Societat 21/09/2021

Mercè Boada: "L'Alzheimer no només canvia una vida, en canvia moltes"

3 min

Barcelona“Soc optimista. Hi ha molta recerca en marxa”. Així valora la neuròloga Mercè Boada els fruits del que ha sigut un any “bo” en termes d’investigació sobre l’Alzheimer perquè s’han obtingut resultats positius en el tractament d’aquesta malaltia. Els medicaments amb què s’està tractant avui els malalts d’Alzheimer van sortir al mercat com a molt tard el 2003. “Són vellets”, reconeix la doctora, un fet que s’explica per la mateixa complexitat de la malaltia, que ha fet que en l’última dècada gairebé no n’hagi sortit cap de nou. Fins ara. Boada repassa fites esperançadores recents, com el nou fàrmac aprovat pel regulador nord-americà -la FDA- i tractaments nous que poden ser eficaços per aturar la progressió de l’Alzheimer en estadis precoços.

L’Alzheimer Center Barcelona (ACE), que Boada dirigeix, ha desenvolupat un esperançador test online que permet justament avançar en un front prioritari: la detecció de la malaltia. La neuròloga explica que ja l’han fet més de 1.000 persones i que el 14% no l’han aprovat. Què vol dir això? “Que s’haurien de mirar la memòria”. Boada anima a fer-se proves de memòria de manera preventiva, com es fa amb el càncer, per exemple. “Estem acostumades que ens mirin el pit i ens facin la mamografia”, cita com a exemple. Fa anys que des de l’ACE van fer aquesta reflexió: “Si vostè es mira el colesterol per no tenir un infart de miocardi o una feridura, si es mira la pressió arterial o es mira el sucre per no ser diabètic i fer una dieta adequada, per què no es mira la memòria?”

Segons apunta, la primera alerta hauria de saltar “quan es deixa de fer allò que es feia tan bé”. “Això és demència -descriu- i es necessita algú al costat”. A partir d’aquest moment, la doctora explica que s’ha de veure si el que passa és que es té Alzheimer. “No necessàriament” ho ha de ser, matisa.

En cas que ho fos, Boada remarca que cal tenir present que l’Alzheimer és una malaltia que impacta en tot l’entorn i “no només canvia una vida, en canvia moltes”. Cuidar un malalt d’Alzheimer “no és fàcil”, ja que de mica en mica “es va esmicolant”, reconeix. Defensora d’un abordatge social de la malaltia, que aculli també l’entorn del pacient, la neuròloga subratlla que els familiars han de trobar també els seus espais per cuidar-se i han de ser “un actor principal” perquè el malalt pugui anar darrere seu. El malalt “no vol dubtes, vol solucions”, diu.

Una de les complicacions de l’Alzheimer és que és una malaltia en la qual intervenen molts gens i això ho complica. “El que va més bé és tenir una malaltia que depèn d’un gen, perquè ara els gens els trobem”, explica Boada. Com que en aquest cas hi interfereixen molts gens, cal una feina per veure quins són els que tenen més o menys pes. “No són gens que determinen la malaltia, però la sumatòria, si tu els arreplegues tots, doncs t’aniran mal dades”, afegeix la doctora, que diu que fins i tot alguns d’aquests gens identificats són protectors.

La resposta de la indústria farmacèutica i de la recerca davant això serà “la medicina de precisió”, segons Boada. “Agafarà aquest gen, que em protegeix, i el potenciarà”. “Hi ha uns gens que determinen que el 30% de la població que tingui aquest gen tingui més Alzheimer. Què farem? Intentar bloquejar aquest gen. Això és el que la genètica ens està permetent, arribar a una medicina primer personalitzada i, després, precisa”.

Tot i que l’Alzheimer no és una malaltia 100% hereditària, la neuròloga recomana que algú que tingui els pares amb Alzheimer es faci exàmens de memòria perquè el risc d’acabar heretant-la hi és.

L’experta també pronostica que el covid pot haver causat més demència, per un procés inflamatori dins el cervell amb lesions microvasculars, que pot fer-se visible d’aquí uns anys.

stats