min
Gala Pin: “Estem rastrejant la xarxa per trobar pisos turístics il·legals”

BarcelonaVa arribar de València el 2003 i es defineix com a “filla adoptiva de la Barceloneta popular”. Activista veïnal i gran detractora del projecte de la marina de luxe al Port Vell, Gala Pin ha assumit, de la mà del govern de Barcelona en Comú, la regidoria de Ciutat Vella, i té sobre la taula grans reptes com millorar la convivència, especialment a l’estiu, a la Barceloneta, o la lletania de recuperar la Rambla per als barcelonins. L’ARA l’acompanya una tarda, en plena onada de calor, pels carrers del barri mariner de la ciutat.

Port Vell

Des de davant de la tanca que s’ha instal·lat al Port Vell, Pin repassa un dels objectius del govern municipal: recuperar l’accés públic fins al mar.

¿Hi ha marge per modificar d’alguna manera la reforma del Port Vell aprovada en el mandat anterior?

Depèn de la voluntat de negociació i col·laboració del Port, que crec que en té. Nosaltres els traslladarem la voluntat de retirar la tanca, i no tan sols la nova, la del moll d’Espanya, sinó també la que ja hi havia abans. Volem garantir l’accés de la ciutadania al mar. De megaiots ja n’hi havia abans de la reforma i ara des del govern el que abordarem amb el Port són aquestes tanques i també l’aparició del OneOcean Club, el restaurant de la nova marina, que ja està construït però que no figurava en el pla especial que es va aprovar amb els vots de CiU i del PP. Hem d’entrar a revisar-ne el planejament i asseure’ns amb el Port a parlar, també, de què fem amb el port-ciutat, des del Moll de la Fusta fins al Morrot, que ha de ser dialogant amb la ciutat.

Com a activista que ha lluitat contra la reforma, ¿té la sensació que no hi han arribat a temps per poc?

És el mateix que ha passat amb la gestió turística, la sensació és que anem tard però que podem arribar-hi a temps. El que volem és veure d’on surten els diners per finançar aquest projecte que estava pressupostat en 34 milions d’euros i que Marina Port Vell deia fa poc que n’ha costat uns 100. Antifrau ha dit que tenen una procedència dubtosa i tenim pendent una trobada per parlar-ne. L’anterior govern municipal diu que al ple ja va donar prou resposta a aquest assumpte i nosaltres creiem que s’ha de revisar.

Barceloneta

Un veí de la Barceloneta agredint amb un llibre un grup de turistes beguts. La imatge, que va córrer per les xarxes fa uns dies, formava part d’un rodatge, però va tornar a posar el focus sobre el conflicte amb el turisme en aquesta zona.

En quin punt està la tensió a la Barceloneta?

Portem un mes al govern i és evident que el que hi ha és un problema de model i per això hem tirat endavant la suspensió de llicències turístiques i volem obrir el debat. Aquest estiu segur que tindrem tensions a la Barceloneta perquè no hi haurà temps d’engegar totes les mesures previstes. Una cosa que segurament passarà és que hi haurà mobilitzacions. L’any passat, les protestes van ser una de les accions més efectives per demanar mesures contra el apartaments turístics il·legals. Mentre el problema no es resolgui, el que és necessari és que els veïns es mobilitzin, és una manera de mostrar la cura que tenen del seu barri. Desitgem que continuï passant.

Els han instat a manifestar-se?

Els hem demanat que no deixin de sortir, però són prou autònoms per fer el que creuen que han de fer.

Després de la primera trobada que va mantenir amb els veïns, ells van expressar certa decepció perquè esperaven més canvis...

Estic fent moltes primeres trobades per escoltar. Hem engegat una taula de treball a nivell de ciutat sobre apartaments turístics i aquí podrem explicar les primeres mesures però, malauradament, els canvis que comportin trigaran més del que ells volen i del que jo desitjaria.

En quin punt està la idea de reconvertir els pisos turístics il·legals en pisos socials?

Els primers que ho van fer van ser els mateixos veïns amb un pis al carrer d’Alcanar el mandat passat. Ara estem elaborant un protocol per fer-ho a nivell global i espero que estigui llest al setembre. Buscarem oferir una alternativa als propietaris multats pel fet de tenir apartaments il·legals, que puguin commutar la multa d’aquesta manera.

I els que no han sigut sancionats?

El que cal és continuar les inspeccions i anar a buscar dades a internet, que és on es troben. Hem començat a rastrejar la xarxa.

Denunciava a Twitter alguna tècnica dels propietaris per esquivar les inspeccions...

Ens hem trobat que quan els inspectors van a alguns edificis amb apartaments que sospitem que són il·legals hi ha cartells alertant que hi ha robatoris perquè els turistes no obrin la porta. Tot i saber-ho, m’ha sorprès la quantitat de trampes que es fan per marejar els inspectors.

Rambla i Paral·lel

Gestionar la Rambla i l’oci nocturn són dos dels aspectes que més maldecaps porten sempre a la regidoria de Ciutat Vella.

L’anunci de frenar el pla especial de la Rambla s’ha convertit ja en un incendi.

Han volgut crear una polèmica on no n’hi ha. A Amics de la Rambla, que ara protesten, ja els vam dir abans de les eleccions que això no ho engegaríem de manera immediata perquè la Rambla és un lloc prou emblemàtics per fer-hi les coses amb cura. N’hem de tenir una visió integral, de dia i de nit, que són dues rambles diferents. Volem augmentar el diàleg entre el Gòtic i el Raval, perquè ara mateix la Rambla funciona més com a barrera. El repte és recuperar-la per als barcelonins.

I això com es fa?

Calen equipaments i espais ciutadans que facin que la gent no vagi a la Rambla només a passejar, sinó que hi vagi perquè hi hagi llocs que li pertanyen.

Què faran al Paral·lel?

Ara s’està discutint el futur dels nous xamfrans, que és l’última part de la reforma. Hi ha un procés participatiu obert.

I el Teatre Arnau, com preveuen recuperar-lo?

Celebrem que hi hagi un procés ciutadà que reclami l’espai, perquè això vol dir més riquesa per plantejar-ne el futur. Però caldrà que les plataformes ciutadanes es coresponsabilitzin en el finançament de la rehabilitació, com ha passat a Can Batlló.

stats