Un funcionari que requisava urnes, investigat per haver pegat a votants l'1-O

L'agent hauria donat almenys una puntada de peu a un ciutadà que ja havia caigut a terra

Aquell dia només tenia les funcions de requisar material electoral i tancar punts de votació, no anava uniformat ni portava casc o porra, però va acabar colpejant votants al costat dels agents antidisturbis que van actuar a l’Escola Pia de Sant Antoni, a Barcelona. Segons ha pogut saber l’ARA, entre els 29 policies espanyols investigats per les càrregues policials l’1 d’octubre del 2017 a la capital catalana hi ha també un funcionari policial del cos, que aquest dilluns al matí declara davant el jutge del cas, el magistrat Francisco Miralles. Fins ara els agents investigats eren comandaments o policies que formaven part de la unitat antidisturbis del cos, mentre que aquest funcionari actuava com a policia judicial aquell dia.


Un ciutadà va enregistrar amb el mòbil –en un vídeo a què ha tingut accés aquest diari– com aquest funcionari aprofitava el moment que els antiavalots de la policia espanyola carregaven contra els votants davant del centre per donar una puntada de peu a un votant que ja havia caigut a terra, una agressió “clarament gratuïta”, segons descriu el jutge del cas en una resolució de l'agost. En unes altres fotografies se'l veu al costat dels agents que van esbotzar la porta del centre i també dins de l’escola concertada. Des de l’Ajuntament de Barcelona –que exerceix d’acusació popular en el cas– consideren que l’actuació del funcionari va ser “absolutament desproporcionada”. “No només utilitza la força quan no pot fer-ho, sinó que, a més, ho fa de manera gratuïta, sense que hi hagi cap resistència”, assegura en declaracions a l’ARA, el tercer tinent d’alcalde del consistori, Jaume Asens, que considera l’actuació del funcionari d’una “especial immoralitat” i l’atribueix a un “ànim de revenja, més propi de l’esperit de l''A por ellos'.


Com que aquest agent no portava uniforme –anava vestit de carrer amb una armilla groga i amb la cara semitapada amb un passamuntanyes–, les acusacions no havien pogut identificar-lo. Per això el jutge del cas va demanar a la Policia Nacional que li posés nom i cognoms. La resposta va arribar a finals del mes passat, en un informe de la Brigada d’Informació de Barcelona que assenyalava el número del funcionari. El jutge va citar-lo a declarar aquest dilluns, juntament amb cinc policies antiavalots més que van participar en les càrregues a les escoles Prosperitat i Ramon Llull, on Roger Español va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma.

Va apartar un mosso d'esquadra

Segons una acta redactada per la Prefactura Superior de la Policia de Catalunya el mateix 1-O –i que també forma part de la causa–, el funcionari ara investigat també va manifestar als seus responsables que aquell dia, davant de l’Escola Pia de Sant Antoni, un mosso d’esquadra “va intentar obstaculitzar la feina de diversos funcionaris” de la policia espanyola “interposant-se” entre els votants i els agents, “manifestant que tenien dret a votar” fins al punt, diu l’acta policial, que “el van apartar”.

En els seus informes posteriors a l’1-O, la direcció general de la Policia va justificar la càrrega a l’Escola Pia perquè els ciutadans “van impedir l’accés” dels agents al centre “tirant tanques i diversos objectes”. L’inspector responsable del dispositiu va declarar al jutjat el 13 de novembre i va negar que els seus subordinats aquell dia s’haguessin “excedit” en la seva actuació. Per contra, després d’analitzar les imatges de la causa, el jutge nega que els ciutadans “impedissin” el pas dels agents per la vorera.

Explica que estaven “drets i amb les mans alçades” i que les càrregues de la policia van produir-se “sense cap avís previ” i fent servir “una violència desproporcionada tenint en compte la situació”. En el cas del funcionari investigat, assenyala que era “absolutament innecessari” propinar-li una puntada de peu al cos a un votant que ja era a terra. Tot i que la Policia Nacional va dir al jutjat que quatre agents havien patit lesions per part de votants, el magistrat també diu en el mateix escrit que a les imatges aportades “no s’observa cap agressió” cap als policies i que les lesions que presentaven eren “compatibles amb la violència exercida per ells mateixos”.

Més continguts de