Així és la proposta d'alto el foc dels Estats Units que Israel ha acceptat, segons la Casa Blanca

BarcelonaLa Casa Blanca ha informat aquest dijous que Israel ha acceptat l'última proposta d'alto el foc feta per l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff. Hores abans, mitjans israelians havien avançat que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, n'havia informat als familiars dels ostatges. La secretària de premsa del govern dels EUA, Karoline Leavitt, ha afirmat que Tel-Aviv ha "signat" la proposta, però que el grup islamista encara no n'ha donat resposta.

Hamàs ha dit que ha rebut la proposta i que la revisarà "d'acord amb els interessos" dels palestins. La BBC assegura aquest matí de divendres que Hamàs rebutjarà la proposta, segons ha informat al mitjà britànic un representant de l'organització. Un altre portaveu li deia a Al Jazeera que el grup continua estudiant la proposta, però que el nou text "significa continuar amb els assassinats de civils", segons un portaveu del grup ha dit a Al Jazeera. Tot sembla indicar que la nova proposta ha eliminat el punt de la retirada de tropes israelianes a Gaza. Les fonts consultades per la BBC deien que el nou pla no satisfà demandes crucials com són una fi de la guerra.

Els pocs detalls del pla Witkoff que s'han filtrat a Reuters és que inclou un alto el foc de 60 dies, l'alliberament de 28 dels ostatges israelians vius i morts en la primera setmana (dels 58 que encara queden a la Franja), a canvi de l'alliberament de 1.236 palestins empresonats i els cossos de 180 palestins morts. El text que ha vist Reuters, on diu que el pla està garantit pel president dels Estats Units, Donald Trump, i els mediadors d'Egipte i Qatar, inclou l'enviament d'ajuda humanitària a Gaza tan bon punt Hamàs firmi l'acord d'alto el foc. L'ajuda seria lliurada per l'ONU, la Mitja Lluna Roja i altres canals acordats.

Segons el diari israelià Haaretz, que cita una font coneixedora de la nova proposta de l'enviat especial de Trump, no inclou ni un alto el foc definitiu ni tampoc la retirada de les tropes israelianes de les zones que ocupen a la Franja. Però també admeten que el redactat és prou ambigu perquè Hamàs ho pugui interpretar com una treva duradora. L'oficina de Netanyahu també ha desmentit unes informacions del Canal 12, proper a l'exèrcit, que asseguren que Israel es retirarà del territori que ha ocupat al nord de la Franja.

Mentrestant, Israel continua els bombardejos indiscriminats, que aquest dijous han matat 70 palestins, i només deixa entrar ajuda amb comptagotes a Gaza amb un sistema de repartiment que converteix el menjar en arma de guerra.

El primer ministre israelià també ha desmentit que estigui disposat a renunciar al seu pla de control de l'ajuda humanitària que ha començat aquesta setmana amb més de 10 palestins morts quan intentaven recollir l'ajuda en uns camps humiliants on milers de persones que fa setmanes que pateixen un setge de fam han hagut de suportar hores al sol envoltats d'homes armats. Les filtracions del pla Witkoff apunten a una formulació també molt ambigua que parla d'una cooperació amb l'ONU, que ha rebutjat de pla el sistema ideat per Israel i els Estats Units.

Deu morts en els punts de distribució d'ajuda

Des que dimarts es va començar a distribuir ajuda als civils de la Franja de Gaza, almenys deu palestins que buscaven menjar per alimentar les seves famílies han estat assassinats per l'exèrcit israelià, segons el govern de Hamàs a la Franja. És el balanç dels primers dies de funcionament del sistema de distribució amb empreses mercenàries que han organitzat els Estats Units i Israel com a alternativa a l'ONU i el sistema humanitari que ha funcionat a Palestina els últims 80 anys. El nou mecanisme ha estat rebutjat per totes les agències i organitzacions internacionals d'ajuda humanitària, inclosa l'ONU, perquè no compleix els requisits mínims de protecció de la població ni del dret internacional.

Les autoritats de Gaza acusen les forces israelianes d'"obrir foc directe contra civils palestins afamats que s'havien reunit per recollir ajuda, en el punt de la Gaza Humanitarian Foundation (GHF) de Rafah, en un atac que va deixar almenys 62 ferits, a més de les víctimes mortals. En el comunicat no queda clar si els morts es van produir el mateix dia o en diversos incidents. Dimecres es van veure imatges de milers de palestins afanyant-se a aconseguir l'ajuda, molts dels quals van ser retinguts en una zona tancada esperant en fila durant hores sota el sol envoltats d'homes armats mentre els fotografiaven.

En un moment determinat, els palestins van trencar les tanques per aconseguir l'ajuda.

La Ràdio de l'Exèrcit d'Israel ha anunciat aquest dijous que s'obrirà un tercer punt de distribució d'ajuda al corredor de Netzarim, que l'exèrcit israelià va obrir a l'inici de l'ofensiva per tallar en dues parts la Franja. Asseguren que el centre donarà ajuda humanitària a 300.000 palestins cada setmana. També ha aclarit que la ubicació del centre està pensada per empènyer la gent del nord i del centre de Gaza cap al sud, tot i que un desplaçament forçat de població civil com aquest es considera un crim de guerra. La ràdio militar assegura que aquests punts de distribució d'ajuda tenen l'objectiu de "trencar la barrera de la por" i que estan identificant "el principi de la pèrdua de control de Hamàs sobre la població".

L'ONU i totes les organitzacions no governamentals especialitzades en ajuda humanitària han condemnat el pla dels Estats Units i Israel, i han insistit que tenen el seu propi pla per assistir la població de Gaza si Israel no deixa d'impedir-ho, un fet que ha portat els seus dirigents a ser processats com a criminals de guerra. L'UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, ha definit les noves instal·lacions del GHF com un model per "distreure de les atrocitats" i ha exigit a Israel que permeti al sistema humanitari "fer la seva feina de salvar vides".

Però la desesperació de la població és tan gran, amb nivells de fam sense precedents acreditats per tots els organismes internacionals independents presents a Gaza, que el caos és inevitable fins i tot en els punts habituals de distribució d'ajuda. Almenys quatre palestins van morir dimarts el vespre a Deir al-Balah, en un magatzem del Programa d'Aliments de l'ONU, quan hi va haver un assalt massiu. Dues persones van morir esclafades per la gentada i dues més per ferides per bala que no se sap si havien disparat israelians, contractistes privats o mafiosos. El 2 de març Israel va tancar l'entrada d'aliments, medicines, combustible, aigua i tota forma d'ajuda a la població de Gaza. La setmana passada va començar a permetre el pas de camions, però amb comptagotes. Una situació que, segons alerten metges i organismes internacionals, ha portat la població al límit.

Algèria, França i el Regne Unit, en una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU, també han exigit a Israel que obri els passos, després de 80 dies de bloqueig gairebé total. Al costat egipci de la frontera de Rafah, l'ONU té milers de camions carregats amb ajuda preparats per entrar a Gaza. A la mateixa reunió, l'ambaixador palestí a l'ONU, Riad Mansur, ha acusat Israel d'utilitzar l'ajuda com una "arma de guerra", i s'ha posat a plorar quan ha recordat "les mares que demanen perdó als seus fills afamats i només els poden acariciar els cabells".

Més colònies a Cisjordània

En paral·lel, el ministre de finances israelià, l'ultra Bezalel Smotrich, ha anunciat aquest dijous la decisió de construir 22 noves colònies israelianes a Cisjordània, en una vulneració directa del dret internacional i que suposa l'ampliació d'assentaments més important des dels Acords d'Oslo de 1993. El ministre de Defensa, Israel Katz, del Likud, el partit de Netanyahu, ha dit que és una "decisió històrica que canviarà el rostre de la regió". Es tracta de 9 noves colònies i la resta són llocs d'avançada que ja havien construït els colons i que ara són legalitzats segons les lleis israelianes, però no segons les internacionals. Hamàs ho ha condemnat i el Regne Unit ho ha qualificat d'"obstacle deliberat per a la creació d'un estat palestí".