Homes que volen conciliar i treballar: missió impossible?

BarcelonaEl ritme de vida actual ha deixat en una utopia aquell ideal del 8-8-8, és a dir, vuit hores per treballar, vuit hores per passar-s’ho bé i vuit hores per dormir. Els horaris partits amb aturades per dinar de dues hores o dues i mitja trinxen qualsevol intent de fer alguna cosa més al dia que treballar. Hi ha feines en què l’horari partit és una herència que ningú s’ha molestat a modificar i que, si es fes i els treballadors dinessin en 20 minuts, els permetria ser més eficients, però en moltes d’altres és quasi una obligació. En el cas dels periodistes de premsa escrita és així. Paco Montoya, del 'Diari de Tarragona', explica que ell ha de ser a la feina a l’hora de tancar les pàgines, i això no es fa mai abans de les 20 h, però també hi ha de ser quan arrenca el dia per decidir com s’ompliran aquestes pàgines, i per fer les trucades que cal per elaborar les informacions. Aquestes trucades molt sovint es fan a les administracions, on sí que acostumen a treballar d’acord amb l’ideal de la reforma horària. Per tant, si el Paco no fes un aturada de dues hores al migdia, el dia laborable s’allargaria massa.

El mateix li passa a l’alcalde de Santa Coloma de Cervelló, Gerard Segú. Ell ha d’estar en contacte amb les entitats del poble, i els seus representants s’hi dediquen un cop acaben la feina, és a dir, passades les set o les vuit del vespre. Lluís Maté, que treballa en una botiga amb horari partit, ja voldria compactar el seu horari, però aquesta és una decisió que no pot prendre el seu cap unilateralment. En els tres casos, la solució perquè ells puguin aplicar la reforma horària passa perquè tota la societat alhora ho faci: empresaris, escoles, comerciants, restauradors... El Paco, el Lluís i el Gerard són pares, i són conscients que no tenen temps per veure els seus fills ni les seves parella. Pensen com poden conciliar més i millor, però les seves feines no els hi permeten. Esperen a crits un canvi de mentalitat general.

Durant la comissió parlamentària de la legislatura passada sobre la reforma horària, cap dels actors que hi va participar va dir que l’horari europeu fos dolent, al contrari, però ningú volia ser el primer a fer el pas. O tots alhora o cap.

"Després de la feina no em puc comprometre a fer res"

Paco Montoya, periodista

8 h: Em llevo i porto la filla (2 anys) a l’escola bressol a les 9 h.

10.30 h: Entro a la feina

14 h: Vaig a dinar a casa

16 h: Torno a la feina

20-21 h: Dins d’aquest marge plego, però és molt flexible i hi pot haver dies que siguin les 22 h

Caps de setmana: Treballo un dissabte sí i un no, i un diumenge cada mes.

En un diari fas de més i de menys amb els horaris perquè l’important és que totes les pàgines estiguin tancades a l’hora que toca. Tenim certa flexibilitat, però tenim una certa rutina. Tinc 33 anys i sóc el cap de la secció local del 'Diari de Tarragona', i entro cap a les 10.30 h a la redacció. Em llevo a les 8 h i porto la meva filla de dos anys a l’escola bressol a les 9 h. Des d’aquest moment fins a l’hora d’entrar a la feina és la meva estona per fer coses com córrer o classes d’anglès, ja que per després de la feina no em puc comprometre a res. No tinc un horari fix de sortida i depèn molt de l’actualitat. Els dies que tot va molt bé puc sortir entre les 20 h i les 21 h, però el més habitual és sortir passades les 21 h, i en el dies dolents amb notícies d’última hora, puc sortir més tard de les 22 h. Com que sóc dels Xiquets de Tarragona, els divendres és el meu dia, i aprofito per anar a l’assaig. En acabar anem a sopar amb els amics. Al migdia faig una aturada llarga, de les 14 h fins les 16 h o les 16.30 h, i aprofito per anar a dinar a casa i descansar una mica. La reforma horària seria molt important per a la societat en general, però als periodistes de diari ens complicaria més la vida. Hauríem de començar més d’hora, però si no tornem a treure diari de tarda, com fa temps, a les 20 hores, hi haurem de ser igual perquè sempre haurem de treure el diari tan actualitzat com sigui possible.

"Perdem gent bona per a la política pels horaris"

Gerard Segú, alcalde

7.30 h: Em llevo i porto els dos fills (6 i 8 anys) a l’escola a les 9 h.

9.15 h: Entro a l’Ajuntament

15 h: Vaig a dinar a casa

16 h: Torno a la feina

20 h: Plego els dies que no tinc reunió d’òrgans de govern, el dimarts i dijous, que plego cap a les 21.30 h, i si no tinc reunions amb les entitats, que és molt sovint.

Caps de setmana: He de participar molt sovint en les activitats que s’organitzen.

Si la reforma horària no l’apliquem tots a l’hora, a mi no em beneficiarà gens. Sóc l'alcalde de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat, 8.000 habitants) des del 2011, i tot i que ja intuïa el que implicava quan era regidor, fins que no seus a la cadira de l’alcalde no t’adones de la feina invisible que toca fer. Cada dia em llevo a les 7.30 h i deixo els dos fills a l’escola a les 9 h. Això és així cada dia. La resta, variable. Entro tot seguit a l’Ajuntament, i hi estic fent gestions i reunions de tot tipus fins quasi les 15 h. M’agrada anar a dinar a casa, però almenys dos cops a la setmana tinc dinars de feina. A les 16 h torno a l’Ajuntament, i hauria de plegar cap a les 20 h, però passa poques vegades. Els dimarts i dijous tenim reunió dels òrgans de govern a les 19 h i les acabem entre les 21 h i les 21.30 h. Abans començaven una hora més tard, però com que intentem aplicar polítiques de conciliació a la població, vam decidir fer-ho també els regidors, i les hem avançat. Però també molts dies tinc reunions amb les entitats del poble, i mai són abans de les 20 h. No els puc obligar fer-les a les 17 h perquè ells treballen i dediquen hores d’oci a les entitats i m’he d’adaptar a ells. Els caps de setmana no hi ha feina directa, però haig de participar en moltes de les activitats que s’organitzen al poble, inaugurar actes o llegir pregons. Intento tenir alguns espais de reserva per a la família, com acompanyar els fills a alguna extraescolar o ajudar-los a fer els deures, però molt sovint això salta pels aires. No sempre depenc de la meva agenda, i si per exemple fa dos mesos que estic demanant una reunió amb un director general i em convoquen a l’hora de les extraescolars, no puc dir que no... Com diu sempre Fabian Mohedano, la reforma horària té molts beneficis, també que més gent es podria dedicar a la política. A nosaltres ens costa molt confeccionar llistes perquè, tot i que hi ha gent amb ganes d’implicar-se, els horaris de feina els ho impedeixen. Estem perdent gent molt vàlida per a la societat per culpa dels horaris que tenim ara.

"No tinc un dia lliure sencer a la setmana"

David Jimeno, entrenador i coordinador de bàsquet base

9 h: Em llevo i en teoria tinc el matí lliure, però tinc moltes coses a fer sense un horari fix.

16 h: Entro a treballar al pavelló, i entre entrenar el meu equip i la coordinació, no paro fins a la nit.

22.30 h: Plego de la feina.

Caps de setmana: A banda del partit del meu equip, haig d’anar a mirar molts partits per veure jugadors que podem fitxar.

L’única rutina una mica clara és la que faig a la tarda-nit. Jo entro a treballar al pavelló olímpic del Joventut de Badalona a les 16 h, on faig de coordinador del bàsquet base, entreno l’infantil A i sóc el cap d’'scouting', però no paro en tot el matí. Em llevo a les 9 h i cada matí és diferent. He d’atendre moltes trucades de jugadors, entrenadors, pares... organtizo clínics, faig proves a nens que volem fitxar, i els que hem fitxat i viuen fora de casa a vegades els he de portar amunt i avall. Dos matins a la setmana faig tecnificacions als jugadors del filial -entrenament individualitzat per millorar un aspecte concret com el bot, el tir o el bloqueig-. A les tardes, tres dies entreno el meu equip, i la resta del temps coordino els altres entrenadors, els preparadors físics i els fisioterapeutes, i sóc el punt de referència per a qualsevol cosa. Acabo cap a les 22.30 h, quan han acabat els júniors i els cadets. I els caps de setmana és quan tinc més feina, perquè, a banda del partit de l’Infantil A, vaig a veure molts partits de jugadors que ens interessa incorporar, he de parlar amb els pares per convèncer-los, a més d’anar a tots els campionats d'Espanya de bàsquet base. No tinc un dia lliure sencer a la setmana. Aquest és el primer any que acumulo tanta feina, però per sort tinc dos coordinadors que m’ajuden.

"Amb aquest horari vius per córrer d’un lloc a un altre"

Lluís Maté, botiguer

7.30 h: Em llevo i porto els dos fills (5 mesos i 5 anys) a l’escola a les 9 h.

10 h: Entro a la feina.

14 h: Dino a casa i torno a portar els nens a l’escola.

16.30 h: Torno a la feina.

20.30 h: Plego i arribo a casa a les 21h.

Caps de setmana: Treballo els dissabtes, amb el mateix horari.

Treballo atenent el públic de 10 a 20.30 h, amb pausa per dinar. Amb aquest horari no hi ha vida; vius per córrer d’un lloc a l’altre. Si tots tinguéssim jornada intensiva i a les 6 de la tarda fóssim a casa estaria contentíssim, perquè podria estar amb els meus fills i la meva família. Esclar que l’escola també hauria d’anar compassada i fer jornada intensiva... Cada dia perdo moltes hores només per portar els nens a l’escola i tornar-los a buscar. Al migdia és l’únic que tinc temps de fer, i vaig just i amb presses: vaig a casa, acabo de preparar el dinar, dino i torno a portar els nens a l’escola. Crec que els nens també serien més feliços, amb jornada intensiva. Ells també han d’estar amunt i avall tot el dia: anar a l’escola, tornar a casa per dinar, tornar a marxar... Després de dinar els costa molt haver de tornar, i els nens que es queden a dinar a l’escola també es queden al pati un munt d’estona, morts de fàstic... No és normal.

A la nit, arribo a casa cap a les 21 hores, i com que fico els nens al llit no sopo fins les 22 hores o de vegades les 23 hores. Vaig a dormir tard perquè a casa també hi ha molta feina per fer. Si pogués plegar a les sis aprofitaria per estar amb els nens, estudiar, anar al gimnàs o per fer totes les coses de casa. Els diumenges, l’únic dia lliure, aprofito per estar amb la família, però també toca posar rentadores a dojo. Ah, per cert, també estic en contra de liberalitzar l’horari i fer que els comerços obrin els diumenges. A veure quin dels polítics que ho defensa és capaç de venir aquí a treballar el diumenge i no veure la família ni un sol dia.

**

Demà amb l’ARA regalarem un conte sobre la reforma horària, el Diari de l’Iris, escrit pel diputat de JxSí Fabian Mohedano i amb il·lustracions d’Elisa Soro. En el conte es retrata una família normal en què els pares van molt cansats perquè dormen poc i no rendeixen a la feina, i a sobre se senten malament perquè és l’àvia qui s’encarrega de dur els fills al metge, els recull a l’escola i passa tota la tarda amb ells. Un rellotge és qui ho canvia tot.