La cimera del Vaticà planteja la justícia civil per als abusos
El papa Francesc diu que “el feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles”
RomaLa cimera sobre la pederàstia que reuneix aquesta setmana més d’un centenar de jerarques de l’Església catòlica al Vaticà -entre ells, 114 representants de conferències episcopals de tot el món- va abordar ahir la responsabilitat individual dels bisbes que encobreixen les denúncies d’abusos i va reflexionar sobre la necessitat que els abusadors siguin jutjats per la via civil i no només per les autoritats eclesiàstiques. “Admetre amb humilitat els errors” comesos en la gestió dels abusos de membres del clergat és el primer pas per poder impartir justícia. Així ho va reconèixer el cardenal Oswald Gracias durant una de les tres ponències a les quals van assistir els participants en la cimera.
L’arquebisbe de Bombai va defensar que els abusos a menors i adults vulnerables “no només violen la llei eclesiàstica sinó que també són un comportament criminal públic”. I per aquest motiu és necessari impartir justícia des d’un doble nivell: eclesiàstic i civil. “Els que són culpables d’un comportament criminal, en justícia tenen l’obligació de retre comptes davant les autoritats civils per aquest comportament”, va argumentar.
La rendició de comptes davant les autoritats civils dels bisbes encobridors i, en general, dels religiosos que cometen abusos és una de les principals reclamacions de les víctimes. No obstant això, els líders religiosos van advertir ahir que no és una tasca senzilla. El mateix Gracias ha reconegut que pot ser complicada “quan hi ha relacions antagòniques entre l’Església i l’Estat” o “quan l’Estat persegueix l’Església o està disposat a perseguir-la”.
Però abans de decidir els procediments sancionadors, cal reconèixer que hi ha abusos i donar resposta a les denúncies que sovint queden desateses. Una qüestió que va recordar el cardenal nord-americà, Blase J. Cupich. L’arquebisbe de Chicago va reconèixer que sovint els superiors religiosos s’han “encegat davant l’abast i el dany de l’abús sexual de menors”, i va insistir que l’Església no pot amagar els abusos “per raons legals o per por a l’escàndol”. Cupich va proposar la creació d’instruments independents, transparents i ben coneguts pels fidels per reportar acusacions d’abús o males pràctiques per part de bisbes, com ara una línia telefònica específica o un servei a través d’internet.
Les acusacions per encobriment van tornar a ressonar a la sala gràcies al testimoni d’una dona que va denunciar haver patit abusos per part d’un sacerdot i haver-se sentit abandonada per l’Església. “Quan necessitava algú a l’Església per parlar de l’abús i de la meva soledat, tots es van amagar”, va explicar. A la tarda va ser el torn de la professora italiana de dret canònic Linda Ghisoni, l’única dona, juntament amb la periodista Valeria Alazraki -històrica vaticanista mexicana-, que participa com a ponent en l’assemblea. Ghisoni va presentar el testimoni d’una dona víctima d’abusos de consciència, poder i sexuals per part de sacerdots als quals va definir com “llops que entren udolant a la cela per espantar encara més el ramat”. I va dir que l’actitud per tractar els abusos ha de ser “de genolls davant les víctimes i les famílies”.
Un discurs que el papa Francesc, present tota la jornada tot i que no estava prevista la seva intervenció, va voler agrair davant els jerarques convocats. “Convidar a parlar una dona no és entrar en la modalitat d’un feminisme eclesiàstic, perquè al final tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldilla”, va assenyalar. “No es tracta de donar més funcions a la dona a l’Església, sinó d’integrar-la com a figura de l’Església en el nostre pensament”.
Hurtado vol que l’abat plegui per “encobridor”
Miguel Hurtado, la primera persona que va denunciar abusos sexuals del monjo de Montserrat Andreu Soler, ha acusat l’abat d’“encobridor” i li ha donat un ultimàtum de 72 hores perquè dimiteixi, després de fer pública una conversa amb ell en un vídeo amb càmera oculta. “Si no dimiteix abans de dilluns presentaré una queixa formal al Vaticà perquè obri una investigació apostòlica i el cessin”, va dir a l’ARA. El portaveu de l’Associació Nacional Infància Robada (ANIR) també va entregar una carta a l’orde dels benedictins a Roma sobre els abusos a Montserrat demanant una investigació interna.
