L'assentament de barraques de Vallcarca, sota l'amenaça de desallotjament

BarcelonaAugmenta la tensió al barri de Vallcarca al voltant de l'assentament de barraques que ja fa anys que dona sostre a una setantena de persones i que està ubicat sobre uns terrenys municipals on hi ha previst un pla urbanístic per transformar el barri. L'Ajuntament de Barcelona té una autorització judicial per fer una "inspecció tècnica" a l'assentament i analitzar les condicions en què viuen aquestes persones, però el termini acaba aquest dissabte i fins ara no han aconseguit accedir-hi. Els veïns que hi viuen, amb el suport de moviments socials del barri, els han impedit l'entrada en fins a tres ocasions, l'última l'11 de febrer: temen que la revisió acabi amb un "desnonament exprés" sense cap solució residencial per als afectats, una situació que fa anys que intenten negociar sense èxit.

Lluny de buscar el camí d'una solució dialogada, la Comissió de Seguretat de l'Ajuntament va atiar dimecres el foc amb l'aprovació d'una proposició del PP que insta el govern municipal a desallotjar "sense més dilacions" l'assentament per mitjà de les forces de seguretat. La proposta, que buscava accelerar el desenllaç de l'assentament, va tirar endavant per l'abstenció del PSC; amb els vots a favor de Junts i VOX i el rebuig d'ERC i Barcelona en Comú.

Tot i això, fonts municipals remarquen a l'ARA que la proposició del PP "no és vinculant" i que els plans es mantenen intactes. "Els dispositius que han intentat entrar a l'assentament i als quals se'ls ha impedit el pas són tècnics, no policials", subratllen. "Estem en l'escenari d'inspeccionar, que és una obligació de l'Ajuntament, i veure quins riscos hi ha per a les persones", afegeixen les mateixes fonts.

Aquest dijous, l'alcalde Jaume Collboni també ha intentat rebaixar la proposta: ha insistit que "no hi ha res imminent", en referència a l'eventual desallotjament i ha assegurat que el que s'està fent és "estudiar quina és la situació en què es troben les persones que hi viuen". Collboni també ha expressat la preocupació del govern municipal per aquest tema i ha relacionat la situació amb un problema de "sensellarisme i infrahabitatge" arreu d'Europa. “No ens podem ni conformar ni conviure-hi amb normalitat”, ha dit Collboni en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Els moviments socials desconfien

Els intents de Collboni per calmar els ànims, però, només han despertat més recels entre els veïns de l'assentament i els moviments socials, que cada vegada tenen més clar que el consistori acabarà actuant sense tenir resolta una solució residencial per als afectats. "Fa molts anys que intentem negociar una sortida digna per a aquestes persones, nosaltres tampoc volem que visquin en aquestes condicions", explica a l'ARA l'Aran Llivina, portaveu de l'associació veïnal Som Barri. Lamenta que hi ha una "falta de voluntat política per dialogar" i assegura que el pla urbanístic plantejat en aquesta zona "suposarà una gentrificació bestial del barri cap enfora". "Ens hi juguem molt més que una sortida digna per a aquestes famílies, també ens hi juguem el model de ciutat que volem", assegura, alhora que avança que els moviments per l'habitatge faran una resposta contundent si el desallotjament es duu a terme.

"Amb la inspecció, l'Ajuntament buscarà qualsevol excusa per dir que hi ha riscos per a les persones, fer entrar els Bombers i els equips de neteja i fer fora els veïns per tenir l'espai lliure i tirar endavant el seu pla urbanístic", assegura Llivina. Ara, amb la data límit a sobre —l'autorització per fer la inspecció tècnica acaba el dia 22—, Som Barri assegura que no saben "quin serà el pròxim pas de l'Ajuntament". "Suposem que ens despertarem un dia amb diversos furgons de policia a les portes de l'assentament", lamenta Llivina, que recorda que l'escena no és nova, en referència al que va passar fa només unes setmanes a l'Antiga Massana.

Aquesta associació assegura que durant tot aquest temps no s'ha ofert cap solució decent a les famílies: "Només ofereixen anar a parar als Serveis Socials, unes nits d'alberg o de pensió i ja està". Les poques famílies que han aconseguit sortir de les barraques, remarquen des de Som Barri, és perquè els mateixos moviments socials les han ajudat a instal·lar-se en pisos ocupats de la zona. "Són pisos de l'Ajuntament, que tenen buits des de fa anys", expliquen. Allà hi han instal·lat, sobretot, famílies amb fills menors per evitar que els serveis socials separessin el nucli familiar.

Veïns dividits

L'assentament de barraques, just a sota del pont de Vallcarca, al carrer de l'Argentera, compta amb una xarxa de suport veïnal i dels moviments per l'habitatge digne molt important, però també hi ha altres associacions i veïns del barri que hi estan en contra. El tinent d'alcaldia i Seguretat, Albert Batlle, subratllava a la Comissió de Seguretat que és un tema "molt complex".

Al barri no tothom està a favor dels campaments i tant s'hi poden veure pintades en defensa del col·lectiu de famílies romaneses que hi viuen com en contra. Entre els que s'hi oposen, que reclamen una neteja de la zona, destaquen la brutícia que s'acumula tant dins de l'assentament com als voltants. La majoria d'aquestes famílies es dediquen al negoci de la ferralla i l'acumulació de trastos vells és considerable. També remarquen la imatge de ciutat que es fomenta amb un assentament tan visible, just en un punt de peregrinació turística, on sovint els visitants surten del metro per anar en direcció al Parc Güell.

Segons dades de l'Ajuntament, a finals del 2023, Barcelona tenia actius uns 77 assentaments –on viuen unes 300 persones–, el 60% dels quals entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.