Barcelona recupera classe mitjana amb la millora del mercat laboral

BarcelonaL’assot de la crisi sobre les famílies encara cou en moltes llars barcelonines, però la millora d’alguns indicadors econòmics, especialment la reducció de l’atur, ha fet que les rendes mitjanes -que es van ensorrar amb la crisi- comencin a notar una lleugera millora. El percentatge de barcelonins que vivien en barris amb rendes mitjanes va créixer el 2016, i va passar del 44% al 47,8%, segons l’últim informe de l’Ajuntament. Malgrat la recuperació de posicions, la classe mitjana continua molt lluny del punt de partida previ a la crisi, el 2007, quan els barcelonins que vivien en barris amb aquestes rendes representaven quasi el 59% de la població.

Les dades provisionals de renda disponible mostren un repunt del 3,1% a la ciutat, ja que passen dels 20.100 euros per càpita als 20.800 euros el 2016. Prenent com a referència aquesta xifra, es calcula l’índex on el valor de referència -la renda mitjana-és 100. Sis districtes queden per sota d’aquest índex i quatre el superen. El detall per barris, però, dona una fotografia molt més diversa -i desigual en molts casos-, ja que 52 dels 73 barris de la ciutat no arriben a la mitjana i només 21 la superen.

L’augment de població que es viu en barris amb rendes mitjanes es deu, principalment, a la millora de barris que tenien una renda baixa i que el 2016 es van incorporar al grup immediatament superior. En canvi, els de rendes altes o molt altes es mantenen estables. Concretament, són tres barris els que passen d’estar dins de les rendes baixes a formar part del grup de les mitjanes: el Camp de l’Arpa del Clot, la Barceloneta i Montbau.

Els barris amb les rendes més baixes, on la mitjana és inferior al 50% de la del conjunt de Barcelona, es redueixen de 8 a només 5 el 2016. En termes de població, aquestes zones més pobres passen de representar 64.000 persones a representar-ne 30.000, l’equivalent a un 2% de tota la població, segons va explicar ahir la tècnica municipal Maria Jesús Calvo.

Gràcia, el més homogeni

Per districtes no hi ha grans canvis respecte als últims tres anys: Sarrià - Sant Gervasi és al capdamunt del rànquing i Nou Barris tanca la taula, tot i que les distàncies entre ells ja no creixen, segons les últimes dades disponibles. La bretxa per barris s’escurça unes dècimes, però es manté molt acusada: les rendes a Pedralbes -el barri més ric, amb un índex de 242 punts- multipliquen per set les del barri amb menys renda, Ciutat Meridiana, que té un índex de només el 34,3.

Gràcia és el districte que, globalment, més s’acosta a la mitjana, amb un índex de renda de 105. Ciutat Vella és un dels que han progressat més en els últims anys en termes de renda familiar disponible, i això l’ha fet escalar tres posicions en el rànquing global fins a figurar com el sisè més ben posicionat. En el mateix període 2007-2016, altres districtes han perdut posicions, com és el cas de Sant Andreu, que, tot i haver crescut en renda, s’ha vist superat per d’altres i ara ocupa la novena posició, només per davant de Nou Barris.

Una de les principals causes que expliquen l’increment de la renda mitjana a la ciutat és l’augment de la població ocupada. El 2016 Barcelona va sumar 34.000 afiliats més a la Seguretat Social, un augment del 3,3% respecte al 2015. “L’increment de la massa salarial fa pujar la renda disponible en termes bruts, sense entrar a analitzar quin tipus de contractes s’estan signant”, va explicar el director del gabinet tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Canal. Els tècnics municipals van reconèixer que amb aquest estudi estadístic és difícil valorar quin efecte han tingut les polítiques socials. Tampoc reflecteix l’impacte de la gentrificació en alguns barris perquè els lloguers no es tenen en compte a l’hora d’elaborar l’índex de renda i classificar els barris. En canvi, sí que es tenen en compte altres factors com el nivell de titulació de la població o la capacitat de compra, que es mesura amb l’adquisició de vehicles, i el preu de l’habitatge de segona mà.

Lluita contra les desigualtats

El tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, va destacar que les dades sobre renda permeten cert optimisme: “El que diu l’informe anual és que les desigualtats deixen de créixer i fins i tot es comencen a revertir”. Malgrat la prudència dels tècnics, Pisarello sí que va atribuir part del mèrit de la millora a les polítiques socials desplegades pel govern municipal.

“Són polítiques que impacten en les persones i que sovint supleixen el que haurien d’estar fent altres administracions, com la Generalitat”, va subratllar Pisarello. El tinent d’alcalde va xifrar en 240 milions la inversió feta fins ara pel consistori en polítiques socials en matèries que no són de la seva competència, com l’habitatge i la promoció econòmica.