23 'hubs' nous, més recerca i més inversió: la gran Barcelona entra al mapa dels referents mundials en salut
Entre 2020 i 2024 s'han instal·lat a la capital catalana fins a 23 nous 'hubs' digitals i d'excel·lència, segons la Cambra
BarcelonaAstraZeneca, Hipra o Sanofi són els noms d'alguns dels laboratoris que els ciutadans de Catalunya van començar a conèixer arran de la pandèmia del coronavirus, el 2020. Des d'aleshores, en només quatre anys (entre el 2020 i el 2024) fins a 23 hubs digitals i d'excel·lència en el sector de la salut s'han instal·lat a Barcelona o la seva àrea metropolitana, cosa que ha consolidat la capital catalana com un dels principals pols d'inversió en salut.
L'aterratge d'aquestes empreses ha generat fins a 5.000 llocs de treball nous i ha situat Barcelona com l'única ciutat espanyola que apareix al rànquing EMEA —que engloba Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica— en captació d'inversió global en salut. Aquesta és una de les conclusions principals que s'extreu de l'informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure 2025, que ha presentat aquest dimarts la Cambra de Barcelona.
Segons l'estudi, que recull dades de més de 80 indicadors diferents, la gran Barcelona ha escalat fins a la 12a posició entre les capitals que més inversió en salut capten, a un nivell molt semblant a Zúric, Múnic i Dublín, però encara molt per darrere de Londres, París o Cambridge, que lideren el top 3 d'aquest rànquing. La posició de Barcelona encara millora més, fins a la 9a posició, si ens fixem en el subsector d'empreses tecnologies de la salut.
I més empreses i més posicionament també es tradueix en més captació de talent, més investigació i més publicacions. La metròpoli barcelonina s'ha erigit en la novena zona europea en producció científica i la 50a del món. Només l'any 2023 es van registrar més de 1.500 articles, el 25% del total que es publica a tot l'Estat. El sector de les ciències de la vida i la salut també va atraure aquell any més de 25.500 persones titulades (amb graus, màsters i doctorats) en branques científiques. I en conjunt, Catalunya es manté en 3a posició en el nombre de publicacions "altament citades" per milió d'habitants pel que fa a teràpies avançades a Europa, només per darrere de Suïssa i els Països Baixos.
Durant la presentació, el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, ha defensat que per mantenir el nivell Barcelona encara ha de potenciar més la visió de conjunt. "El nostre futur implica presentar-nos al món com una metròpolis més gran que no només la ciutat de Barcelona", ha dit. Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el vicepresident de desenvolupament social i econòmic, Jordi Valls, ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada i ha reivindicat que l'èxit del sector de la salut també suposa "beneficis directes" per als ciutadans: potenciant el sistema de salut pública i millorant l'estructura salarial.
Es consolida l'atracció digital i empresarial
Pel que fa a la resta de sectors, Barcelona no només es manté sinó que creix en nombre d'empreses emergents o start ups: el 2024 la Generalitat en va registrar fins a 2.285, 183 més que l'any passat (un 9% més). Aquestes empreses sumen gairebé 23.000 llocs de treball i facturen fins a 2.336 milions d'euros (un 11% més del calaix que van fer l'any 2023). La majoria trien municipis del Barcelonès (65%), el Vallès Occidental (9,5%) i el Baix Llobregat (6%).
En total, a tota l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha 111.641 empreses, el 45% de tot el teixit empresarial català; un dinamisme econòmic que, segons la Cambra, "exerceix un paper clau": més de la meitat del PIB de Catalunya es concentra a l'àrea metropolitana. El PIB per càpita en aquesta àrea va arribar gairebé als 45.000 euros el 2023, segons les dades de l'informe. La xifra supera la mitjana catalana i s'acosta a la de la Unió Europea.
Turisme de negocis
Un altre dels vasos comunicants d'aquesta projecció econòmica és el turisme de negocis. És el motiu d'un de cada cinc turistes i, en aquest sentit, Barcelona se situa com a quarta ciutat del món en nombre de reunions i la segona en participants per esdeveniments. Hi tenen molt a veure les fires que allotja la capital catalana: Alimentaria, Hostelco i el Mobile, per exemple, superen els 100.000 participants.