L'ansietat comença a l'úter

LondresSempre s'havia considerat que els problemes psicològics s'originen en la infància, però un nou estudi situa aquest punt inicial abans del naixement. L'explicació a per què algunes persones tenen més risc de patir ansietat i altres malalties mentals podria estar en l'úter. Una nova investigació, realitzada per científics de Cardiff (Gal·les) i Cambridge (Anglaterra), ha arribat a la conclusió que si al fetus se'l priva de determinades hormones durant el seu desenvolupament en l'úter aquella persona serà més vulnerable a patir aquestes malalties.

Una nova investigació en ratolins, publicada a 'Nature Communications', ha revelat el paper de la placenta en la programació a llarg termini de la conducta emocional. És la primera vegada que els científics han relacionat els canvis en la conducta dels adults amb alteracions en la funció placentària.

"El creixement d'un nadó és un procés molt complex i hi ha un munt de mecanismes de control que garanteixen que els nutrients que necessita per créixer poden ser subministrats per la mare", explica el professor Lawrence Wilkinson, neurocientífic del comportament a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Cardiff i director de la investigació. "Estàvem interessats a conèixer com la ruptura d'aquest equilibri podria influir en els comportaments emocionals molt de temps després d'haver nascut, en edat adulta", ha afegit aquest expert.

Per tal d'explorar com un desajust entre l'oferta i la demanda de certs nutrients pot afectar els éssers humans, el professor Wilkinson i els seus col·legues, el doctor Trevor Humby i Mikael Mikaelsson, tots dos també de la Universitat de Cardiff, i el doctor Miguel Constancia, de la Universitat de Cambridge, van examinar el comportament dels ratolins adults amb mal funcionament d'una hormona vital.

Durant la recerca, van poder comprovar com el desequilibri en el subministrament de nutrients controlats per la placenta té efectes importants durant l'edat adulta. "No sabem exactament fins a quin punt aquests fets molt primerencs poden tenir efectes de llarg abast sobre les nostres predisposicions emocionals, però sospitem que la nostra descoberta pot indicar que els gèrmens del nostre comportament i, possiblement, la vulnerabilitat a trastorns cerebrals i mentals es planten molt abans del que es pensava", argumenta Wilkinson.