El monument de Barcelona a l'europeisme cau a trossos
L'homenatge de la ciutat a 25 polítics i intel·lectuals s'ha malmès i en alguns punts és il·legible
BarcelonaSi el compromís europeista de Barcelona s'hagués de mesurar per l'estat del seu homenatge als pares de la Unió Europea podria pensar-se que l'euroescepticisme impera a la capital catalana. Així ho corroboraria, com a mínim, la decadència del principal monument de la plaça d'Europa, a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Una cascada en semicircumferència coronada per un fris de 110 metres que rendeix homenatge a 25 polítics i intel·lectuals amb vocació europeista que fa temps que acumula mostres d'abandonament i deixadesa.
Esbrinar qui són les 25 personalitats homenatjades és avui una missió impossible. Amb el temps, les peces de pedra del fris han anat caient a trossos, cosa que fa il·legibles molts dels noms i dates que hi apareixien. En aquesta mena d'homenatge als Deu negrets d'Agatha Christie, només Konrad Adenauer, Antón Cañellas, Antoni Gutiérrez, Umberto Serafini, Joan Reventós i Jean Monnet resisteixen intactes. La resta o han desaparegut del tot o han perdut les dates de naixement i mort o fragments del seu nom.
Entre els agreujats hi ha des de Willy Brandt fins a Winston Churchill, passant per John Maynard Keynes, Rosa Luxemburg, François Mitterrand, Josep Tarradellas, Robert Schuman i Carles Pi i Sunyer. Les restes dels seus noms fa temps que, com va explicar El Periódico, descansen apilades de qualsevol manera en un solar que actua com una mena de magatzem a l'aire lliure al costat del que havia sigut l'antiga fàbrica Rivière de filferro, a Can Tunis.
Una cascada tancada des de fa sis anys
Més enllà del fris amb els noms, també demana a crits una restauració a fons la cascada, amb molts trossos de pedra escantellats i amb problemes estructurals des del 2019, quan es va haver de tancar per culpa d'unes filtracions d'aigua. Sí que es manté en perfecte estat el mur que hi ha a l'inici del fris, i que, amb disseny d'Enric Satué, recull un fragment de l'article 1 del Tractat de la UE: "Una unió cada vegada més estreta entre els pobles d’Europa, en la qual les decisions seran preses de la manera propera possible als ciutadans".
Inaugurat el 9 de maig del 1998, aquest homenatge a la Unió Europea va completar l'ordenació de l’esplanada construïda amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 al voltant de l'Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi. Un projecte dissenyat pels arquitectes Federico Correa, Alfonso Milà, Carles Buxadé i Joan Margarit. Malgrat l'estat del monument, aquest espai a la part baixa de l'Anella Olímpica –una gran plaça rodona just a sota de la Torre Calatrava amb un balcó impressionant sobre la Zona Franca– continua sent imponent.
Al mes de febrer l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que dins del pla per transformar Montjuïc l'Ajuntament té previst posar al dia l'Anella Olímpica i alguns dels seus equipaments. Amb un pressupost de 370 milions d'euros, el projecte inclou l'ampliació de la sala Sant Jordi Club, per poder acollir concerts de fins a 8.000 espectadors; la renovació del Palau Sant Jordi; la modernització de l'Estadi, i la transformació de l'esplanada. Segons va explicar Collboni, la idea és plantar cirerers i crear-hi espais d'estada i zones de restauració perquè sigui un “nou espai d'ús ciutadà”.
Per ara, fonts municipals apunten que el projecte bàsic de reparació de la cascada -pel que fa a les filtracions d'aigua- ja està redactat, però que ara s'està avaluant la possibilitat d'incloure en el mateix projecte la remodelació sencera del monument per poder refer el fris i recuperar el seu estat original.