SEGURETAT

Paelles i calçots contra la droga: els veïns del Raval tornen al carrer

La lluita ciutadana contra els narcopisos ha convertit el barri en un dels més mobilitzats de la ciutat

“Sobretot, no deixeu mai de passar pels carrers”. Aquest és el consell que més vegades van repetir els agents de la Guàrdia Urbana als veïns del barri del Raval per aconseguir acabar amb el problema dels narcopisos. L’acció policial ha sigut clau per poder precintar els narcopisos que hi havia al barri, però el paper dels veïns, que s’han organitzat per superar la por i plantar cara als narcotraficants, ha sigut també fonamental. Els últims mesos han fet un pas endavant per recuperar un espai que havien perdut: el carrer. “La gent es queda cada cop més a casa seva, i quan hem renunciat al carrer, les màfies criminals s’hi han posicionat. És important que recuperem el carrer”, reivindicava fa unes setmanes el Carlos, un dels veïns del Raval més actius contra els narcopisos i que més s’han reunit amb els cossos policials.

Les diferents entitats del Raval van aplicar el consell -que no només és policial sinó àmpliament compartit- i van anar organitzant calçotades, paelles populars i diferents actes veïnals. Al carrer Reina Amàlia, per exemple, l’Ateneu del Raval va optar per treure taules i cadires al carrer i oferir tes i pastes de franc als veïns. “Volem visibilitzar que el carrer no és un terreny perdut”, explica Felipe Ibarra, portaveu de l’Ateneu. La iniciativa va començar l’any passat i van parar a l’hivern. A partir de la setmana vinent els joves de l’Ateneu tornaran a treure les taules i cadires al carrer els divendres de 18 a 20 h.

Un barri totalment connectat

El fenomen dels narcopisos es va alimentar de la desmobilització veïnal que hi havia al Raval fa un parell d’anys. Però l’amenaça va ser tan intensa que ha provocat que ara mateix el Raval sigui un dels barris més organitzats i mobilitzats de tot Barcelona. “L’organització veïnal ha canviat radicalment”, diu Ibarra. Només fa dos anys, els veïns ignoraven que el conflicte que patia el seu carrer era exactament el mateix que el que complicava la vida dels habitants del carrer del costat. I ara hi ha xats de WhatsApp entre els veïns del mateix carrer i, fins i tot, entre els del mateix edifici.

En algunes ocasions, però, el procés de recuperació del carrer al Raval ha sigut difícil i, fins i tot, perillós. “En almenys 6 o 7 casos, quan els veïns vam saber que acabaven d’ocupar un pis per vendre droga, vam anar a protestar”, va explicar Àngel Cordero, de l’associació veïnal Acció Raval. També hi ha hagut casos al barri en què els veïns han fet fora els narcotraficants directament i, en lloc seu, han entregat el pis a famílies del barri que no tenien on anar. Pam a pam, pis a pis, alguns carrers per on fa un any era massa perillós passar a partir de certes hores, segons els mateixos veïns, ara s’han anat recuperant.

Actualment, gairebé no queden narcopisos però la presència dels traficants al barri encara es manté. Ja no busquen pisos on els toxicòmans puguin entrar, comprar la droga i consumir-la a l’interior, sinó espais on poder vendre les substàncies narcòtiques. La pressió dels camells continua sobretot amb la mirada enfocada a l’estiu, que cada any arriba acompanyat de turistes amb ganes de pols blanca o d’una mica d’haixix. Els veïns són conscients que la batalla no està guanyada i mantenen la seva croada.

Una de les entitats que més està traient la gent al carrer és Acció Riera Baixa. Els comerciants d’aquest petit carreró -que comunica el carrer del Carme amb el carrer Hospital- organitzen una activitat diferent gairebé cada cap de setmana. Fa set mesos van denunciar que a la cantonada amb el carrer Hospital hi havia “entre cinc i sis robatoris cada dia” i que calia una solució “urgent”. Des d’aleshores, la presència policial és molt més important i la dels veïns desborda qualsevol previsió. Festes de Carnaval, paelles populars, dinars i molta imaginació.

Un “fals talp” dels veïns

Fa un mes, l’associació Acció Riera Baixa va celebrar una assemblea per decidir com solucionar un conflicte que tenien amb una perruqueria que comprava objectes robats. “El barri s’omplia de nois que venien a vendre mòbils robats, joies...”, explica un veí. I a l’assemblea van decidir aprofitar un “fals talp”, segons explica Santi González, un dels comerciants. “Un dels veïns és algerià i vam pactar que visités l’amo de la perruqueria, que és marroquí, i que li digués que els veïns ho explicaríem tot a la premsa i que li faríem escrache. Dues hores més tard ja estava fent la mudança”, explica.

L’antropòleg urbà i coordinador de l’Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà, José Mansilla, coincideix en la idea que “la forma per garantir que els carrers siguin segurs és que les persones els segueixin vivint”. Aquesta és ara l’obsessió del Raval.