Almenys 52 criatures mortes de fam a Gaza: "No queda ni un tros de pa"

BarcelonaSamira K. només pot veure amb impotència com el seu fill Karim, de 3 anys, es consumeix a la tenda on es refugien en el centre de la Franja de Gaza. Gairebé no té res de menjar per donar-li, perquè fa onze setmanes, des del 2 de març, que Israel bloqueja l’entrada d’aliments. “Vaig anar a la clínica a buscar-li suplements nutricionals, però no els tolera. Plora tota l’estona, em demana ous”, explica en un missatge de WhatsApp a l’ARA. Als mercats no hi queda pràcticament res “ni carn, ni pollastre, ni fruites, ni verdures i el poc que es pot trobar és caríssim”. Si té la sort de trobar una mica d’arròs o de pasta –la farina fa temps que s’ha esgotat– l'hi dona al petit. Ella diu que se sent esgotada i que sempre està marejada. Tots els organismes internacionals amb presència al territori diuen que se’ls han acabat les reserves als magatzems i han llançat la veu d’alarma: Israel utilitza la fam com a arma de guerra.

Amal K [tots els testimonis d’aquest reportatge demanen l’anonimat per por als atacs selectius amb drons] és una educadora d’escola bressol desplaçada des del nord al centre de Gaza. Descriu a l’ARA la lluita quotidiana per aconseguir una mica d’aliment. “Ara ens enfrontem a la fam. Hem de caminar llargues distàncies per trobar alguna cosa de menjar i cada dia ens n'anem a dormir amb gana”. Explica que abans de l’operació genocida d’Israel contra la Franja “el quilo de farina costava 50 cèntims, després es va disparar fins als 14 euros i ara ja no se’n troba”. Com a substitut per fer pa, els gazatins fan servir pasta o arròs molt. “Els nens i nenes fa dos mesos que no mengen res del que necessiten: ni ous, ni fruita, ni verdura, ni sucre. No queda ni un tros de pa”. 

La immensa majoria de la població depenia de les cuines comunitàries, on es preparaven grans olles de llegums o pasta. Ara gairebé totes aquestes cuines han hagut de tancar per manca de subministraments o perquè han estat bombardejades amb míssils o paquets incendiaris llançats amb drons. També han hagut de tancar les 25 fleques de pa sostingudes pel Programa Mundial d’Aliments de l’ONU i totes les cuines de World Central Kitchen, l’ONG del xef José Andrés, que oferia 250.000 àpats diaris. L'ONU informa que al costat egipci del pas de Rafah, a la frontera de Gaza, hi ha camions aturats amb 116.000 tones d’ajuda alimentària, que podrien nodrir un milió de persones durant quatre mesos. 

Infants i dones lactants

Hi ha cossos més vulnerables a la fam: les criatures i les dones embarassades o lactants. En els 19 mesos d’ofensiva israeliana ja s’han comptabilitzat almenys 52 criatures mortes de fam a la Franja, i aquestes són només les que han pogut portar a un hospital. Els més petits pateixen efectes a llarg termini, com problemes de creixement, deshidratació o baixa immunitat a les infeccions. Segons el ministeri de Salut de Gaza, el 90% de nens i nenes menors de 5 anys pateixen una malaltia infecciosa i el 70% tenen diarrea. L’organització palestina Al-Mezan ha recollit el testimoni de K.A., que té quatre fills: “Estan febles i letàrgics i no poden jugar. Tenen infeccions a la pell. Els metges em van dir que els donés menjar fresc, però només trobo farina podrida i cada dia perden més pes. Si tot continua així perdran la vista i l'oïda, i no els puc perdre a ells com he perdut el meu marit: són l’únic que em queda”. La gent recorre a les fulles dels arbres per fer sopes o a triturar pinso d’animals per fer pa. 

Segons el Nutrition Cluster, la xarxa coordinada per Unicef a Gaza, hi ha més de 290.000 criatures i 150.000 dones embarassades que necessiten urgentment suplements alimentaris. És el cas de Sarwa, que té una nena de 18 mesos ingressada a la clínica Rimal de la ciutat de Gaza. “Fins ara podia alletar-la, però ara ja no tinc llet. Els suplements nutricionals que ens dona Unicef són el meu únic àpat del dia". 

Hani Qazzaz, professor de dret, explica que a casa seva només els queda arròs de les últimes distribucions d’ajuda d’abans que comencés el bloqueig. Tampoc no hi ha verdures perquè l’exèrcit ha bombardejat els camps de conreus. A més, les zones agrícoles de Rafah i del nord i de l’est de Gaza ara estan sota control israelià i també han estat arrasades. “Si algun cop trobes verdures no te les pots permetre: fa dues setmanes un sol tomàquet costava 20 euros. Ara ja ni en queden”. Abans de la guerra, el 40% de la superfície de Gaza era terres de conreus. Ara el 75% han estat destruïdes, igual que el 97% dels caps de bestiar, alerta el Fons per a l’Agricultura i l’Alimentació de l’ONU (FAO, per les seves sigles en anglès).

L'informe elaborat per 15 agències de l’ONU que avaluen periòdicament la seguretat alimentària al planeta va establir la setmana passada que el conjunt de la població de Gaza s’enfronta a un risc crític de fam i que mig milió està en situació del que tècnicament s’anomena grau 5 de catàstrofe alimentària, és a dir que corre perill de mort. Per això la directora general de la FAO, Beth Bechdol, alerta que es tracta “d’una de les pitjors crisis alimentàries del món”. 

Areej, treballadora de l’ONG Mercy Corps a Gaza, ho resumia en un testimoni publicat per l’organització: “Creieu-me: la gent ja no es preocupa per les bombes, els coets o la mort. El que els obsessiona és el menjar. Com trobar-ne. Com alimentar els seus fills”.