La vida a Nou Barris: frenar un desnonament al dia
Els veïns del districte es mobilitzen amb el repte d’evitar que cada mes hi hagi desenes d’expulsions
Barcelona“Avui n’hem parat tres. Hem guanyat una vegada més”. Els veïns del districte barceloní de Nou Barris compten les victòries per desenes. Les han suat una a una. Matinant i concentrant-se puntuals a les portes de qui ja els han comunicat la seva data de desnonament. Un matí com el d’aquest últim dimecres pot comportar dividir-se en dos grups per ser a la mateixa hora a casa de dos veïns diferents: un al barri de Verdum i un altre al de Ciutat Meridiana, on a última hora del dia anterior s’havia aconseguit frenar el que hauria estat el tercer llançament en un sol dia.
Els desnonaments no cessen. S’han convertit en una mena de degoteig constant en aquesta zona de la ciutat, on l’agenda dels veïns mobilitzats -la comparteixen a través de les xarxes i de grups de WhatsApp-és atapeïda i feridora a parts iguals. I, cada cop, més desmoralitzant, com explica el president de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, cansat de veure com cada mobilització “només serveix per guanyar uns dies, perquè no hi ha solucions de més llarg abast”. Per això, assegura, ja pensen en alguna acció més contundent per reivindicar que “el patiment de les persones és més important que el valor econòmic dels seus pisos”. Ho diu especialment commogut per la cara d’incomprensió d’una nena de dos anys que dimecres, al costat de la seva mare, veia com els policies envoltaven casa seva.
L’amenaça de la data oberta
Només aquesta setmana, es tenia constància de quatre amenaces de desnonament. I no és una xifra que se surti del que és habitual. Des del districte, que també assegura fer el seguiment dels casos i personar-se a les portes de tots els desnonaments dels que té coneixement per oferir assistència social i fer el possible per frenar-los, les amenaces de desnonament que es registren cada setmana a Nou Barris es xifren en una forquilla d’entre dos i nou -els veïns, tenint en compte els que se silencien, eleven el compte a una quinzena. Una sagnia que és particularment difícil de gestionar quan els desnonaments es decreten amb data oberta.
És el que va viure la família del Nelson, la Raquel i els seus quatre fills dijous. Sabien que tenien l’amenaça a sobre i que es podia consumar en qualsevol moment entre el 15 i el 31 de maig. Quan va saltar l’alarma, els crits de reforços van començar a córrer pels diferents grups de WhatsApp, però aquesta vegada va ser tard i els antiavalots dels Mossos van executar el desnonament. La família es va haver de reallotjar a casa d’uns coneguts. “Els que nosaltres sabem, els aturem, però aquest cas va ser molt violent amb data oberta i els antiavalots”, explica Antoni Tallada, de l’Associació 500x20, que, juntament amb l’associació de veïns de Ciutat Merdiana i la PAH, vertebra la lluita per fer front als desnonaments a Nou Barris. Aquesta resistència treu la força dels mateixos afectats, que saben que un dia batallen pel veí i que l’endemà poden necessitar ells l’ajuda del grup. Un aspecte que és, com expliquen des del moviment, alhora el punt fort i el punt dèbil de la lluita, perquè moltes d’aquestes persones tenen prioritats de supervivència que els impedeixen ser sempre al peu del canó.
Sense alternatives
“Sol no puc fer res”, explica Elhassan sortint de l’última assemblea de 500x20. La setmana passada va viure la primera temptativa de desnonament i reconeix que es va passar la nit sense dormir esperant l’arribada de la comitiva judicial. Patint per la família. Té una nena de deu mesos i la seva dona ja espera el segon fill. Ell, com molts veïns de la zona, ha patit la caiguda del sector de la construcció. Explica que és el primer cop, en els onze anys que fa que va arribar del Marroc, que no té feina i que ha estat cinc mesos sense poder pagar el lloguer, perquè viuen de l’ajuda de 426 euros que ell ingressa. De moment, no té cap pla B i assegura que els serveis socials no li han ofert alternatives que vagin més enllà de tres nits de pensió si se’l desnona. La desconfiança és molt present entre els veïns que defensen que sense la seva pressió hi hauria molta més gent al carrer.
La regidora de Nou Barris, Irma Rognoni, però, diu que centra tots els esforços a aturar el degoteig de desnonaments i fer el possible perquè no s’expulsi ningú de casa seva i, si això és inevitable, perquè ningú no es quedi al carrer. Casos com el d’Elhassan i el de la família desnonada dijous són especialment complicats, assegura, perquè tenen al darrere un privat i no una entitat bancària. “Podem influir més en els bancs pel mal que han fet i la necessitat de reparació social”, explica.
Anticipar-se al desnonament
Segons Rognoni, el “minimíssim” que s’ofereix a algú que perd el pis són tres nits en una pensió, però apunta que s’estudia cada cas per veure les possibilitats de reallotjament, que sempre és preferible que sigui amb algun familiar o, si és possible, en pisos habilitats per donar resposta a famílies en aquesta situació -el 2013 es van atorgar 37 habitatges a famílies en situació d’emergència provinents de Nou Barris-. El focus, apunta Rognoni, es posa també en l’atenció prèvia als veïns en situació vulnerable, a intentar evitar que el desnonament es consumi i, per això, remarca avenços com la redacció d’un protocol perquè els advocats puguin al·legar la vulnerabilitat social dels desnonats. Assegura que tota aquesta feina ha permès aturar desnonaments. La fotografia actual, però, és punyent.
Més de 340.000 euros per sumar a beques menjador
Durant aquest curs escolar, l’Ajuntament de Barcelona ha complementat al 100% l’import de la beca de menjador de 1.674 famílies amb necessitats socioeconòmiques a les quals s’havia concedit només una part de l’ajuda. Això suposa per a les arques municipals una inversió de 340.308 euros i un increment del 28,8% en relació a la de l’any anterior. La tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Maite Fandos, va assegurar ahir que el consistori cobrirà les necessitats alimentàries de tots els nens que ho necessitin durant el període de vacances d’estiu i es va comprometre, si és necessari, a incrementar la partida destinada a aquests ajuts. L’any passat se’n van concedir 1.068 durant els mesos d’estiu. Aquest any l’Ajuntament ja ha destinat, tenint en compte la seva estabilitat financera, una xifra rècord a les beques menjador: fins a 5,7 milions d’euros, que suposen el 60% de l’aportació total i arriben, d’aquesta manera, on no ho fa la Generalitat. En total, són 17.073 beques de menjador. Pel que fa a la campanya d’estiu, el consistori de Barcelona oferirà fins a 203.399 places per a casals i colònies. Aquesta oferta suposa un increment de gairebé 41.500 places respecte a l’any passat. El 83% d’aquestes activitats programades inclouran, a més, servei de menjador.
