Valls continua escrivint la història dels castells

VallsDesprés de més de dos-cents anys vivint sempre els castells al màxim nivell és complicat escriure un apunt històric referent a la ciutat de Valls i, més encara, a la plaça que va veure néixer aquesta tradició. Aquest cap de setmana, però, les dues formacions de la capital de l’Alt Camp han acabat amb tots els adjectius de la premsa especialitzada després de completar una diada d’excepció que, lluny de ser avaluada com el final d’una magnífica temporada, cal ser analitzada com l’inici d’un nou cicle casteller.

Pilar a banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va completar ahir la millor actuació castellera del seu historial, en la qual va unir per primer cop tres construccions de la gamma superior tan simbòliques com el tres de deu amb folre i manilles, el quatre de nou sense folre i el dos de vuit net, i va convertir la plaça del Blat en plaça de deu pisos. A les portes del tres emmanillat, la Colla Joves Xiquets de Valls va confirmar una progressió, un caràcter i una maduresa que confirmen el canvi a les files de la colla dels de la camisa vermella. Jaume Galofré ha alçat en poc més de mig any els fonaments d’un futur que es planteja molt esperançador.

L’encarregat de llançar la moneda a l’aire que va servir per decidir l’ordre de l’actuació va ser Artur Mas, rebut a plaça amb divisió d’opinions. Els aplaudiments i alguns xiulets van ser ofegats, però, per un clam unànime d’independència. La primera colla que va alçar els seus castells va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls i això els va concedir la possibilitat d’esdevenir la primera formació que dibuixa l’aleta d’un castell de deu pisos a la plaça del Blat.

Els rosats, que ja havien coronat enguany el tres de deu amb folre i manilles en dues ocasions, ahir van sumar-ne un tercer; aquest, però, a l’indret més especial per a un vallenc. El castell va alçar-se nerviós, amb presses per fer història. Amb els dosos col·locats, la canalla va defensar l’aleta amb més rauxa que finor. Coronat el tres, l’estructura va trencar-se però l’esclat d’alegria va ser tan monumental com la construcció.

Una coreografia perfecta

No prou satisfets amb la primera fita, la Vella va plantar cara al castell de la gamma superior en què més confiança han abocat els últims mesos, el quatre de nou sense folre. Després de desmuntar-ne dos peus buscant la mida ideal, les gralles van sonar i el castell es va posar en marxa com si es tractés d’una coreografia perfecta. Els rosats van coronar-lo amb comoditat i van demostrar un domini excepcional descarregant-lo serenament.

La cirereta tenia forma de dos de vuit sense folre. Malgrat les baixes provocades per la llenya del tres, els de Manel Urbano van apostar-ho tot a la tercera carta, el dos de vuit sense folre. L’estructura es va bastir amb una delicadesa extrema i una agilitat envejable en els pisos superiors.

Amb l’acotxador col·locat, el dos es va col·lapsar i les cares van mostrar la decepció de qui sap que té la construcció més a prop del que s’ha demostrat. Quan semblava que el resultat seria prou vàlid per als rosats, va saltar la sorpresa a plaça, van tornar a col·locar els segons del dos net i aquest cop ho van fer per tancar un nou episodi de la història del món casteller.

Amb la mateixa delicadesa però amb un ritme més pausat, els vallencs van coronar la tercera estructura de gamma superior del dia i la plaça va mostrar el seu entusiasme.

La Colla Joves dels Xiquets de Valls també va posar el seu gra de sorra en una jornada difícilment igualable. Tot i ser els segons a actuar, la seva il·lusió per aconseguir el castell de deu pisos va ser tan gran com la de la Colla Vella. Els de la camisa vermella mai en la seva història havien atacat aquesta construcció i el simple fet de provar-la ja suposava tot un èxit. Ahir els van faltar cinc segons per trobar-se amb la glòria.

El seu castell va alçar-se amb una base de gran solidesa i un tronc molt ben treballat. Amb l’entrada del pis de dosos els nervis van desfermar-se però la veterania de gran part de la colla va servir per aturar aquest estat anímic i tornar a un punt òptim de concentració. La durada del tres va castigar els pisos superiors, que van acabar trencant-se quan l’acotxador ja estava col·locat.

Els nervis passen factura

Els de la camisa vermella van demostrar el seu caràcter provant el tres de deu per segon cop però els nervis van fer que el desmuntessin abans d’hora i que l’estructura acabés cedint en el descens.

Van abaixar el nivell per descarregar el tres de nou amb folre i quan semblava que les dues llenyes havien passat massa factura a les seves files, la Joves va plantar cara al dos emmanillat.

Tot i que es tracta del castell de gamma extra més petit dels provats ahir, cal destacar el domini que van demostrar a l’hora de descarregar-lo. Van tornar a bastir un folre i unes manilles molt correctes i van fer l’aleta sense patir en excés. La descarregada va ser fins i tot pausada i, pis per pis, van poder celebrar-ne la consecució.