La Capital Mundial de l'Arquitectura porta una oda a la Barcelona complexa
L'Ajuntament impulsa una exposició sobre la importància de les grans ciutats
Barcelona"Intentar entendre la complexitat de la ciutat comença per observar-la". La frase clou el vídeo que tanca l'exposició Barcelona = (Diversitat + Intensitat) x Complexitat, però ben bé podria obrir-la. L'exhibició, que s'inaugurarà aquest dijous a l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili i es podrà visitar fins al 13 de desembre, és una invitació a contemplar la capital catalana amb una mirada renovada, i al mateix temps una oda a les grans ciutats com Barcelona malgrat els reptes que s'hi acumulen.
L'exposició, una "neura" de l'arquitecta en cap de l'Ajuntament, Maria Buhigas, segons ha admès ella mateixa, forma part del programa de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura i està comissariada pel demògraf Andreu Domingo, el geògraf Francesc Muñoz, l'arquitecta urbanista Eulàlia Gómez i l'arquitecte Pau de Solà-Morales. Quatre acadèmics de diferents disciplines que s'han unit per oferir una visió de què és avui dia una gran ciutat.
El resultat és una mena de "laboratori sobre la ciutat" en què l’observació de dades, processos i experiències ajuda a entendre què defineix avui una ciutat i també a trencar alguns mites. Entre ells, per exemple, que l'arribada de nouvinguts a la ciutat és un fenomen que s'ha donat sempre, o que avui en dia les persones nascudes a l'estranger estan pal·liant l'efecte del progressiu envelliment dels barcelonins.
Al llarg de l'exhibició es pot constatar que Barcelona és diversa i hi conviuen avui més de 180 nacionalitats i prop de 300 llengües, o que entre residents, treballadors i visitants més de 2,6 milions de persones es desplacen diàriament per la capital catalana. També comprovar el flux real de persones en diferents hores del dia a espais de la ciutat com l’estació de Sants —3,18 milions de dispositius mòbils detectats a la setmana— o la plaça de Catalunya —5,43 milions.
Lluny de ser un mar inabastable de dades, però, el sedàs museogràfic de Domestic Data Streamers permet traslladar el relat teòric de la mostra a un llenguatge didàctic per al visitant. Lupes, cintes mètriques, sabates o piles de maons serveixen per aprofundir en la demografia, el moviment, els costos invisibles de la ciutat i conceptes clau de l'exposició com ara la intensitat.
En aquest últim cas, els maons de colors permeten comparar paisatges urbans compactes on es barregen equipaments, serveis, activitat comercial i habitatge com l'Eixample o Gràcia, amb d'altres de baixa intensitat com Vallvidrera o zones eminentment residencials com Bellvitge. Un contrast que mostra com cada model urbà genera formes diferents d’habitar la ciutat i d’accedir als recursos col·lectius, i que enalteix la ciutat compacta com l'hàbitat que millor afavoreix les solucions col·lectives.
Una enquesta analògica
Un altre dels objectius de la mostra és demostrar que les ciutats no són una "foto fixa" sinó un "organisme viu" que es defineix també per les accions dels seus habitants. D'aquí que només entrar, el primer que es trobi el visitant sigui una gran enquesta analògica on podrà marcar amb un fil —groc o blau en funció de si ha nascut a Barcelona o no— què pensa de la ciutat, per on prefereix passejar o quan se sent part de la capital catalana.
Quan el 13 de desembre amb el final de la capitalitat mundial tanqui també l'exposició, es podrà traçar amb aquests fils una radiografia tant de l'èxit de la mostra com del concepte que tenim de la ciutat. Un model que, malgrat que aparegui sovint com a focus de problemes com ara l'habitatge, les desigualtats o la crisi climàtica, ha de ser, segons ha dit la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, la punta de llança de les solucions.