Confinats al poble més petit: “Surts de casa i ja ets fora de Puigdàlber”

"Surts per la porta de casa i ja gairebé ets fora del poble", bromeja Maria Vallès (20 anys), estudiant de Magisteri i veïna de Puigdàlber (Alt Penedès), el municipi més petit de Catalunya en extensió territorial, amb només uns 0,6 quilòmetres quadrats. I això que el 2001 va conquerir el sector del Mas Moré, fins llavors territori de la població veïna del Pla del Penedès. "Abans fèiem uns 0,4 quilòmetres quadrats, igual que la Ciutat del Vaticà", riu Ramon Fontanals (64 anys), pagès i un dels carnissers, juntament amb la seva germana, del poble.

Com que Puigdàlber, que té uns 570 habitants, és prop de Vilafranca del Penedès i molts veïns hi tenen tirada, el confinament municipal els ha estroncat la rutina. "Mira, ara fa temps que no vaig a la perruqueria, em faig jo quatre retocs aquí a casa i au", posa d'exemple Roser Esteve (79 anys), que diu que també troba a faltar els tombs i els cafès de mitja tarda a Vilafranca. Vallès, com molts joves, no ha pogut quedar amb el seu grup d'amigues de l'institut, que majoritàriament són de Vilafranca. Tot i que d'aquesta manera, contraposa, s'ha fet més amb els amics del poble i amb els veïns.

Per motius de feina, en canvi, molts s'han vist obligats a desplaçar-se fins a la capital de l'Alt Penedès o fora del municipi, com és el cas de l'alcalde, Miquel Vallès. "Molts treballem fora de Puigdàlber i, tornant, també es pot aprofitar per fer algun encàrrec", apunta, que critica que el Govern no hagi tingut gaire en compte la idiosincràsia dels entorns més rurals a l'hora d'aplicar les restriccions del covid.

A l'hora d'anar a passejar, alguns veïns admeten que s'han fet una mica el longuis amb el confinament municipal. "Agafem els camins rurals de sempre i a la mínima ja surts de Puigdàlber", diu Maria Vallès, que, de fet, recorda que per fer esport sí que es pot anar fins al poble del costat. I el seu pare afegeix: "Al principi del primer confinament els Mossos eren estrictes i vigilaven més, però ara ja no trobes policia per aquí, i menys quan vas pel mig del bosc". Al seu torn, l'alcalde fa uns càlculs optimistes i apunta que no és del tot necessari sortir del poble per anar a fer un volt: "Home, 0,6 quilòmetres quadrats, si segueixes la delimitació del municipi ja pots fer algun quilòmetre, i hi ha gent gran que ja en té prou".

Fontanals recorda que al principi del desconfinament, cap al maig de l'any passat, va haver-hi uns dies que la gent sortia més a passejar. "El camí que passa pel costat de les meves oliveres, semblava una rambla; ja els deia jo, si ens posem tots a collir olives ho enllestim amb un moment", riu el pagès i carnisser. En tot cas, la propietària de la Casa Rural Cal Drac, Àngels Mitjans (53 anys), sense bromes, evidencia que és incoherent no deixar que els veïns caminin amb llibertat pel bosc del costat de casa. "A veure, tampoc cal patir per trobar aglomeracions, jo mai m'he hagut d'apartar perquè vingués ningú", afirma.

El bar, tancat, i la carnisseria, fent de farmàcia

L'Ajuntament i la solidaritat dels de Puigdàlber ha aconseguit cobrir la majoria de serveis mínims. Per exemple, els de Cal Carnisser, com que l'últim bar que quedava al poble va haver de tancar definitivament per la pandèmia, també venen números de loteria encara que ells no hi guanyin res. "Hi ha gent que hi té el costum de jugar i ens ho van demanar com un favor", diu Fontanals, que també explica que la metgessa els deixa les receptes mèdiques i un farmacèutic els porta els medicaments, que els pacients passen a recollir per la carnisseria. I, als més vells, igual que fan amb el menjar, també els hi porten a casa.

D'una banda, hi ha comerços com el de Cal Carnisser que han aconseguit fer créixer la clientela. "Durant el primer confinament a vegades teníem massa feina i tot, però ens ha anat bé, perquè gent de Barcelona que només ve els caps de setmana i abans no ens coneixia, continua venint", diu Fontanals, que reivindica especialment les seves hamburgueses. A més, el poble cada vegada té més habitants i, des de l'inici del covid, hi ha gent que només hi venia a passar uns dies i ha decidit quedar-s'hi a viure. Però, de l'altra banda, hi ha negocis com la Casa Rural Cal Drac que han vist disminuir molt els seus ingressos. "Des de Cap d'Any que no treballo, aprofito per anar fent reformes", explica Mitjans, que espera que a l'estiu –"l'època bona és quan venen els francesos i els belgues"– la situació epidemiològica hagi millorat. Amb tot, els veïns del municipi més petit tenen les mateixes ganes que desaparegui el covid que la resta de catalans. "Què vols? Estem acostumats a ser ocells de bosc, no de colomar", resumeix Esteve.