El català a les aules

Josep Gonzàlez-Cambray: “Actualitzarem el model lingüístic a l’escola i ho farem sense percentatges”

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, serà aquest dissabte a la manifestació convocada per Somescola per defensar el model d’escola catalana, després de la sentència que obliga una escola de Canet a fer el 25% de les hores de P5 en català i de la decisió del Suprem que confirma aquest percentatge per a totes les escoles de Catalunya.

Hi ha enquestes sobre l’ús del català, però pensava que la conselleria també tenia dades sobre què passa a les escoles. Les tenim?

— Fins ara teníem les percepcions dels equips directius, famílies i mestres, que ens deien que hi ha hagut una davallada de l’ús social del català en els últims anys. A través d’un informe del Consell Superior d’Avaluació d’abans de l’estiu sabem que l’ús del català dins dels centres ha disminuït en els últims 15 anys. Davant d’aquesta situació, que no ens agrada, passem a l’acció i despleguem mesures per incrementar aquest ús.

Però les dades concretes què diuen? ¿Tenen una radiografia exacta de què passa a cada escola?

— No, no tenim aquesta avaluació. Precisament, una de les actuacions que farem dins del pla d’impuls del català és encarregar un estudi de recerca a la Universitat de Barcelona per avaluar quina és la realitat d’ús del català tant per part del professorat com per part de l’alumnat. I, en paral·lel, la inspecció educativa haurà de vetllar perquè els projectes lingüístics acabin sent una realitat dins les aules.

Fa quatre setmanes de la decisió del Tribunal Suprem. Per què ha trigat tant el Govern, com vostè diu, a passar a l’acció?

— El Govern va passar a l’acció des de molt abans que el Tribunal Suprem no acceptés el recurs de cassació. Nosaltres ja havíem presentat abans un pla d’impuls del català. Ara concretem actuacions.

Cargando
No hay anuncios

Posaran dos mestres a les classes afectades per les sentències del 25%. ¿Cada professor parlarà en un idioma diferent?

— L’aprenentatge de les llengües no va de percentatges, va de pedagogia. Nosaltres complim la llei d’educació de Catalunya, que diu que tots els alumnes que acaben l’ESO han de sortir amb el domini del català i el castellà, i això ens ho van reflectint els resultats de les competències bàsiques, i també hem de continuar desplegant els projectes lingüístics com són ara. Això és el que vaig traslladar als centres educatius: missatge de tranquil·litat i missatge d’aïllem-nos del soroll, de “Mestres, feu la feina que sabeu fer”. En paral·lel, a partir del 2015, hi ha 40 sentències amb el mateix format que la de Canet, que arriben directament a la direcció del centre.

¿En aquestes escoles, a les quals s’ha d’aplicar el 25%, s’hi posaran dos mestres, un parlant en català i l’altre en castellà?

— Davant d’una situació excepcional, prenem decisions excepcionals: dotem de recursos addicionals aquests centres educatius perquè l’impacte de la modificació del projecte lingüístic sigui el mínim possible.

Per tant, ¿un en català i un en castellà? O cada escola decidirà?

— Qui pren les decisions pedagògiques són les escoles. Les receptes per a tothom no existeixen, no funcionen. No és el mateix si s’aplica a un grup d’infantil, a un de 3r d’ESO o a una escola o institut que es gestiona per projectes...

Cargando
No hay anuncios

¿Com es concretarà l’ofensiva judicial que va anunciar dijous? Quin marge té el Govern per evitar haver de dir a tots els centres que facin el 25% de les classes en castellà?

— Utilitzarem totes les eines possibles per protegir el model d’escola catalana. Una de les mesures és un desplegament d’un nou marc normatiu perquè necessitem un nou acord de política lingüística a les escoles. Les escoles i els instituts no són els de fa 30 anys i el que servia llavors és molt possible que no serveixi ara, no perquè ho hàgim fet malament, sinó perquè la societat ha canviat i l’escola reflecteix el que passa a la societat. Per adaptar-nos a aquesta nova realitat, hem de fer un nou marc normatiu que tingui el consens polític, el consens social i el consens pedagògic.

¿Aquest nou marc normatiu establiria un percentatge?

— No. Farem un nou marc normatiu que desplegui els usos lingüístics i l’aprenentatge de les llengües basant-se en criteris pedagògics.

Cargando
No hay anuncios

Confia trobar el consens polític?

— L’hem de trobar.

El sorprèn la posició del PSC?

— Que em sorprengui o no, no és un tema rellevant. El que és rellevant és que arribem a aquest consens polític, i estic convençut que hi arribarem perquè és necessari per refermar el compromís de model d’escola catalana.

Per actualitzar-lo.

— Refermar-lo i actualitzar-lo.

Cargando
No hay anuncios

Com s’ha d’actualitzar?

— Amb uns criteris que s’adaptin i donin resposta a les necessitats dels nostres infants i dels nostres joves, que garanteixin l’aprenentatge del català i del castellà a l’acabar 4t d’ESO i que garanteixin el català com a llengua vehicular, que és irrenunciable. Hem d’establir aquests criteris perquè no hi hagi cap tribunal que ens pugui dir que això no ho tenim reglamentat i no ho tenim normativitzat.

I ho normativitzaran i ho reglamentaran sense percentatges.

— Sense percentatges, perquè l’aprenentatge de llengües no va de percentatges.

¿Li preocupa més l’ensenyament del castellà o el de l’anglès? ¿Els nens catalans tenen garantit un nivell suficient d’anglès?

— Tenen garantit cada cop un nivell superior d’anglès, però no suficient. Hem avançat, però necessitem anar més enllà. Hem de ser capaços d’impartir altres assignatures en anglès, i això també passa per la formació del professorat.

Cargando
No hay anuncios

Nazis, racistes, manipuladors d’una criatura de cinc anys, apartheid lingüístic. Quina part del discurs de l’odi li ha molestat més?

— El discurs de l’odi m’ha molestat molt aquests dies. Ho trobo indignant. Qui fa segons quines comparacions sap que són mentida i que només ho fa per guanyar un grapat de vots. No és un comportament que estigui a l’altura de cap persona i menys si es dedica a la política. Catalunya no ha tingut mai cap tipus de conflicte de convivència amb la llengua. Fins que va arribar Ciutadans, que van començar a crear el conflicte. Per tant, el problema són ells, no la llengua. El problema és que aquests partits polítics s’inventen mentides.

Junts va demanar que fos el conseller qui assumís la direcció de l’escola de Canet. Què en pensa?

— Bé, la presidenta del Parlament, oi?

Sí, la presidenta del Parlament.

— Les propostes han de ser rigoroses, i estem davant d’una proposta absolutament frívola. La llei d’educació de Catalunya determina clarament quines són les funcions i com s’escull la direcció d’un centre educatiu. Ara més que mai és el moment d’enfortir el nostre model educatiu i les nostres direccions, però no és el moment de fer comparacions que no tenen cap tipus de sentit, que debiliten el sistema i que no donen resposta a la situació en què ens trobem, com comparar el fet d’agafar una direcció durant 48 hores [ho va fer Clara Ponsatí durant l’1-O] a agafar-la de manera permanent. I no sé si no en tenia coneixement la presidenta Borràs, però des del 2015 tots els consellers que m’han precedit s’han trobat 40 sentències idèntiques a les de Canet, i l’actuació ha sigut la mateixa.

Cargando
No hay anuncios

¿S’està utilitzant la llengua des del punt de vista polític a Catalunya?

— M’agradaria pensar que no i no hauria de passar. Però, malauradament, hi ha algunes afirmacions que poden fer entendre que és això el que està passant.

Durant dècades el català estava vinculat a l’ascensor social. ¿Aquest ascensor social encara funciona?

— Estic convençudíssim que sí. Hem d’estimar la nostra llengua i hem de confiar en els nostres mestres.

¿Hi ha massa soroll a l’entorn dels mestres?

— Aquestes setmanes hi ha hagut massa soroll, sí. M’agradaria que deixessin en pau les nostres escoles, que deixessin de dir-ne mentides, i que ens deixin treballar tranquils. I quan nosaltres detectem una situació que no ens agrada farem accions perquè les coses canviïn.