Més control sobre les gavines per identificar els riscos sanitaris

BarcelonaLes gavines han fet de ciutats com Barcelona casa seva. Construeixen els nius als terrats dels edificis, es remullen a les fonts o estanys i la seva dieta es basa en aprofitar tot allò que se'ls posa a l'abast, molt sovint restes que troben als abocadors. Els nous hàbits urbans han convertit l'espècie en un risc potencial per a la salut pública per la seva capacitat de ser portadors de bacteris com el de la salmonel·la, que poden arribar a afectar les persones. Un estudi científic en marxa s'ha proposat calibrar aquests riscos a través del seguiment amb GPS d'aquests exemplars.

"Volem identificar les àrees que més freqüenten les gavines, on hi ha més possibilitats que es propaguin patògens, i donar una sèrie de recomanacions per augmentar les mesures de prevenció", explica Joan Navarro, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, l'organisme que impulsa el monitoratge en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'Institut Català d'Ornitologia i la Estación Biológica de Doñana, entre d'altres. "Si sabem on sovint es banyen, per exemple, podrem extremar les accions de manteniment i gestió d'aquella aigua", continua Navarro.

Els primers resultats del seguiment per GPS van fer-se a Doñana i s'han publicat a 'Scientific Report'. Es van controlar individus de gavià (de l'espècie 'Larus michahellis') que eren portadors d'almenys un dels tres bacteris que es monitoritzen en els plans de vigilància epidemiològica a Europa, que mostren una incidència cada cop més gran d'aquests bacteris. Segons Navarro, la prevalença d'aquests bacteris en les gavines és d'un 30%.

Els científics van veure que les àrees de risc de propagació són aquelles on entren en contacte amb l'activitat humana, ja siguin parcs, ports pesquers o platges turístiques, cosa que fa que augmenti el risc de transmissió directa i indirecta de malalties als éssers humans. Aquesta transmissió pot donar-se per contacte amb els excrements dels animals en aquestes àrees, segons apunta l'investigador. "És en les defecacions quan els dispersen i en la majoria de casos, són innocus per a les persones, però de vegades són patògens que poden causar problemes, com ara la salmonel·la, que provoca diarrees", afegeix.

Els resultats del seguiment de l'ICM –que continuarà a Barcelona durant el 2020– serveixen perquè l'Agència de Salut Pública de Barcelona pugui fer els plans de prevenció epidemiològica i, de cara a l'any que ve, construir un mapa de zones amb més risc de dispersió de patògens.

La població de gavines a Barcelona és força gran: la formen entre 250 i 300 parelles, segons les estimacions de l'ICM. El nombre està estabilitzat des de fa uns cinc anys. La primera parella va ser detectada a principis dels 70 i des d'aleshores la població ha crescut pel tarannà "oportunista" de l'espècie, que ha sabut trobar en aquests entorns urbans una manera de sobreviure i d'alimentar-se més enllà del peix, recorrent a les restes que troba en abocadors o contenidors i també desenvolupant tècniques d'atac a coloms, que han incorporat a la seva dieta.