Barcelona trenca relacions amb Israel: "El que està passant a Gaza és inhumà"
Comuns força el grup socialista a defensar una proposició més dura contra el govern de Netanyahu
BarcelonaBarcelona endureix el discurs contra Israel i "trenca", de nou, l'agermanament entre ciutats "fins que es restableixi el respecte al dret internacional i al dret internacional humanitari, i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí". Així ho ha aprovat el ple de l'Ajuntament de la capital catalana aquest divendres amb una proposició que ha rebut els vots a favor del PSC, BComú i ERC, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PP i de Vox. La nova proposta per tallar relacions amb Israel ha estat redactada en consens entre el grup socialista de l'alcalde Jaume Collboni i Comuns, poques hores abans de portar-la a votació.
En la proposta s'inclouen clàusules contractuals perquè l'Ajuntament de Barcelona deixi de treballar amb empreses proisraelianes. Fins i tot s'especifica que Fira de Barcelona no pugui acollir "pavellons d'Israel" ni tampoc d'empreses armamentístiques, i que el port no permeti que hi atraquin vaixells amb armament destinat al govern de Tel-Aviv.
L'acord arriba després de setmanes d'estira-i-arronsa entre els dos grups municipals pel to de la proposició. Fa només set dies Collboni va proposar que la ciutat tornés a interrompre les relacions amb el govern de Benjamin Netanyahu i l'agermanament amb Tel-Aviv, però només de forma "temporal", fins que Israel apliqués un alto el foc a Gaza. L'alcalde de la capital catalana rectificava així una de les primeres decisions que va prendre a l'arribar al càrrec, quan va deixar sense efecte la suspensió de relacions aprovada pel govern d'Ada Colau. Ara, amb l'aprovació d'aquesta nova proposició, Collboni accepta anar un pas més enllà i no només "trenca" l'agermanament sinó que s'avé a endurir el to de la condemna pels atacs d'Israel contra la població civil palestina.
"El que està passant a Gaza és indignant i inhumà", ha dit l'alcalde Collboni, que ha afegit: "Els reiterats atacs per afegir encara més morts fan inviable qualsevol relació. El grau d’assassinats massius i sistemàtics tenen un nom, i molts esperem que acabin amb els seus responsables sent jutjats davant de tribunals internacionals". Així, amb la llum verda a aquesta proposició, el ple diu que l'ocupació i la colonització de terres palestines s'estan duent a terme amb "un conjunt de pràctiques segregadores i de càstig col·lectiu equiparables al règim d'apartheid", demana la fi dels atacs i "un alto el foc immediat i permanent", i insta el govern de Netanyahu a seguir les resolucions de les Nacions Unides. Fins i tot reclama que "s'activin els mecanismes eficaços, dins i fora del sistema de les Nacions Unides, incloent-hi els relatius al Tribunal Penal Internacional i al Tribunal Internacional de Justícia, per perseguir els crims de guerra i de lesa humanitat comesos".
El text inclou clàusules "de caràcter essencial" en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador econòmic i cap empresa municipal faci "operacions financeres, inversions, compres, contractacions i altres activitats" amb Israel o amb empreses que puguin afavorir la política armamentística de Netanyahu. També es garanteix que no hi haurà cap relació municipal amb les empreses identificades per l'ONU "que operen il·legalment en assentaments israelians, amb les conseqüències sobre els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals del poble palestí a tot el territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem Est".
Per tot plegat, el ple ha decidit "trencar les relacions institucionals" i l'acord d'amistat i col·laboració del 1998. A més, el govern de Collboni i Comuns també s'han compromès a instar la Generalitat i el govern espanyol a tramitar un embargament d'armes urgent.
Abstenció per una qüestió de matisos
En el debat, la líder de BComú, Janet Sanz, ha dit que la proposta "no va d'ideologies, va de persones", i que a parer seu la rectificació de Collboni va tard. Al seu torn, des d'ERC Elisenda Alamany ha qualificat el conflicte d'"intolerable" i "criminal". "El que està fent Netanyahu són crims de guerra, és un genocidi", ha dit, i ha reclamat que es tallin totes les relacions també empresarials.
El paper més complicat l'ha tingut el grup municipal de Junts, que ha justificat els motius de la seva abstenció al·legant que la proposta acordada pels socialistes i els comuns no inclou totes les arestes del conflicte. "Vostès en tenen prou amb assenyalar un sol culpable i no n'hi ha només un, i menys en un conflicte que fa dècades que dura", ha dit el regidor Damià Calvet. "Israel té dret a defensar-se, però no a fer un bombardeig indiscriminat", ha matisat, just abans de dir que, per a Junts, la proposta no recull tots els aspectes que ells voldrien destacar i que per això s'hi abstindrien. "Menys gesticulació i més rigor diplomàtic", ha conclòs Calvet.
Per la seva banda, el PP i Vox, han assegurat que hi han votat en contra perquè "tot i estar-hi d'acord en alguns aspectes", no volen "escollir bàndol" i consideren que el ple no és el lloc per debatre sobre política internacional.
-
Reduir l'impacte del turisme al Parc Güell
El govern de Barcelona s'ha compromès a reduir l'impacte negatiu del turisme massiu als entorns del Parc Güell, sobretot en mobilitat, accessibilitat, seguretat i convivència i d'acord amb el veïnat. Durant el plenari municipal d'avui s'han acceptat dos precs, de Comuns i ERC, sobre la qüestió.El govern municipal ha recordat que ja s'han pres mesures per ajudar els veïns, com limitar a un màxim de 4,5 milions els visitants anuals (davant dels 9 milions del 2014) i s'han multiplicat per 5 les inversions, fins als 39 milions. A petició dels Comuns, la tinenta d'alcaldia Laia Bonet ha acceptat simplificar l’accés dels veïns per travessar el parc. A més, Collboni s'ha avingut a posar més informadors o agents cívics als busos V19 i 24.
-
Una comissió per avaluar el sector del treball de la llar
El ple també ha aprovat crear una comissió sobre la situació del treball de la llar a la ciutat "des d'una perspectiva feminista i interseccional". L'objectiu és aconseguir dades sobre la contractació, la intermediació i les condicions laborals. La proposta ha tirat endavant malgrat l'abstenció del PP i el vot en contra de Vox. La comissió, que serà no permanent, es reunirà mensualment durant cinc sessions per recopilar dades i escoltar experts. En la darrera sessió s'ha acordat que es presentarà un informe de conclusions.
-
Aturar les expulsions de La Caixa
En matèria d'habitatge, el ple ha tirat endavant (amb els vots en contra de PP i Vox) una moció impulsada pel Sindicat de Llogateres i ERC a favor de les reivindicacions dels blocs d’habitatge protegit d'Inmocriteria. El text insta La Caixa a retirar els processos judicials oberts contra llogaters i a prorrogar-los els contractes. El text també demana que l'entitat deixi d'insistir als veïns perquè comprin el pis com a única opció per quedar-se i que s’estudiï la manera que l'administració adquireixi aquests blocs. A Barcelona hi ha sis d'aquestes promocions, amb més de 250 habitatges en total, segons el sindicat: a la Travessera de Dalt i als carrers Roger de Flor, Sant Adrià, Claramunt i Pallars.
-
Retrets al "dèbil" govern de Collboni
Al plenari d'aquest divendres, els grups també han tingut temps per retreure al govern de Jaume Collboni el que han titllat de "debilitat estructural" i "incapacitat per impulsar accions de ciutat". La proposició, acordada per Junts per Barcelona i BComú, ha tirat endavant amb el suport també del PP i Vox, l'abstenció d'ERC i el vot en contra del PSC. Els partits han acusat Collboni de fer "política de titulars", li han reclamat que presenti calendaris d'execució i que deixi de ser "una fàbrica d'anuncis", segons ha dit Junts. Els grups també han demanat que es faci un ple extraordinari de balanç de la meitat del mandat.
-
Adoptar mesures per l'oficialitat del català
El ple barceloní ha instat els estats i les institucions de la Unió Europea a "adoptar les mesures necessàries" per a l'oficialitat del català. En una declaració institucional a la qual han donat suport tots els grups excepte PP i Vox, s'ha reivindicat que el català ha d'estar en "igualtat de condicions" que la resta de llengües oficials a la UE. També s'ha remarcat que no és només una qüestió de "justícia", sinó també de "coherència amb els valors fundacionals" del club comunitari.
-
Prioritzar els criteris tècnics de conservació de les pintures de Sixena
Després que dimecres el Tribunal Suprem confirmés que el MNAC ha de retornar a Sixena les pintures murals en litigi, aquest divendres el ple de Barcelona ha aprovat una declaració impulsada per Junts que insta a prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació de les pintures murals del MNAC "per sobre de qualsevol altra consideració en l'execució de la sentència". La iniciativa l'han signat també PSC, BComú i ERC.
