Director General Fundació Pere TarrésLes informacions que atribueixen a la crisi l’agreujament dels trastorns mentals són habituals. Els professionals de l’educació, tant escolar com de centres socioeducatius, ho constaten diàriament amb la infància. Els treballadors socials ho perceben en un percentatge cada cop més rellevant de les persones que se’ls atansen. Podríem estendre’ns citant treballs acadèmics, entre els quals destaquen l’informe de l’OMS titulat Impacte de la crisi econòmica en la salut mental. La depressió, en especial la reactiva, és probablement la patologia més comuna i comprensible, però la inseguretat, les dificultats relacionals i la vivència del patiment agreugen l’ansietat associada a força trastorns, així com les fases agudes en moltes persones.
És obvi que la recuperació del cicle econòmic, si reverteix veritablement en les persones, pot comportar un marc més estable que alleugi patiments. Amb tot, calen recursos per atendre els més febles també pel que fa a la salut mental, que és un aspecte tan cabdal com les disfuncions fisiològiques. Convé recuperar la capacitat dels serveis d’atenció psicològica i psiquiàtrica i probablement incrementar-la. Cal dotar de mitjans l’escola per atendre una diversitat cada cop més marcada en infants la família dels quals no sap o no és capaç d’atendre la disfunció i ni tan sols la tensió en l’equilibri psíquic.
Els centres socioeducatius que atenen la infància en sortir de l’escola i els ofereixen reforç escolar, un berenar equilibrat i una estona de lleure es troben cada cop més amb patologies agreujades o comportaments propis de psicopatologies en estat agut.
Seguiment dels casos
S’imposa poder-ho atendre des d’uns recursos d’atenció ràpids i suficients i que puguin després seguir els casos d’acord amb els treballadors socials, centrats en la superació de les causes socioeconòmiques que probablement agreugen el trastorn psíquic.
Cal evitar que la condemna a les carències materials que la falta de treball i la minva de recursos públics han suposat sobre un sector significatiu de la societat es cronifiqui associada al patiment psíquic. Igual com constatem que es torna a invertir en determinades infraestructures del tot necessàries, convé no oblidar l’atenció psicològica i educativa per als infants i adults amb trastorns psicològics.