Angus Mitchell: "Catalunya inspirava els pares de la independència irlandesa"

BarcelonaL'irlandès Roger Casement (1864-1916) és recordat a Anglaterra com un traïdor a la pàtria, però és reverenciat a la seva terra natal com un dels precursors de l'independentisme irlandès. L'historiador Angus Mitchell ha estudiat la figura de Casement durant dues dècades i n'ha comissariat una exposició que ha acollit el Palau Robert de Barcelona. Les seves crítiques al colonialisme i als estralls que va provocar a l'Àfrica i a l'Amèrica Llatina li han valgut la reputació de ser un dels fundadors del discurs modern sobre els drets humans. Casement va fer tremolar el règim belga del rei Leopold II amb les seves denúncies i Mitchell el compara amb Edward Snowden.

Com va passar Casement de diplomàtic britànic a crític de l'imperi?

Abans de ser diplomàtic, va treballar per la colònia belga al Congo quan tenia 19 anys. S'adona molt ràpid que res és el que sembla, que la Conferència de Berlín que el 1884 pretenia regular el colonialisme i el comerç europeu a l'Àfrica eliminava l'autonomia dels pobles del continent. Ja com a enviat britànic va viatjar pel nord del Congo belga i va publicar un informe que denunciava les violacions dels drets dels africans. Detallava assassinats, mutilacions, segrestos i violacions de la població civil per part de les tropes del rei Leopold. Va deixar clar com els crims contra la humanitat s'havien estat cometent durant una dècada a la zona sense que ningú en parlés.

¿El règim de Leopold II no va intentar aturar-lo?

Va haver-hi intents. El seguien molt de prop en els seus viatges però Leopold no es preocupava per la imatge que donava a la resta del món. La publicació de l'informe va agafar-lo desprevingut, no s'esperava que el pogués afectar tant. Fins a cert punt, avui en dia veiem personatges com Casement, filtradors que destapen les vergonyes dels governs.

Com Edward Snowden?

Sí, potser no tant com ell perquè Casement estava molt més amunt en la jerarquia del govern que l'exanalista de la CIA, però Casement és una figura que va veure com funcionava el poder colonial des de dins i va fer un pas endavant per alertar el món que s'havia d'aturar. Això és el que al final va provocar que la seva revolució acabés sent tan problemàtica. No només va ser un nacionalista irlandès que va convertir-se en republicà revolucionari contra Londres, sinó que també va ser un filtrador que des del cor del sistema intentava provocar un canvi de paradigma. El que veiem entre els filtradors d'avui en dia és que se suposa que els hem de donar suport perquè són capaços de revelar el cantó més fosc dels nostres governants. Casement era un d'ells. En adonar-se que el secretisme es convertia en un element cada cop més important de la diplomàcia després de la Primera Guerra Mundial va convertir-se en un defensor ferm de la transparència governamental.

Després de servir vint anys a l'Àfrica, va a Amèrica, i allà també destapa barbaritats.

Sí, va anar a la zona del Putumayo, al Perú. De nou va recollir moltes proves dels crims que es cometien contra els indígenes. Els seus informes van tenir un fort impacte que va ajudar a combatre l'extracció de cautxú a l'Amazones. Va ser un escàndol majúscul.

¿S'ha oblidat la seva figura i el que va denunciar?

Ell és molt recordat a Irlanda. Pel que fa als crims denunciats, Occident s'ha esforçat en el darrer segle a oblidar l'horror de la indústria del cautxú, que a finals del segle XIX va enriquir Europa i els EUA. Ha estat el fonament de noves tecnologies que depenien d'aquest material. Ha enriquit molta gent i ha ajudat a desenvolupar el nostre món, però també ha implicat una devastació de proporcions bíbliques a l'Àfrica central i a la regió de l'Amazones. Però després va arribar la Primera Guerra Mundial i la resta d'horrors occidentalitzats que ens han portat a oblidar el que vam fer allà.

L'experiència de l'imperi va convertir-lo també en un dels pares de l'independentisme irlandès.

Sí, va centrar-se totalment en la causa irlandesa. De fet, va inspirar-se força en Catalunya, va visitar Barcelona i en va quedar encantat.

Què va inspirar-lo, de Catalunya?

Catalunya era una petita nació exemplar a Europa, amb el seu idioma i la seva ànima nacionalista. Casement volia el mateix per a Irlanda. Va visitar Barcelona l'octubre del 1900 i va escriure sobre l'experiència. Va veure una òpera de Wagner, un partit de futbol i va veure una corrida de toros. La va descriure com "un exemple de mala carnisseria". Per sort, ho heu prohibit.

Què n'opina vostè del procés?

He treballat molt els nacionalismes culturals de finals del XIX i principis del XX. Tot el poder és local i si no comptes amb un govern local fort i efectiu, és com si no en tinguessis. Casement creia que els grans sistemes de poder federal poden ser opressius en aquest sentit. Crec que hauria estat un gran defensor de la independència catalana. El que Catalunya ha fet amb el seu llenguatge, com ha definit la seva identitat autonòmica a través del català és un exemple per a les nacions petites d'arreu. És inevitable admirar aquest lloc.