El pla de Barcelona per triplicar les càmeres de videovigilància arrenca a plaça Catalunya i el Front Marítim
L'Ajuntament estendrà els dispositius a tots els districtes de la ciutat i aspira tenir-ne 660 l'any 2027
BarcelonaHan passat 24 anys des que Barcelona va instal·lar a la plaça George Orwell de Ciutat Vella la seva primera càmera de seguretat ciutadana al carrer. Des d'aleshores, se n'han posat 159 més. Una xifra que el govern de Jaume Collboni fa temps que considera insuficient i que ara triplicarà. En els pròxims dos anys s'instal·laran fins a 500 dispositius més a la via pública per estendre la videovigilància a tots els districtes. D'aquest nou paquet, les primeres 14 ja han estat autoritzades, i començaran a instal·lar-se les pròximes setmanes a plaça Catalunya perquè puguin estar en marxa el primer trimestre del 2026.
Fins ara, les 160 càmeres de la ciutat estaven instal·lades en punts de Sants-Montjuïc, el barri de Trinitat Vella de Sant Andreu i, sobretot, Ciutat Vella i l'Eixample. De fet, aquests dos districtes coparan la primera fase d'aquesta ampliació de dispositius, que es durà a terme entre finals d'aquest any i el 2026. En aquest període s'instal·laran 134 noves càmeres. D'aquestes, 104 es posaran en noves ubicacions on fins ara no hi havia dispositius, i les 30 restants són renovacions que, tanmateix, oferiran nous angles de visió que fins ara quedaven descoberts. A més de les 14 de plaça Catalunya, les més avançades són les 13 que s'han demanat per al Front Marítim de la Barceloneta, entre la plaça del Mar i el carrer Marina.
La resta d'ubicacions encara no són públiques perquè estan pendents de l'autorització definitiva per part de la Comissió de Control de Dispositius de Vigilància de Catalunya. Aquest òrgan –que presideix la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso– ha d'emetre en cada cas un informe preceptiu i vinculant que avali la instal·lació dels dispositius, assegurant-se de fer compatibles dos drets fonamentals dels ciutadans: el dret a la seguretat i el dret a la imatge pròpia. L'aval de la Comissió i la posterior autorització del departament d'Interior de la Generalitat són l'últim pas d'un procés que comença gairebé un any abans, quan la policia –sovint en col·laboració amb els veïns i els comerciants– detecta la necessitat de tenir videovigilància en algun espai.
Però, com es tria on es posa una càmera i on no? Per decidir on demana que s'instal·lin, l'Ajuntament fa un estudi que analitza bàsicament tres paràmetres: espais amb concentració de fets delinqüencials; espais on hi ha ocupacions intensives o conflictes de convivència –per exemple, zones on és habitual que s'hi facin activitats culturals o manifestacions–, i l'estudi d'espais vulnerables establerts pel projecte Secur'cities, que preveu zones on hi pot haver atemptats terroristes amb múltiples víctimes.
Les noves càmeres, que comptaran amb una definició i un camp de visió millorats, no disposaran de cap tecnologia de reconeixement facial ni d'identificació basada en la intel·ligència artificial. Sí que podran, però, moure's o fer zoom si algun agent des de la sala de control ho considera. Tanmateix, les càmeres van equipades amb un programa que emmascara les imatges en els angles on pot enregistrar imatges privades –com ara finestres–. Tampoc es poden gravar hospitals, parcs infantils o platges. Les imatges que enregistri, a més, s'hauran d'eliminar en un període de tres mesos, llevat que hagin gravat algun fet delictiu subjecte a investigació.
Objectiu: més de mil càmeres
Per a més endavant quedaran la resta de fases de desplegament d'aquestes noves 500 càmeres. La previsió de l'Ajuntament és que durant el 2026 i el primer trimestre del 2027 es puguin desenvolupar les fases 2 i 3 –amb la instal·lació de 121 nous dispositius– i que durant la resta del 2027 es pugui completar la fase 4, la més ambiciosa, amb fins a 245 noves càmeres. Tot plegat farà que la ciutat compti aleshores amb fins a 660 càmeres, que obtindran imatges d'un 5,16% de l'espai públic de la ciutat. Però l'objectiu del govern municipal és anar més enllà: recentment l'alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat que vol posar-ne 500 més en el pròxim mandat i superar, per tant, el miler de dispositius.
En una sessió de treball amb periodistes, la gerent de Seguretat i Prevenció, Maite Català, ha subratllat que tot el procés es fa amb "moltes garanties", i ha defensat la doble utilitat de les càmeres: d'una banda, perquè serveixen com a element dissuasiu per als delinqüents, que saben que poden ser enregistrats; i, de l'altra, perquè, en cas que s'acabi cometent un delicte igualment, pot protegir les víctimes perquè les imatges enregistrades poden servir de prova davant d'una causa judicial. Tot plegat, ha dit Català, ha d'ajudar a "capgirar la percepció d'inseguretat de la ciutadania".