Barcelona expedienta l'arquebisbat pel manteniment d'un edifici històric
L'Ajuntament reclama que acceleri la retirada de la coberta amb amiant de l'antiga seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa
BarcelonaBarcelona està esquitxada d'edificis històrics ara en desús, i un d'ells és l'antiga seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa (UCB), al carrer Comte d'Urgell. Propietat de l'arquesbisbat de Barcelona, aquest edifici de l'Eixample és des de fa temps objecte de desig dels veïns del barri, que voldrien que les entitats del districte el poguessin fer servir. Denuncien, a més, la mala conservació de l'immoble. Segons ha pogut saber l'ARA, de fet, l'Ajuntament té obert un expedient a la propietat pel "deure de conservació i manteniment de la coberta", amb presència d'amiant.
Fonts municipals expliquen que a principis de l'any 2025 van obrir un expedient de disciplina urbanística en relació amb el deure de conservació i manteniment de la coberta, ja que es tracta d'una estructura de fibrociment amb amiant. Un expedient que, apunten, va ser fruit de les inspeccions que du a terme el departament de Llicències i Inspecció, especialment en aquelles grans cobertes "on es pressuposa l'existència d'amiant per la seva antiguitat i degradació".
Un any després de l'obertura de l'expedient encara no han començat els treballs per a la retirada de l'amiant. Les mateixes fonts remarquen, però, que l'arquebisbat ha traslladat al districte de l'Eixample "la seva voluntat de retirar els elements amb contingut d'amiant i substituir la coberta per materials no perillosos". En aquest sentit, han iniciat les consultes per tramitar la llicència d'obres pertinent. Fonts de l'arquebisbat expliquen a l'ARA que ja han realitzat el projecte executiu per canviar la coberta d'amiant. "Una vegada el projecte executiu rebi el certificat d'idoneïtat, es presentarà a l'Ajuntament per disposar del corresponent permís d'obra", expliquen.
Amb tot, la situació s'ha agreujat a conseqüència de les ventades dels últims dies a Barcelona. Veïns de l'immoble expliquen a l'ARA que durant el temporal de vent del 12 de febrer es van trencar trossos de la coberta d'uralita, i alerten del risc que suposa el trencament del fibrociment per a la salut dels veïns. Denuncien, a més, que els forats a la teulada poden posar en risc la conservació de l'interior de l'edifici. Fonts municipals expliquen que s'ampliarà l'expedient en curs i es reclamarà a l'arquebisbat que adopti "mesures cautelars per evitar que la coberta resulti afectada per nous episodis meteorològics, instant-los a accelerar la substitució de l'amiant".
Un edifici controvertit
El futur de l'edifici de l'antiga parròquia de Sant Isidor continua sent incert després que l'agost del 2024 transcendís que l'Hospital Clínic renunciava a dur-hi a terme el projecte per fer-hi un Centre d'Innovació en Tecnologia Sanitària (Clinical Advanced Technologies Institute, CATI) de la mà del centre tecnològic Leitat. Allò va ressuscitar l'esperança dels moviments veïnal i cooperativista de poder quedar-se un edifici construït el 1930 per acollir la Unió Cooperatista Barcelonesa, la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat.
L'arquebisbat, però, va congelar aquestes expectatives amb un correu en què l'arxidiòcesi comunicava als veïns que "ara per ara" no poden tenir en compte la seva petició perquè tenen "altres projectes i prioritats sobre el futur d'aquesta finca". La Plataforma Salvem la UCB vol que l'edifici es converteixi en un espai per acollir entitats com el Casal de Joves, els castellers o l'Ateneu de l'Esquerra de l'Eixample. També el de preservar el teatre que hi ha a l'interior, ja que diverses escoles properes han mostrat interès de poder-lo fer servir. L'edifici també hauria de convertir-se en un centre memorialístic sobre el cooperativisme a Catalunya, apunten.
L'immoble va ser construït el 1930, en plena esplendor del moviment cooperatiu, per acollir la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat, que s'havien unit sota el paraigua de la Unió Cooperatista Barcelonesa i no paraven de créixer en nombre de socis. Les obres els van costar més de 330.000 pessetes de l'època —prop d'uns 2.000 euros actuals— i l'edifici, que s'inauguraria el 1931, es va pensar perquè pogués acollir una gran sala de teatre, forns de pa de vapor, un cafè, una biblioteca i els despatxos de les diferents seccions (música, teatre, excursionisme, esquí, atletisme, escacs i esperanto).