Catalunya s'acomiada de la sequera: cauen les restriccions a tota l'àrea de Barcelona

BarcelonaDesprés de tres anys extrems de falta d'aigua, amb limitacions al consum domèstic, industrial i agrícola, Catalunya s'acomiada de la històrica sequera. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat aquest dissabte que la bona situació dels embassaments catalans, que han disparat les reserves en qüestió de setmanes gràcies als recents episodis de pluja, i el "bon ritme" de les obres per guanyar infraestructures hídriques permeten alliberar les zones més poblades del país de les restriccions d'ús de l'aigua.

Des de l'embassament de Sau, termòmetre i símbol del dèficit hídric que ha arrossegat Catalunya els últims anys, Paneque ha admès que encara no es pot parlar de "normalitat", però ha anunciat que els 202 municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat –abasteix més de sis milions d'habitants– passaran de l'escenari d'alerta al de prealerta i s'eliminaran les limitacions d'aigua, després que les reserves hagin remuntat fins al 64% (uns 391 hm³). Aquest percentatge més que duplica el que hi havia fa un mes, però Paneque ha remarcat que "es manté el pla de sequera activat en prealerta fins que es constati un equilibri consolidat a totes les conques internes, sense haver de fer passos enrere”.

Tal com estava previst, la Generalitat ha continuat amb la desescalada de restriccions, ja que s'ha consolidat la millora dels indicadors globals dels pantans i embassaments d'arreu del país. "Era molt important que quan haguéssim d'aixecar les restriccions d'aigua estiguéssim segurs que podríem mantenir-ho durant almenys sis mesos", ha afegit la portaveu de l'executiu. Així, a més del canvi per la revifada al sistema Ter-Llobregat, el Govern també autoritzarà que l'aqüífer del Baix Ter torni a l'escenari de normalitat i que el del Fluvià-Muga passi de l'excepcionalitat a l'alerta. El sistema de l'Alt Empordà, doncs, és l'únic que es mantindrà amb certes limitacions.

"Amb aquesta decisió s'aixequen les limitacions en l'ús de l'aigua que fins ara tenien repercussió en el reg agrícola i en els cabals ambientals, i es recupera així la normalitat després de dos anys", diuen des del Govern. El nou escenari, debatut a la trobada de l'executiu català celebrada aquest cap de setmana a la Vall de Núria, també permet que desapareguin les limitacions que fins ara s'aplicaven en els diferents usos urbans, com ara el reg de jardins i zones verdes, l'ompliment de fonts ornamentals i de piscines i la neteja de vehicles, carrers i mobiliari urbà.

Està previst que el canvi de fase entri en vigor a mitjan abril, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució del director. A partir d'aquell moment, nou àrees estaran en situació de normalitat, cinc de prealerta i quatre d'alerta. Per tant, catorze dels divuit àmbits de les conques internes ja no tindran vigent cap limitació d'ús d'aigua. "Ha estat la pitjor sequera dels últims 200 anys", ha recordat Paneque, que ha afegit que a hores d'ara s'han assolit les reserves equivalents al desembre del 2021.

Calendari d'obres

Ara bé, tot i la millora dels volums d'aigua als embassaments, Paneque ha assegurat que els calendaris de totes les obres previstes per reduir la dependència del país de les pluges es mantenen i que les dessalinitzadores catalanes continuaran funcionant al 90% de la seva capacitat. Amb aquesta decisió es vol optimitzar el recurs emmagatzemat als embassaments i afavorir la recàrrega d'aqüífers amb aigua dessalinitzada. Per exemple el del delta del Llobregat, que durant la sequera ha estat vital per garantir les demandes.

"La millora de les reserves dels embassaments no ens ha d'allunyar del full de ruta del Govern en matèria d'aigua", ha insistit la consellera i portaveu del Govern. I ha afegit: "No podem caure en l'error de pensar que les pluges han resolt un problema, ja que desconeixem com evolucionarà la meteorologia en els propers mesos".

Així, la Generalitat continua treballant en les actuacions previstes per a aquest 2025 amb l'objectiu d'incrementar l'aigua disponible en 31 hm³, que comptem amb un pressupost de 100 milions d'euros. De moment l'aportació d'aigua depurada de Figueres fins al riu la Muga a Pont de Molins (3 hm³ cada any) ja està en servei. A més, també estan finalitzant les obres per activar cinc nous pous al voltant de Peralada, que han de permetre una millor gestió de les extraccions de l'aqüífer del Fluvià-Muga.

A l'entorn metropolità, les millores en el tractament dels pous Estrella, l'aportació d'aigua regenerada al Llobregat des de la depuradora de Sant Feliu i l'ampliació de la potabilitzadora de Besòs-Trinitat encaren la seva fase final. Paneque també ha destacat les actuacions en algunes zones "especialment seques", com el Priorat i el Baix Camp, sobretot centrades en la recuperació de pous i la regeneració d'aigua. Davant de les inversions previstes, ha apuntat el 2030 com el moment en què podran dir, de manera definitiva, que Catalunya disposa de 280 hectòmetres cúbics de nous recursos perquè estigui "preparada per al futur i, per tant, allunyada de l'amenaça de la sequera".