Deu anys i 100 milions per transformar l'Escola Industrial de Barcelona

BarcelonaDesprés d'anys esperant que s'aclarís la incògnita d'on es faria l'ampliació de l'Hospital Clínic de Barcelona i amb molts números de ser l'escenari escollit, el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona respira alleugerit després de veure que les pistes esportives de la Universitat de Barcelona (UB) són ara la zona més ben posicionada per al nou hospital i presenta ja el seu projecte de futur sense edificis sanitaris. La Diputació de Barcelona fa temps que treballa en una gran transformació, presentada avui amb honors, per revitalitzar tot el recinte industrial. La peça destacada serà, com va avançar l'ARA, un nou centre d'innovació, amb capacitat per a 800 treballadors, que s'aixecarà a les instal·lacions que van deixar buides els estudiants de l’Escola d’Enginyeria quan, el 2016, es van traslladar al Campus Diagonal Besòs.

Serà el futur Centre Internacional per a la Innovació en Serveis Públics (CIISP), que treballarà al llindar entre la ciència i la tecnologia amb l'objectiu de millorar els serveis públics des de la col·laboració publicoprivada i que, segons els responsables del projecte, està cridat a erigir-se en el centre d'innovació pública "més important d'Espanya i potser també d'Europa". Aquest espai serà l'eix central de peces com el recuperat paranimf, obra de Joan Rubió i Bellver i que el 2020 es va rehabilitar com un gran centre de reunions amb capacitat per a 600 persones, i una residència per a investigadors i estudiants que s'ubicarà on hi ha el Col·legi Major Ramon Llull, que fins ara acollia estudiants de la UB. La universitat no ha volgut renovar l'acord que tenia amb la Diputació des del 1989 per gestionar la que és la residència d'estudiants més antiga de Catalunya. L'edifici passarà a acollir un centenar d'investigadors.

Però el projecte, el qual la Diputació ha batejat com a Industrial +, va més enllà d'aquests dos edificis i engloba el total de les quatre illes de l'Eixample que ocupa l'Escola Industrial (prop de 26.000 metres quadrats). Es buscarà fer més permeable tot l'espai, d'entrada amb noves obertures però mantenint els murs perimetrals, i guanyar-hi verd: fins a 16.000 metres quadrats, l'equivalent a dos camps de futbol. Un dels canvis destacats per guanyar aquests espais amb vegetació serà que han d'anar fora tots els vehicles de la Diputació que actualment aparquen dins del recinte.

També s'hi obriran nous itineraris per a vianants per creuar d'una banda a l'altra. Si ara hi ha un camí per creuar en vertical, de Rosselló a París, s'obrirà un nou eix horitzontal per anar d'Urgell a Viladomat a la part alta i un eix ciutadà central perquè el carrer Còrsega tingui continuïtat dins del recinte passant per sota del paranimf i pel mig del nou centre de recerca, on hi haurà un pati cobert i una cafeteria. Serà, doncs, un recorregut semicobert.

Mantenir el patrimoni

La previsió és que tota la transformació, que també té com a punt bàsic conservar el patrimoni històric i permetre visites als espais catalogats, es faci en un termini de deu anys i suposi una inversió de 100 milions d'euros a càrrec de la Diputació, que, com ja ha avançat la seva presidenta, Núria Marín, buscarà fórmules com els fons europeus per finançar el projecte: "No renunciem a demanar fons on calgui". Les grans obres començaran a finals de l'any que ve, i el recinte mantindrà tots els usos actuals, tant els espais esportius (la piscina, les pistes i el camp de futbol) com l'Institut Escola del Treball, els dos centres de formació per a adults, l'escola d'art i totes les oficines de la Diputació.

Marín ha posat èmfasi en els tres reptes als quals vol donar resposta la transformació. El primer és el de la innovació, sobretot en el vessant digital. El segon és el de respondre al canvi climàtic, amb l'obtenció de nous espais amb vegetació i la producció d'energia fotovoltaica –es col·locarà una gran pèrgola en l'accés al nou centre d'innovació des del carrer Borrell– per poder abastir l'equivalent a unes 500 llars. L'objectiu és que el 2050 "o abans" el recinte sigui "0 emissions". I el tercer repte és el de construir comunitat i preservar el patrimoni històric: el recinte està protegit ara com a Bé Cultural d'Interès Local. Un exemple d'això últim és la posada en valor de l'antiga sala de telers,  que compta amb un sostre únic, decorat amb les voltes de Rafael Guastavino. O la rehabilitació de l'antic edifici del gas, a tocar de la gran xemeneia, com a seu del nou Centre d'Interpretació de l'Escola Industrial. S'obriran a visites espais singulars com els fumerals de l'antiga fàbrica o la sala de telers.

"Són quatre illes de l'Eixample que retornen a l'Eixample", ha defensat el vicepresident primer de la Diputació, Jaume Collboni (PSC), per emfatitzar que el recinte passarà a estar més obert als veïns de la zona. També el vicepresident tercer, Ferran Mascarell (JxCat), ha apuntat que el nou projecte serà important per a Barcelona i Catalunya, però sobretot per a l'Esquerra de l'Eixample.