Si algú viatgés en el temps, despertés fa 65 milions d'anys i fes una fotografia dels dinosaures catalans instants abans de l'impacte d'un meteorit sobre la Terra, probablement trobaria a una família remullant-se les potes a la platja que aleshores banyava Coll de Nargó, localitat del Prepirineu, actualment destí de muntanya. "El més valuós dels nostres jaciments és que poden explicar com van ser els últims 5 milions d'anys de vida dels dinosaures", explica Angel Galobart, cap del grup de recerca de faunes del mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont, a Sabadell.
A Coll de Nargó, per exemple, els paleontòlegs han trobat el niu d'ous de sauròpode més gran que s'ha trobat mai a Europa. Però encara hi ha molts més registres en altres indrets: ossos, petjades i dents. També marques de pell impreses als sediments, fòssils dels vegetals i fins i tot pedres que van quedar atrapades als estómacs. Es troben a la Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la vall del riu de Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (Noguera), llocs que contenen importants registres del Cretaci. I junt amb les restes de dinosaures, s'ha trobat la fauna i els vegetals que formaven part d'aquests paleosistemes.
Els registres més antics a Catalunya són de sauròpodes de fa 70 milions d'anys. Els més moderns, petjades d'hadrosaures que van córrer fa 65 milions d'anys.
L'extinció dels dinosaures és un dels grans enigmes de la història. Hi ha investigadors que ho atribueixen a una gran pertorbació climàtica mundial que els va afectar gradualment. Altres veuen clar que la seva desaparició va ser sobtada. Entre els estudis que ho abonen hi ha anàlisis geofísiques que proven l'existència d'un cràter a la península del Yucatán, que és on es creu que va impactar aquest meteorit. També se sap que en aquells temps la Terra vivia una forta activitat volcànica.
Desaparició sobtada
Les troballes a Catalunya poden contribuir a trobar respostes. De moment, segons Galobart, vénen a corroborar que la causa de la seva desaparició va ser sobtada i, possiblement, pel xoc d'un meteorit. "Hi ha qui pensava que als últims anys els dinosaures anaven a menys i no és així. Fins al moment de l'impacte del meteorit, a Catalunya els dinosaures convivien en un entorn amb molta biodiversitat", explica Galobart.
En aquell temps, Europa era un conjunt d'illes. La conca pirenaica era un braç de mar de l'oceà Atlàntic que s'estenia fins als actuals Pirineus. Per tractar-se d'un terreny sorrenc i fangós, les petjades dels dinosaures van quedar impreses, amb important registres de petjades com el de Fumanyà. "Era una zona d'atols, amb una barrera de corall, platja, palmeres, falgueres i coníferes. Tot plegat, un paisatge molt exuberant, però que no es pot comparar amb la composició de cap dels ecosistemes que avui coneixem", explica Galobart. En definitiva, si ets dinosaure l'entorn ideal per viure. "La majoria eren vegetarians. Els carnívors eren minoria, segons les restes que hem trobat", explica l'investigador. Però encara es desconeixen molts detalls sobre la seva dieta. ¿Com podien animals tan grans, alguns de 15 tones o més, sobreviure tan sols menjant vegetals? "És una dieta poc energètica. Per això encara hem de conèixer millor quin era el seu metabolisme", apunta Galobart. El més gran d'aquests grans vegetarians va ser el sauròpode titanosaure (se n'han trobat tres exemplars). "El més gran creiem que feia uns 20 metres de llarg", diu.
Els cientifics han deduït que també hi havia carnívors per les dents serrades que han trobat. I també devien ser enormes. "Cada dent fa 7 centímetres, i si els queien els tornaven a créixer", explica Galobart.
Últimes troballes
Els jaciments catalans encara han de donar moltes sorpreses. Les excavacions d'aquest mateix estiu al poble de Basturs, per exemple, han permès trobar més d'un centenar d'ossos de dinosaures herbívors, co codrils i peixos prehistòrics.
