Barcelona rescata el monument amagat del Cobi

BarcelonaBarcelona acumula uns quants deutes pendents amb les seves icones. Peret, el rei de la rumba, fa més de sis anys que espera un carrer, i el camí del Floquet de Neu per aconseguir formar part del nomenclàtor de la ciutat és més llarg i penós que el que el va portar des de Guinea Equatorial fins a la capital catalana. Més sort ha tingut un altre il·lustre barceloní dels 90: el Cobi. Des de dues setmanes abans de la inauguració dels Jocs del 1992, la ciutat compta amb una escultura que l'homenatja. Ara bé, amagada i des de fa anys mig abandonada. Una situació que ara l'Ajuntament vol revertir.

L'estàtua, desconeguda per a molts barcelonins, està a la Vila Olímpica. Per trobar-la cal esforçar-se una mica. A tocar del Port Olímpic, en el parc que cobreix aquest tram de la ronda Litoral, baixant unes escales, hi ha un local tancat i barrat. Una guingueta que fa temps va acollir un restaurant, però que ara està coberta de pintades i protegida per unes tanques metàl·liques. Al davant, un petit llac artificial ara sense aigua i amb el terra cobert amb unes lones. Al bell mig, la mascota olímpica creada per Mariscal s'enfila sobre uns peixos i una gamba com la que l'artista té al Port Vell per coronar una font de bronze.

L’obra no va arribar a ser mai el que Mariscal havia volgut. El dissenyador aspirava que, a través d’un petit motor i mitjançant una moneda, el Cobi nedés pel llac fugint d’un petit tauró. No va poder ser, i la mascota olímpica es va haver de conformar a presidir un espai sota els arbres que en un primer moment va tenir el seu encant, però que amb els anys es va anar degradant fins a l’estat d’abandonament actual. Un procés accelerat arran del tancament del restaurant Anfiteatro, l'epitafi del qual encara es pot llegir en forma de pèssimes crítiques en algunes pàgines web.

Des d'aleshores, l'espai ha estat tancat i barrat, gairebé només visitat pels grafiters i per alguns sensesostre que van aprofitar el recer que ofereix la zona per instal·lar-s'hi durant un temps. Una decadència que ara l'Ajuntament vol revertir. Segons ha pogut saber l'ARA, el consistori té en licitació unes obres per arreglar desperfectes de la guingueta, que pateix algunes filtracions. L'objectiu és tenir l'espai en perfectes condicions perquè durant la temporada 2026 s'hi pugui fer una nova concessió com a bar restaurant.

L'altre Cobi de la ciutat

La situació del monument del Cobi demostra que ni tan sols la mascota d'aquells Jocs s'escapa del deteriorament que pateixen molts equipaments olímpics, que fa temps que demanen a crits una neteja. Tanmateix, la passió per aquells dies del 1992 continua ben present entre alguns barcelonins, i això explica que la ciutat compti amb un segon monument en homenatge al gosset de Mariscal. Aquest, això sí, és privat.

En aquest cas, per trobar l'escultura cal viatjar fins al Camp de l'Arpa. Al número 223 del carrer Sant Antoni Maria Claret, el manyà Jordi Suari l'exposa al seu aparador. Aquest Cobi de dos metres d'alçada té una història olímpica darrere que el mateix Suari explica en conversa amb l'ARA. Les més de 6.000 claus que el formen són ni més ni menys que les claus de les habitacions i dels trasters que els esportistes tenien a la Vila Olímpica durant els Jocs.

Suari era l'encarregat del manteniment dels panys i de comprovar que totes les claus –originals i duplicats– funcionessin correctament. Va ser una feina intensa. Recorda com durant cinc dies frenètics va haver de fer una revisió minuciosa d'estat de la porta, panys, timbres, espiells, pom i pintures de 1.996 pisos. La feina va tenir recompensa –l'oportunitat d'estar ben a prop dels esportistes tant olímpics com paralímpics–, però també moments surrealistes, com quan el van convidar a ensenyar-li al rei Joan Carles I les instal·lacions. També hi va haver algun episodi de tensió, com ara quan els tenistes Steffi Graf i Boris Becker van posar pegues a què es fessin còpies de seguretat de les seves claus.

Quan van acabar els Jocs i es van haver de canviar els panys perquè els pisos poguessin tenir nous propietaris, Suari li va demanar a l'aleshores alcalde, Pasqual Maragall, si podia quedar-se com a record les claus de la Vila Olímpica. Després va venir un any sencer de feina per soldar totes aquelles claus fins a aconseguir la figura gegant del Cobi que des de llavors llueix al seu aparador. Aquesta figura, però, és només una sisena part del conjunt que havia fet en el seu moment i que més tard va haver de desfer per raons d'espai. Estava format per 37.000 claus i incloïa també una rèplica de la Petra, una maqueta de la Vila Olímpica i una pancarta que encara es conserva.

Durant un temps, la ciutat va estudiar la possibilitat d'exposar-lo al carrer, ben a prop de l'altre monument que ara es vol restaurar. La idea era situar-lo a l'illa 10 de la Vila Olímpica, on ara hi ha el Centre de la Vila. El cost de conservar les claus del rovell per les inclemències del temps van acabar amb aquella opció. També el Barça s'hi va interessar, però ho va descartar. Finalment, l'any 1996, Suari va obrir la botiga de Sant Antoni Maria Claret i va posar l'escultura a l'aparador, on segueix avui dia convertida en l'altra escultura del Cobi a Barcelona.