Un menjador social de Gràcia, "en risc" per una topada amb l'Ajuntament

BarcelonaRes fa pensar que alguna cosa ha canviat quan es passa per davant de l’històric menjador social la Terrasseta de Gràcia. Després de 24 anys, aquest equipament continua oferint sopar cada nit a les 160 persones que van a buscar-hi un àpat. Des del novembre, però, ho fa sense el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona.

Després de dècades de col·laboració, ara l’entitat denuncia en una carta oberta a l’alcalde, Jaume Collboni, que el consistori posa "en risc" el seu projecte –que no només actua com a menjador social sinó que també forma part d’un programa d’integració per a alcohòlics rehabilitats– amb una mesura "il·lícita, injusta i arbitrària".

Per entendre el conflicte cal viatjar 25 anys enrere. Aleshores, els menjadors socials es van traspassar de la Generalitat als ajuntaments, i l’Associació Rauxa –que ara gestiona La Terrasseta– va presentar-se als concursos oberts per als menjadors de Navas i del Paral·lel. Va obtenir la millor puntuació tècnica i va oferir el preu més baix, però l’Ajuntament el va adjudicar a una altra empresa.

L’argument esgrimit aleshores pel consistori va ser que no tenien certificat d’empresa, cosa que no s’exigia a les bases del concurs. L’Associació Rauxa va presentar recurs i, davant del risc de perdre als tribunals, l’Ajuntament els va oferir un tracte compensatori: una indemnització de 20 milions de pessetes i un contracte especial que fins ara s’ha anat prorrogant cada quatre anys. Amb aquells diners es va adquirir i posar en marxa La Terrasseta.

I per què ara es trenca aquella col·laboració? Fonts de l’Ajuntament expliquen que aquell model de contracte exprés per a Rauxa –en supòsit d’exclusivitat tècnica, és a dir, negociat directament sense concurs públic– "no és possible jurídicament atenent la normativa actual", ja que requereix que "no hi hagi cap altre proveïdor que pugui efectuar el mateix tipus de prestació".

Queixes de l’entitat

Per això, i en el marc d’un redisseny dels serveis de menjador, les mateixes fonts expliquen que el segon trimestre de l’any passat es va convocar un nou concurs amb "un model d’atenció integral per millorar l’atenció que es presta als ciutadans". Un concurs que és ara l’epicentre del xoc entre l’Associació Rauxa i l’Ajuntament.

En conversa amb l’ARA, la presidenta de l’Associació Rauxa, María Luisa Marín, denuncia que, malgrat mantenir diverses trobades amb el consistori, no se’ls va parlar en cap moment d’aquest nou concurs i només se’ls va avisar quan ja només quedaven set dies perquè vencés el termini i ja era "inviable" presentar-s’hi.

Des del consistori s’admet que no va ser fins a l’abril que es va comunicar a l’entitat l’existència del concurs perquè decidís si volia presentar-s'hi, però se subratlla que va ser l’entitat qui va "valorar lliurement" no presentar-s’hi. S’apunta, a més, que s’ha ofert a l’entitat una subvenció nominativa de 100.000 euros per ajudar a continuar amb el projecte.

Marín, però, respon que aquesta ajuda no cobreix ni una quarta part del que es finançava amb el contracte existent fins ara. Qüestiona, també, que l’Ajuntament estigui pagant a l’empresa que ha guanyat el concurs –la multinacional Aramark– "el doble per àpat" del que abonava fins ara a La Terrasseta. "Han volgut no finançar el nostre projecte, si no no s’explica", lamenta.

Des de l’Ajuntament es defensen els beneficis del nou concurs. Se subratlla que els nous menjadors socials de l’Eixample i les Corts –amb 75 places cadascun– "tripliquen l’espai físic" de La Terrasseta, cosa que permet tenir espais reservats per a dones i que els usuaris no hagin de fer cua al carrer, afavorint així la seva intimitat. S’apunta també que els dos equipaments ofereixen la possibilitat de dinar-hi –i no només sopar, com passa a Gràcia–, i que es retarda l’horari de sopars de les 18 a les 20 hores.

Un projecte únic i avalat

Marín es mostra especialment dolguda pel fet que el consistori parli de "dignificar" els menjadors socials, i reivindica que el projecte de La Terrasseta és únic per diversos motius. D’entrada, explica, perquè no només dona servei de menjador social sinó que afavoreix la integració d’alcohòlics rehabilitats. Actualment, dels deu treballadors que hi ha, set són alcohòlics rehabilitats.

A més, destaca que, a diferència d’altres grans menjadors socials, La Terrasseta "és un lloc molt acollidor", amb taules com un restaurant i on el menjar és casolà i fet pels treballadors de la casa. "No és un càtering ultraprocessat", defensa. Com a evidència d’aquest projecte únic, Marín aporta també una llarga llista d’entitats i personalitats que han donat suport al projecte, com ara Càritas, la Fundació Paco Candel, la Taula d’Entitats del Tercer Sector, l’expresident de la Generalitat Quim Torra, la Fundació Irla o la Fundació Banc dels Aliments.

Malgrat l’impacte que suposa la pèrdua dels ingressos municipals, Marín assegura que el projecte de La Terrasseta continuarà en marxa, i agraeix les aportacions privades rebudes fins ara.