DISCRIMINACIÓ
Societat 01/01/2020

Preus abusius per viatjar en taxi amb cadira de rodes

Algunes empreses cobren tarifes mínimes fora de la normativa a les persones amb mobilitat reduïda

Clara López
4 min
Cristian Lago denuncia que els preus dels taxis adaptats són més alts de l’habitual i que no hi ha flota suficient.

BarcelonaAgafar un taxi a l’àrea metropolitana pot arribar a ser, com a mínim, cinc vegades més car per a les persones amb mobilitat reduïda. El motiu d’aquest sobrecost: pujar la cadira al vehicle. El principal proveïdor del servei de taxi adaptat al cinturó metropolità, l’empresa Taxi Amic, imposa preus mínims abusius en el seu servei, segons ha pogut comprovar l’ARA. La baixada de bandera -l’import mínim per viatge- de la companyia és de 13,50 euros, davant dels 2,25 euros que marca la regulació de l’àrea metropolitana on opera.

Cristian Lago no recorda quan va ser el primer cop que va sentir la desorbitada tarifa que li volien cobrar. “Està tan naturalitzat que, fins i tot quan truques per demanar un taxi, t’ho diuen sense cap tipus d’inconvenient”, admet. Lago té 31 anys i es mou de manera autònoma en la seva cadira de rodes elèctrica, però necessita el transport públic per desplaçar-se i explica que, de totes les opcions, el taxi és la més fàcil.

La teleoperadora de la principal companyia amb vehicles adaptats de l’àrea metropolitana corrobora, segons ha comprovat l’ARA, que la tarifa “mínima” al centre de Barcelona és de 13,50 euros. En preguntar-li si el preu és el mateix pel taxi normal, argumenta que el cas és “diferent”, perquè el vehicle adaptat té “unes altres prestacions”. La normativa, però, diu el contrari.

La llei del taxi estableix que els vehicles adaptats “fan el mateix servei que qualsevol altre taxi, funcionen amb taxímetre i han d’aplicar les mateixes tarifes aprovades anualment per l’Institut Metropolità del Taxi (Imet)”. Les entitats, però, asseguren que a la pràctica aquest supòsit no es compleix: “Les tarifes haurien de ser iguals per a tothom, però ens arriben constantment queixes de persones amb discapacitat que diuen que se’ls cobra de més”, explica Montse García, referent en accessibilitat d’Ecom.

L’Imet, l’organisme encarregat de gestionar el servei de taxi a l’àrea metropolitana, assegura que no els consta “cap mala praxi” per part dels conductors de taxis adaptats. “En cas que ens arribés una denúncia formal, s’obriria un expedient informatiu que passaria a ser sancionador si es confirmessin els cobraments abusius”, concreta la gerent de l’Imet, Maria Teresa Carrillo. Fa uns mesos, la Síndica de Greuges de Barcelona va demanar a l’organisme que investigués el possible frau en les tarifes que denuncien les entitats. De moment, no ha canviat res.

El principal problema per tirar endavant les denúncies és la manca de proves. Les persones consultades per aquest diari que pateixen aquest abús expliquen que no opten per la via judicial per por a patir després represàlies. “Temen quedar-se sense un servei del qual depenen”, explica García. Per poder actuar, l’Imet exigeix als clients que aportin les dades del taxista. Una prova que, segons les entitats, “posa en risc” l’usuari, ja que la companyia el podria identificar amb facilitat.

“No és rendible”

Després de ser consultada per aquest diari, l’empresa de taxis no ha volgut fer declaracions. Els sindicats, en canvi, ho reconeixen. “Les despeses d’un vehicle adaptat són més altes. No hi ha subvencions i les homologacions són més complicades”, explica el portaveu de l’associació Elite Taxi, Tito Álvarez. “Si no és rendible i no reps cap ajuda, al final les conseqüències les acaba pagant l’usuari”, lamenta. Álvarez critica que les administracions intentin solucionar el problema “posant pedaços” amb mesures que incrementen el nombre de vehicles adaptats però que “no controlen” el servei que fan.

Del total de 10.521 taxis que operen a l’àrea metropolitana, només 110 vehicles -prop de l’1% de la flota- estan adaptats. Una quota que no compleix amb el mínim del 5% de vehicles adaptats establert per llei i que, segons entitats i usuaris, dificulta “greument” l’accés a “un servei de transport públic”. “Per aconseguir un dels pocs taxis adaptats hem de demanar-lo amb almenys un dia de previsió i no pot ser a la nit perquè no n’hi ha que circulin a aquelles hores -denuncia Lago-. No em permet improvisar”.

Per a les més de 50.000 persones amb mobilitat reduïda que viuen a l’àrea metropolitana, demanar un taxi no comença amb el conegut gest d’aixecar el braç i fer-se notar quan el pilot del vehicle està en verd. “És impensable. Sempre que estan circulant, estan ocupats i ens toca quedar-nos penjats del telèfon esperant”, diu Lago. Les entitats expliquen que la manca de taxis adaptats s’agreuja pel fet que la majoria de vehicles treballen, alhora, per al servei Porta a Porta, de l’Ajuntament de Barcelona.

Sense alternativa

Les entitats denuncien que el “periple” pel qual han de passar les persones amb cadira de rodes per agafar un taxi és “discriminatori”. “A més de l’antelació amb què has de trucar, a vegades no tens ni assegurat que et vingui a buscar i, si ho fa, saps que hauràs de pagar un sobrecost -lamenta García-. La mobilitat és un dret de tots els usuaris que ara per ara no està garantit”, conclou.

Lago té assumit que, si no vol dependre de terceres persones a l’hora de moure’s per la ciutat, li toca pagar. I això que va patir una mala experiència l’estiu passat, quan en un trajecte amb un vehicle de Taxi Amic va patir un accident que li va fracturar els dos fèmurs. Després de l’episodi, intenta dependre com menys millor d’aquest transport, però, confessa, li és realment difícil. “Al taxi em cobren de més, però almenys no he de dependre del fet que algú em passi el bitllet o m’ajudi a pujar a l’autobús”.

La resposta: “El taxi adaptat té unes altres prestacions”

L’ARA va contactar amb la principal companyia de taxis adaptats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest és un fragment de la conversa amb la teleoperadora quan vam preguntar el preu:

Quant em costaria?

Al centre de Barcelona la tarifa mínima és de 13,50 euros.

O sigui, que la pujada de barrera serien 13,50 euros?

Sí, correcte.

Després el taxímetre funciona igual que qualsevol altre?

El que marqui el taxímetre és el que en principi s’hauria d’abonar, però el mínim són 13,40. Vostè m’ha comentat que és la Rambla, el carrer Balmes... Això és el centre de la ciutat i aquesta és la tarifa.

D’acord. Si sortís de Barcelona tindria una tarifa diferent?

Depèn del municipi. Si va a Badalona, el mínim ja puja a 16 euros; si va a Barberà del Vallès, 37.

És la mateixa tarifa que el taxi normal o al ser adaptat és una altra?

És una altra tarifa. És diferent de la del taxi normal. Però, esclar, és que el taxi adaptat té unes altres prestacions.

stats