Societat 18/04/2018

El MIT i La Caixa aposten per la recerca a banda i banda de l'Atlàntic

La universitat dels EUA i la fundació bancària donen suport acadèmic i econòmic a 12 projectes nous

Ara
3 min
D'esquerra a dreta, Josep Samitier (director de l'Institut de Bioingeniería de Catalunya), Àngel Font (La Caixa), Mercedes Balcells (MIT-Spain) i Alexandra Muñoz (CSIC)

BarcelonaEl Massachusetts Institute of Technology (MIT), als Estats Units, i la Fundació Bancària La Caixa han seleccionat 12 projectes de recerca per impulsar la interrelació entre científics del MIT –considerada una de les millors universitats del món– i centres espanyols i catalans per facilitar "sinergies" i col·laboracions que després puguin tenir continuïtat i consolidar-se a llarg termini. "Volem aconseguir més ciència i millor; i que aquesta ens ajudi a avançar", ha dit aquest dimecres el director de l'àrea d'investigació i estratègia de la Fundació Bancària La Caixa, Àngel Font, durant la presentació dels projectes escollits.

El programa MIT-Spain La Caixa Foundation Seed Fund tindrà tres convocatòries. La fundació bancària dotarà cada grup amb un màxim de 30.000 euros anuals, i s'acostarà al milió en total. El programa ha seleccionat 12 iniciatives d'entre 30 de presentades per 24 centres estatals. Cinc són del camp de la salut; cinc, del de l'energia, i dos, de l'economia global, i la majoria són a Catalunya (7), seguida de Madrid (2), el País Valencià (2) i Cantàbria (1).

"Els criteris que seguim són molt diversos –ha explicat Mercedes Balcells, codirectora del MIT-Spain–. Busquem excel·lència científica, complementarietat entre els grups escollits, que siguin projectes nous, que hi hagi intercanvi d'estudiants entre països i que realment serveixi de llavor per a un projecte més gran i durador". La convocatòria, de fet, vol afavorir la mobilitat i pretén augmentar la visibilitat de la recerca espanyola entre professors, investigadors i estudiants del MIT, i viceversa, a més de construir comunitat, i que més de cent professors del centre de Boston participin en el procés de selecció i revisió dels projectes.

Entre els equips beneficiaris de l'ajuda n'hi ha amb projectes tan diversos com, per exemple, un estudi sobre la força de les cèl·lules com a mitjà per obrir una via de curació del càncer, un estudi de nous fàrmacs per combatre la resistència als antibiòtics o la creació d'una xarxa elèctrica intel·ligent per protegir dels llamps que amenacen molins de vent i aeronaus.

Fuga de cervells?

Àngel Font, de la Fundació Bancària La Caixa, ha posat en valor que l'agermanament entre el MIT i Espanya té anys de trajectòria a través del MIT-Spain, i ha reflexionat sobre el fet que a l'Estat hi ha molt bons indicadors de recerca i ciència, però no tants en la capacitat de transformar-la en innovació, en creació d'empreses i en transferència tecnològica, de manera que és positiu aprendre del MIT. "No només es tracta de transformar els diners en ciència, sinó també la ciència en diners", ha afegit. També s'ha referit a la polèmica sobre la fuga de cervells indicant que la presència de científics espanyols als EUA es deu, en part, "al fet que la ciència necessita una internacionalització clara", i ha afegit que en sentit contrari (dels Estats Units cap a Espanya) també es dona un intercanvi de personal.

Balcells, investigadora principal del MIT Institute for Medical Engineering and Science, per la seva banda, ha explicat que va impulsar la col·laboració entre l'institut i científics espanyols fa deu anys aprenent d'experiències d'altres països com Alemanya i França, i ha destacat que actualment l'espanyola és la nacionalitat més nombrosa entre els professors del MIT. "Que hi hagi tants professors espanyols és una combinació de factors. D'una banda, la crisi ha afectat, però també ha ajudat al fet que molts docents que ja eren de fa anys al MIT hagin fet d'ambaixadors i hagin atret nous investigadors".

stats