Així és la nova gran maqueta de Barcelona
La Capital Mundial de l'Arquitectura arrenca amb la inaguració d'un gran model de 84 metres quadrats
BarcelonaLa primera gran fita de la Capital Mundial de l'Arquitectura, Barcelona, ja és aquí. L'alcalde, Jaume Collboni, i l'arquitecta en cap, Maria Buhigas, han presentat la maqueta Pla de Barcelona 2026–2035, una miniatura puntera de la ciutat que quedarà exposada de forma permanent a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili, que és la seu central de la Capitalitat. "Volem retre homenatge a l’arquitectura i l’urbanisme com a instruments poderosos per millorar la vida de les persones i expressar uns valors, una idea de ciutat", afirma Jaume Collboni, que també ha estat acompanyat del delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro. La maqueta, que està a escala 1/1.500, abasta la part central de l’àrea metropolitana de Barcelona, coneguda com el Pla de Barcelona, delimitat per la serra de Collserola al nord, el curs inferior del riu Besòs a l’est, el riu Llobregat i el seu delta a l’oest, i el mar Mediterrani al sud, amb un total de 14 quilòmetres de façana litoral.
En la maqueta hi ha representats quinze municipis amb una superfície de 177,5 km², on viuen més de 2,4 milions de persones: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, així com parts de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat. L'objectiu és que la maqueta sigui un "instrument viu" per reflexionar de forma gràfica sobre el futur urbanisme, mentre que per a Maria Buhigas és un element físic que "permet saber" com modificar l'espai en una època de món digital. L’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili estarà oberta de dimarts a diumenge de les 10 h a les 19 h.
La maqueta Pla de Barcelona 2026–2035 és una filigrana: està impresa íntegrament en 3D amb àcid polilàctic (PLA), és a dir, un polímer biodegradable derivat de l'àcid làctic, que es fabrica a partir de recursos renovables entre els quals hi ha el blat i altres productes rics en midó. Té una superfície total de 84 m², dividits en 1.024 rajoles que encaixen com si fossin les peces d'un trencaclosques. Per fer-la van caldre 950 quilos de material i 10 impressores que van treballar simultàniament durant més de 21.000 hores. El muntatge va durar 80 hores. "La impressió digital està canviant molt la manera de fer les maquetes, perquè abans eren peces artesanals, i se'n seguiran fent d'aquesta manera, però en el moment en què tu tens un model tridimensional, la impressió digital és insuperable", explica a l'ARA Miquel Pybus, cap del departament d'Estratègia Urbana de Barcelona Regional i coordinador dels diferents equips que han treballat en la maqueta. El projecte l'han impulsat l’Ajuntament de Barcelona, amb el finançament del Consorci de la Zona Franca, la coordinació del Taller de Maquetes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC i la participació de l’empresa Windforce, del DFactory i de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà. "La maqueta no és exactament com Barcelona, perquè això és molt difícil, però sí que té un grau de detall molt elevat", diu Pybus.
Un dels trets més distintius d'aquesta reproducció de Barcelona és que és una obra viva: hi ha quinze àrees de transformació, entre les quals hi ha la Sagrera, el Biopol-Gran Via, de l'Hospitalet, i les Tres Xemeneies, que es podran actualitzar fàcilment al ritme de les transformacions que s'hi duguin a terme. Un altre és que inclou 60 edificis emblemàtics que van ser impresos a part per poder reproduir-ne els detalls més fidelment, entre els quals hi ha edificis d'arquitectes com Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner; el Walden 7, de Ricardo Bofill; la Torre Mare Nostrum, d'Enric Miralles, abans coneguda com la Torre de Gas Natural, i l'Illa Diagonal, de Rafael Moneo. També hi ha la basílica de Santa Maria del Mar, el CCCB, el Macba, El Born Centre de Cultura i Memòria, les estacions de França, el Nord i Sants, i els diferents mercats històrics. "La maqueta és tan gran que en molts casos pràcticament no es veuen, però crec que és important posar en relleu que aquests 60 edificis s'han tractat específicament", adverteix Pybus.
Un model digital de Barcelona amb moltes capes
La maqueta és fruit d'un model digital tridimensional de Barcelona molt ambiciós, en el qual van treballar durant vuit mesos un equip d’arquitectes, geògrafs i enginyers amb el suport d'eines d'intel·ligència artificial. Aquest model és fruit de l'encreuament de moltes caps de dades, moltes d'elles en obert: les del paviment, natura i espais verds (Ajuntament de Barcelona); la de les edificacions, a partir dels cadastres; un model digital del terreny i un altre topogràfic a escala 1:5.000, tots dos desenvolupats per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i una cartografia pública de l'espai provinent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Tota aquesta informació va ser sotmesa a uns criteris "d'abstracció o de simplificació de la informació", com diu Pybus, perquè el conjunt fos intel·ligible. "Vam eliminar tots els volums més petits de 30 m2 perquè la maqueta no podia tenir tant detall, perquè hauria quedat saturada", conclou el gerent.
D'una altra banda, la maqueta està envoltada d'un reguitzell d'allargavistes de realitat augmentada, obra de Layers of Reality, que permetran afegir-li noves capes de contingut, la primera de les quals està dedicada a les seus de la Capital Mundial i els edificis catalogats com a Patrimoni Universal de la Unesco. I a més d'aquesta maqueta n'hi ha una altra tàctil amb relleus i textures contrastats pensada per a persones invidents.