El Conesa canvia de mans, però no d'esperit: "Continuem sent un local de barri"

BarcelonaEn una Barcelona cada cop més plena de franquícies i locals despersonalitzats, l'emblemàtic local d'entrepans Conesa de la plaça Sant Jaume és una excepció. No només perquè és un dels pocs bars del centre que encara conserva i cuida la clientela de tota la vida, sinó perquè la jubilació dels seus amos no comportarà sortosament el seu tancament. El Conesa canvia de mans, però no d'esperit. Josep Conesa i Marta Cortadella pleguen, però Juan Cano i Christian Domínguez continuen.

Cano i Domínguez són tiet i nebot, i fa anys que treballen en un Conesa que consideren casa seva. "Fa molts anys que nosaltres mateixos cuidem les màquines, atenem amb caliu... Continuem sent un local de barri on tothom és benvingut, crec que això és el que ens fa especials”, explica Cano, que està darrere de la barra d'aquest local des de fa 34 anys. “Porto molta més vida aquí que fora d'aquí", afirma amb orgull.

Mentre Cano respon a les preguntes de l’ARA, segueix atenent clients: amb una mà planxa entrepans, i amb l’altra, va entregant llaunes de beguda. I tot, amb l’alegria que el caracteritza. Entre respostes, es posa a xerrar amb un client amb qui té una afinitat que s’ha forjat amb els anys. Fins i tot s’anticipa a l’entrepà que li demanarà. Entre broma i broma, el client adopta un posat seriós per afirmar: “Com aquí, els entrepans, enlloc de Barcelona”.

El Conesa farà 75 anys el 2026. Va obrir el 1951 com a botiga de queviures, però aviat es va convertir en el primer frànkfurt de la ciutat. A més, està situat en ple rovell de l'ou, té l'Ajuntament i la Generalitat al costat. No és difícil d’imaginar que alguns dels principals càrrecs públics del país han rebut entrepans de les mans de Juan Cano. “N’hi ha alguns que venen més i d’altres que venen menys, però no puc dir més perquè una cosa que aprecien d’aquest lloc és la intimitat”, explica ell.

De fet, una de les anècdotes que recorda amb gent famosa és de quan Elsa Pataky i Chris Hemsworth van entrar al Conesa durant el rodatge d’una pel·lícula a Barcelona. "Van estar molt bé aquí, perquè precisament, el fet de no fer rebombori va fer que estiguessin còmodes”, rememora Cano, i afegeix que la clau és "fer-los sentir com qualsevol altre client”.

Resistència davant la gentrificació

“Des del meu punt de vista, que un negoci tradicional canviï per un negoci clonat d'un altre, li fa perdre caliu”, assegura Cano. I com es manté aquest "caliu"? “S’aconsegueix mantenint el que fem, amb solera, i amb el temps”, respon. Tant de temps, que Juan Cano considera que el local i el barri l’han "format com a persona". Precisament per tots els anys que duu a la motxilla, li costa escollir el millor record. Un dels moments bonics que li ve al cap, però, és quan els voluntaris dels atletes paralímpics a les Olimpíades de Barcelona van anar a menjar al Conesa.

Un altre dels petits miracles del Conesa és que malgrat ser en un dels llocs més turístics de la ciutat, a la seva cua s'hi barregen visitants i locals. Cadascú té, però, els seus entrepans preferits. En el cas de Cano, si n'hagués de triar un entre tota l'extensa carta escolliria El Català. “Tot i que no és el més tradicional —aquests serien els frànkfurts o el de llom, que es fa des dels anys 50— és el meu preferit”, assegura. Sempre que li demanen una recomanació, proposa aquest per la combinació de les verdures amb les salsitxes i el formatge.

Ara ho seguirà fent però com a amo del local. Amb la mateixa dedicació que fins ara, Juan Cano i el seu nebot Christian s'encarregaran de mantenir el caliu d'aquest tipus de local de Barcelona en perill d'extinció.