SEGURETAT

Els Bombers de la Generalitat no avisen de la pobresa energètica

Segueixen sense protocol, mentre que els de Barcelona ja fa tres anys que l’apliquen i han derivat més de 300 casos

Algunes famílies no engeguen la caldera o no endollen l’estufa, tot i el fred de l’hivern, perquè no poden pagar la factura. També n’hi ha que cuinen amb fogonets de gas i que tenen la llum punxada. D’altres tenen làmpares sense bombetes perquè utilitzen espelmes per fer-se llum o no tenen aigua corrent i acumulen garrafes. Són situacions que els bombers, quan entren en un habitatge per apagar un foc o fer un altre servei, poden veure fàcilment. Des del 2017, cada cop que els Bombers de Barcelona en detecten una activen el protocol de pobresa energètica. Però els Bombers de la Generalitat, que actuen a la resta de Catalunya, encara no ho fan -només han fet dues proves pilot en alguns parcs- malgrat el compromís dels últims consellers d’Interior.

En els prop de tres anys que fa que s’aplica la mesura, Barcelona ha derivat més de 300 casos als serveis socials o als punts d’assessorament energètic (PAE). En canvi, en la segona prova pilot que van fer l’any passat set parcs de bombers catalans -que va durar menys de mig any- es van derivar només sis casos als serveis socials. “Els parcs de les proves pilot tenen un aplicatiu al mòbil de cada comandament per avisar dels casos de pobresa energètica, però no sabem on va la informació ni què se’n fa”, assegura el portaveu de la UGT dels bombers, Antonio del Río. El sindicat denuncia que des del 2017 no s’ha avançat més enllà de les proves pilot, perquè els departaments d’Interior i d’Afers Socials estan “enfrontats” per l’aplicació del protocol.

La resposta dels Bombers de la Generalitat és que es va fer una primera prova pilot a quatre parcs -l’Hospitalet, Badalona, Terrassa i Sabadell- entre el 2017 i el 2018, i que el 2019 -des de l’estiu i fins a finals d’any- se’n va fer una altra que es va ampliar a tres parcs més: també va incloure els de Lleida, Solsona i Tortosa. Durant la segona es van derivar els sis casos, però el departament d’Afers Socials admet que encara estan treballant per connectar l’aplicatiu d’Interior amb el dels serveis socials. Fins ara s’han definit els indicadors d’alerta per als bombers, s’ha fet un esborrany del protocol i d’aquí un mes hi haurà una nova reunió. Encara es parla de prova pilot i la gran majoria de parcs de bombers catalans continuen sense poder avisar si es troben en situacions de pobresa energètica.

Compromisos fallits

“Es calcula que un 10% de la població pateix pobresa energètica però molta gent no va als serveis socials i l’administració desconeix els seus casos. El protocol, amb els informes dels bombers, permet detectar els que no sortirien a la llum”, defensa la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano. El 2017 aquesta entitat va impulsar amb un col·lectiu de Bombers que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona fessin el protocol. El llavors conseller d’Interior, Jordi Jané, va anunciar que s’aplicaria a partir de l’estiu d’aquell any i que inclouria els Mossos. La policia no n’ha format part i es va fer una primera prova pilot que amb el 155 es va encallar. Fa un any el conseller d’Interior, Miquel Buch, va reiterar el compromís de recuperar-lo, però només s’ha fet una segona prova pilot.

Mentrestant, els Bombers de Barcelona n’han detectat 257 casos el 2017 -es va aplicar durant mig any-, 423 el 2018 i 420 el 2019. 226 s’han derivat als serveis socials, 81 als PAE i 354 ja eren coneguts pels serveis socials. La resta no s’han derivat perquè s’ha descartat que patissin pobresa energètica. La regidora d’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, explica que el protocol té la funció de fer “una atenció transversal de la pobresa energètica, que és una realitat molt present i greu”. Martín afegeix que el paper dels bombers és “un vector més” i que el servei es fa “perquè s’hi posen recursos”. Campuzano creu que “no ha de ser tan complicat” que la Generalitat apliqui el protocol i reclama més “voluntat”.