La jutge arxiva la causa contra Sanz per l’hotel de Drassanes
Encara hi ha un centenar de contenciosos per la suspensió de llicències
BarcelonaLa tinent d’alcalde Janet Sanz no va cometre prevaricació quan va denegar la llicència per construir un hotel a les Drassanes, al solar que hi ha entre el carrer del Portal de Santa Madrona i el de Peracamps. Així ho va determinar la setmana passada el jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona, responent a la querella interposada per Inversiones Hoteleras Atir. Aquesta empresa, que va comprar els terrenys l’any 2015, tenia la intenció d’aixecar un hotel de dos edificis, un dels quals d’11 pisos, amb un total de 190 llits.
El projecte no va agradar gens a una part dels veïns de la zona, crítics amb la densitat turística que ja té el barri, ni tampoc al govern d’Ada Colau, que comparteix aquesta tesi. El gener del 2017 el govern municipal, amb el suport del PSC i ERC, va aprovar un pla especial urbanístic d’allotjament turístic (Peuat) que limitava l’obertura de nous establiments hotelers. La cadena hotelera Praktik, però, ja havia demanat la llicència. La tramitació va ser lenta, en part perquè l’hotel previst estava molt a prop de l’antiga muralla del Baluard i “calia establir un perímetre de protecció”, segons explica Joan Llinares, que va ser gerent de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona fins al juny de l’any passat. Llinares, que va seguir aquest cas molt de prop, va explicar que l’Ajuntament “tenia l’obligació de resoldre aquest condicionant, que tindria un impacte per a tota la vida, però els propietaris no van voler esperar i van posar la querella”. Hi ha un centenar de contenciosos administratius contra l’Ajuntament per les limitacions que comporta el Peuat, però aquest cas era l’únic en què s’havia presentat una querella penal.
La jutge que ha acabat arxivant la denúncia considera que hi havia “un fonament tècnic jurídic acceptable” per no atorgar la llicència als propietaris del solar, tal com van indicar els serveis jurídics de l’Ajuntament a Janet Sanz, que és la persona contra la qual es presentava la querella. Abans que Sanz signés la llicència, a més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el pla d’usos de Ciutat Vella que havia aprovat l’aleshores alcalde Xavier Trias l’any 2013. Un cop suspès el pla d’usos de Trias, la norma vigent era l’anterior, la que havia aprovat el 2010 el govern de Jordi Hereu (per mitjà d’Itziar González) i que no permetia la construcció de cap més hotel a Ciutat Vella. És per aquest motiu que la jutge considera que hi havia “arguments jurídics raonables” per no donar la llicència i, per tant, Sanz no va cometre prevaricació, que és el delicte imputable a qui pren una decisió sabent que és injusta. Tot i així, aquest cas encara no està tancat: la suspensió del pla d’usos del 2013 està recorregut al Tribunal Suprem, de manera que la sentència no és ferma. A més, els propietaris del solar han presentat un contenciós administratiu contra l’Ajuntament. “Encara hi ha discrepàncies que cal resoldre, perquè aquell solar està reservat per a habitatge”, explica Llinares, tot i que “per a alguns és la mateixa catalogació”.
“Un cas especulatiu de llibre”
El solar on la cadena Praktik vol construir l’hotel està buit des de fa 25 anys i, segons Llinares, “és una operació especulativa de llibre”. La història es remunta al 1999, quan la cooperativa del sindicat UGT Qualitat Habitatge Social va comprar el solar per 588.931 euros. Aquell any l’espai estava reservat per fer-hi habitatges de protecció oficial. Més tard, però, es va modificar el plantejament i es va permetre que el 50% d’aquests pisos ja no fossin de protecció, sinó de lliure mercat. Amb la nova qualificació, aprovada durant el govern socialista, el solar es revaloritzava. Tant és així que el sindicat el va vendre només cinc anys després per 2,3 milions d’euros. Després d’un altre canvi de mans, l’any 2015 hi va haver l’última operació de compravenda, quan els actuals propietaris el van adquirir per prop de 22 milions d’euros. “El solar va passar de mig milió a 22 milions sense que s’hi posés ni una sola pedra”, resumeix Llinares.
La plataforma Salvem les Drassanes reclama que es recuperi el projecte dels pisos socials.