Investiguen tots els comandaments de la policia espanyola per les càrregues de l'1-O a Barcelona

L'Audiència de Barcelona ja havia ordenat depurar responsabilitats pel conjunt de l'actuació

Vuit de vuit. Tots els inspectors en cap de la policia espanyola que van dirigir el dispositiu de l'1-O a les escoles de Barcelona hauran de declarar als jutjats com a investigats. Fins ara, el jutge que investiga les lesions a dos centenars de ciutadans de la capital catalana aquell dia havia interrogat quatre d'aquests comandaments per les actuacions concretes en quatre escoles de la ciutat però ara els investigarà pel conjunt de la seva actuació als 27 centres de Barcelona. Les seves explicacions poden ser claus per determinar les dues grans incògnites que encara queden sobre la taula sobre el dispositiu policial d'aquella jornada: qui va ordenar les càrregues policials i perquè es van aturar al migdia. "És un gran canvi. Ara declararan els màxims responsables policials sobre el terreny de l'actuació global als 27 centres", remarca Anaïs Franquesa, l'advocada del Centre de Defensa de Drets Humans Irídia, una de les acusacions del cas.

Segons aquesta entitat, la investigació pot suposar un "gran pas endavant en la depuració de les responsabilitats" per les càrregues de l'1-O. De fet, arran de l'acció d'aquesta acusació, de la que porta el Govern i de la de l'Ajuntament de Barcelona, l'Audiència Provincial de Barcelona ja s'ha pronunciat diverses vegades sobre aquesta investigació, sempre demanant que més enllà d'identificar els agents que van provocar una lesió concreta, s'avalués el conjunt de l'operatiu. En les seves resolucions, el tribunal considera que el jutjat ha de fer "una investigació completa amb la finalitat de dilucidar si l'actuació policial es va limitar a complir estrictament amb l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fent servir la força mínima indispensable o si hi va haver una utilització desproporcionada de la violència". 

És en aquest punt en el que es podria arribar a esbrinar quines ordres es van donar i per què. "L'anàlisi de les ordres donades pels responsables de l'operatiu conjunt, de cadascun dels sub-operatius i la seva execució permetran posar en evidència si els fets poden ser considerats o no com a delicte", argumenta l'Audiència. En aquesta línia, el jutge Francisco Miralles, titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, ja va interrogar abans de l'estiu dos actors clau en el dispositiu policial de l'1-O, l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el coordinador del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, tot i que tots dos van declarar com a testimonis. 

Des de l'Ajuntament de Barcelona, el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, ha celebrat que el jutge "doni la raó a l'Ajuntament" i imputi tots els màxims comandaments que estaven sobre el terreny el dia del referèndum. "Sempre hem defensat que aquells que van donar les ordres tenen una responsabilitat penal que cal dirimir", ha afirmat.

Quatre dels vuit inspectors en cap ja estaven investigats en la causa del jutjat 7 de Barcelona però únicament per actuacions concretes. Es tracta dels comandaments que portaven l'indicatiu GAMO 1, CAMEL 1, ORCA i RAYA, que havien declarat ja davant del jutge per les actuacions a les escoles Àgora, Mediterrània, Estel i Infant Jesús, respectivament. Els nous comandaments investigats son els caps dels dispositius CAMEL, DRAGON, PUMA 1 i PUMA 2. Amb aquests vuit comandaments, ja son 50 els policies investigats per les càrregues a Barcelona l'1-O. A tot Catalunya, es situen en 89.

Investigaran les lesions a dues escoles més

En la mateixa línia en la que ja s'havia expressat anteriorment, l'Audiència de Barcelona també ha donat la raó al Govern, a l'Ajuntament i a les acusacions i ha ordenat al titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona que reobri part de la investigació arxivada per les càrregues a les escoles Prosperitat (Nou Barris) i Joan Boscà (Les Corts). En el cas de l'escola Prosperitat, el jutge havia arxivat deu de les onze denúncies - totes excepte el cas d'un votant a qui un policia gairebé va arrencar un tros d'orella arrossegant-lo fora del centre- per la impossibilitat d'identificar els autors. En el seu informe de novembre de 2017, la Direcció General de la Policia Nacional a Barcelona atribuïa als votants una "actitud hostil", que ni l'Audiència ni el propi jutjat d'instrucció 7 dona per contrastada. També assegurava que dos agents havien resultat ferits.

En el cas de l'escola Joan Boscà, el jutjat havia arxivat les denúncies de cinc ferits més. Pel que fa a aquest últim centre, l'Audiència recorda que més enllà que s'hagi pogut identificar o no els policies, hi ha votants amb "contusions cranials, erosions o problemes cervicals" que poden indicar un us excessiu de la força per part de la policia. L'informe de la Policia Nacional de novembre únicament destacava que els agents havien hagut de "saltar una tanca" per accedir al centre i que un d'ells havia resultat ferit. 

Recentment l'Audiència també va ordenar reobrir, amb el mateix criteri, les 18 persones ferides a l'escola Estel l'1-O. El jutge havia decidit tancar-la perquè no hi havia fotografies ni gravacions que permetessin identificar cap dels policies, tot i que deixava clar que les lesions que haurien patit podien ser compatibles amb delictes de lesions i delictes contra la integritat moral. Una d'aquestes votants és Maria Luïsa Carrillo, una dona a qui un agent va fracturar la pelvis fent-la caure a terra. El seu testimoni com a votant és un dels més recordats del judici del Tribunal Suprem. 

Carrillo va recordar durant la seva declaració com un agent la va agafar i la "va estavellar" contra el terra. "No ho oblidaré mai", assegurava la dona, que va reivindicar el seu dret a donar una opinió "lliure i clara, res més" sobre el futur de Catalunya. "Soc una ciutadana lliure i penso que la meva opinió ha de ser respectada". La votant també va contestar el president de la sala Manuel Marchena, quan li va dir si necessitava un moment per tranquil·litzar-se i continuar contestant les preguntes de les defenses i les acusacions. "No estic nerviosa el que estic és indignada", li va contestar.

Més continguts de