Alstom impugna el concurs de TMB que la veta per vincles amb Israel

BarcelonaPolèmica amb el concurs de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per incorporar 39 trens més a la xarxa de metro l'any 2029. L'empresa francesa Alstom l'ha impugnat perquè considera que "inclou requeriments que atempten contra els principis establerts a la llei de contracte del servei públic". El motiu? Que el plec veta la seva participació per formar part de la llista d'empreses que operen en assentaments israelians i que elabora l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans (ACNUDH).

En un comunicat, la companyia francesa –que compta amb una planta a Santa Perpètua de Mogoda i que històricament ha fet tots els trens del metro de Barcelona– defensa que no té "cap activitat dins els territoris palestins ocupats ni que s'hi pugui relacionar", i explica que han traslladat en diverses ocasions a l'ACNUDH que la informació que publica a la seva llista és "errònia". Per això, expliquen, l'any 2023 van sol·licitar formalment ser eliminats de la llista. Una petició que van reiterar el 2024 i el 2025.

En el mateix text, Alstom subratlla que la mateixa ONU "ha reconegut no tenir capacitat per actualitzar" la llista amb freqüència. L'empresa també critica que el concurs no permeti que les companyies aspirants puguin aportar "aclariments o context". Per tot plegat, com ha avançat El Economista i ha confirmat l'ARA, han decidit impugnar el concurs per fabricar 39 nous trens que s'haurien d'incorporar a la xarxa de metro el 2029 i que van ser el gran anunci que el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van fer a finals de juny amb motiu del centenari del metro.

Un acord del ple

De fet, aquest és un dels primers concursos que incorporen aquesta clàusula complint el que va acordar el ple de l'Ajuntament de Barcelona del mes de maig. Amb els vots del PSC, Barcelona en Comú i Esquerra, el consistori de la capital catalana va aprovar un text que trencava, de nou, l'agermanament amb Tel-Aviv "fins que es restableixi el respecte al dret internacional i al dret internacional humanitari i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí".

Aquell text incloïa l'establiment de clàusules "de caràcter essencial" en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador econòmic i cap empresa municipal faci "operacions financeres, inversions, compres, contractacions i altres activitats" amb Israel o amb empreses que puguin afavorir la política armamentista de Netanyahu.

El document també garantia que no hi haurà cap relació municipal amb les empreses identificades per l'ONU "que operen il·legalment en assentaments israelians, amb les conseqüències sobre els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals del poble palestí a tot el territori ocupat, incloent-hi Jerusalem Est". A més, es reclamava que Fira de Barcelona no pugui acollir "pavellons d'Israel" ni tampoc d'empreses armamentistes, i que el port no permeti que hi atraquin vaixells amb armament destinat al govern de Tel-Aviv.