Ciclistes i caçadors s’emplacen a posar fi a la seva particular guerra

BarcelonaLa imatge de calma i tranquil·litat que s’associa a la muntanya s’ha vist trencada durant els últims mesos en algunes demarcacions del territori català. Dos grups de ciclistes, de Rosselló (Segrià) i de Sant Gregori (Gironès), han trobat obstacles als camins en forma de filferros, punxes i, fins i tot, amenaces directes d’alguns caçadors. Per la seva banda, el col·lectiu dels caçadors també ha denunciat actituds incíviques contra ells, no explícitament de ciclistes, però atribueixen tots els conflictes a enfrontaments puntuals “de caràcter local”.

En el cas més sonat, el de la serra de Rosselló, les administracions hi han intervingut per evitar que la tensió vagi més enllà i es produeixin ferits. De fet, la setmana passada ciclistes i caçadors van fer pinya en una jornada de neteja als boscos de la zona, en una acció afavorida per aquest ajuntament i el contigu de Torrefarrera. Els Mossos d’Esquadra expliquen que dos dels cinc casos dels quals tenen constància a la zona han tingut lloc durant l’última temporada de caça. Tot i així, creuen que es tracta de casos aïllats en què és positiu que hi hagi mediació municipal abans de “passar a vies judicials”.

També el vicepresident de la Unió d’Entitats Excursionistes de Catalunya i company de bosc dels altres col·lectius, Lluís Simó, nega que es puguin generalitzar aquestes actituds al conjunt dels dos grups, i ho atribueix a alguns individus concrets. Davant d’això, però, els ciclistes argumenten que una sola d’aquestes trampespodria haver fet molt de mal.

Denúncies dels ciclistes

Filferros a l’alçada del coll i punxes enterrades

Des del desembre fins ara, dos grups de ciclistes han denunciat trampes als camins, a Girona i Lleida. Eneko Rodríguez, president del Club Ciclista de Rosselló, lamenta que han trobat filferros amb punxes a un metre d’alçada, col·locats suposadament per grups de caçadors. Assegura que aquest obstacle “pot fer molt de mal perquè es va molt ràpid amb la bicicleta”, i tot i que encara no s’han produït lesions a Catalunya recorda que incidents similars en algun altre punt de l’Estat sí que n’han provocat. Fins i tot, un ciclista de Rosselló va denunciar que un caçador el va amenaçar amb l’escopeta.

En un altre punt de la geografia catalana, a Sant Gregori, un soci del Centre Biker Girona ja va denunciar la presència de punxes de ferro enterrades. El gerent de l’empresa, Isidre Mor, va criticar a l’ACN que era una trampa “col·locada per fer mal” i que, a més, era en un lloc per on “acostuma a passar-hi molta gent”. En aquest últim cas, però, no es van acusar els caçadors de manera explícita, com sí que va fer el president del Club Ciclista de Rosselló.

Els caçadors compleixen

Asseguren que la seva activitat s’adequa a la legislació

Els col·lectius de caçadors neguen aquestes acusacions i denuncien que ells també van ser víctimes de boicots però que “se’n parla menys a la premsa”. Es queixen que “un grup de persones indignades amb les batudes” els van desinflar les rodes dels cotxes, en van pintar els vidres i van col·locar pinyes als tubs d’escapament.

El president de la Federació Catalana de Caça, Paco Piera, argumenta que la seva activitat “està perfectament regulada” per l’administració pel que fa a les temporades i els horaris de caça. Explica que senyalitzen “perfectament” els camins per on fan les batudes i que la seva activitat disposa del permís dels propietaris de la finca, i afegeix que, sovint, les batudes impliquen un control biològic “necessari i sovint sol·licitat” per les autoritats.

Tot i això, es queixa que el seu col·lectiu hagi de complir moltes obligacions per gaudir del bosc i “altres ho puguin fer sense cap tipus de norma”. Piera diu que es tracta de petits conflictes a escala local, la regulació dels quals correspon als municipis implicats. Conclou que l’administració sempre podrà comptar amb la col·laboració dels caçadors per regular els usos del bosc, però que en cap cas la Federació Catalana de Ciclisme s’ha posat en contacte amb ells. Per la seva banda, la Federació es limita a explicar que “cap dels 19.000 federats ha denunciat cap incident”.

La propietat del bosc

El rerefons del conflicte passa per aquesta qüestió

Lluís Simó explicava que el debat principal que s’amaga darrere d’aquests conflictes és el de la propietat del bosc. Recorda que la seva entitat excursionista és partidària que tothom pugui fer ús dels boscos, però que s’ha de garantir que es respecten els terrenys.

Avisa els ciclistes que, en ordre de prioritat, qui ha de vigilar més són aquells que porten un vehicle, i aclareix que la bicicleta ho és, malgrat que no porta motor. També concreta que els caçadors porten una arma i que els toca “anar amb compte”, i explica que ell ha rebut amenaces alguna vegada, també. Piera, per la seva banda, es mostra taxatiu: “La premissa que el bosc és de tots és falsa”, perquè pertany als seus propietaris, “encara que tothom n’ha de poder gaudir”.

Mediació dels municipis

Dijous, diumenges i festius, la muntanya per als caçadors

Els ajuntaments de Rosselló i Torrefarrera han posat una solució sobre la taula, més enllà de la jornada de germanor de la setmana passada. El regidor d’Esports a l’Ajuntament de Rosselló, Joan Andreu Urbano, explica que s’ha acordat que la serra estarà reservada per als caçadors els dijous, els diumenges i els festius, mentre que la resta de dies la muntanya serà per als ciclistes. Afegeix que aquest calendari es complirà d’octubre a febrer, però aquest any serà fins a l’abril a causa de “la superpoblació de conills”, que ha allargat els permisos de cacera. Opina que “és un bon acord” perquè “garantirà que tothom podrà gaudir del bosc”.

Urbano és ciclista i està content perquè, en cas de complir-se l’acord, podrà baixar per la serra “sense trobar-se filferros”, però també perquè garanteix uns dies concrets per als caçadors. Afegeix que permetrà “respectar que tothom” faci servir un espai compartit. Malgrat tot, alguns ciclistes expliquen haver tornat a trobar algunes trampes, i Eneko Rodríguez lamenta que “pot ser que molts usuaris de la serra desconeguin el que s’ha pactat”. Més enllà dels esforços de les entitats i l’administració, tot apunta que, de moment, en el cas de Rosselló, la calma s’ha tornat a imposar.