Els continguts que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia es multipliquen a la xarxa

BarcelonaInternet s'està convertint en terreny abonat per a les webs, blogs i xarxes que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia. Segons dades presentades avui per l'Agència de Qualitat d'Internet (IQUA) i l'Associació contra la Bulímia i l'Anorèxia (ACAB), aquests continguts han experimentat un creixement del 470% en els últims cinc anys, cosa que suposa un augment superior, fins i tot, al de Facebook. L'IQUA i l'ACAB han volgut llançar un crit d'alerta al conjunt d'organitzacions implicades –des dels servidors fins a les administracions– per tal que prenguin mesures concretes per posar fre a l'augment d'aquests continguts.

Arribar fins a aquestes pàgines és molt fàcil. Només fa falta posar la paraula "anorèxia" o "bulímia" en un buscador, com Google, i apareixen més de 500.000 pàgines amb continguts nocius on es fa apologia d'aquestes malalties. En aquestes webs es donen models per seguir –sempre nois i noies extremadament prims, quasi cadavèrics–, trucs i consells per amagar-se de pares i mestres, es fan fins i tot curses entre els usuaris per perdre quilos, es fa apologia d'aquest estil de vida com si fos una filosofia i s'utilitza un vocabulari específic per crear la sensació de grup secret. Segons Àlex Fernàndez, director general de l’IQUA, aquests grups funcionen com sectes, "tenen els seus propis rituals, les seves normes, els seus dogmes i el seu calendari".

La majoria dels usuaris d'aquestes webs, explica Cristina Carretero, de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), són noies menors que ja presenten algun tipus de trastorn alimentari o tenen risc de patir-lo. El missatge a favor de l'anorèxia i la bulímia es difon, també, a través de xarxes socials com Twitter o Facebook. Actualment, a Catalunya hi ha un 6% d'adolescents que pateix algun tipus de trastorn alimentari i un 11% que té risc de patir-lo. La majoria de les persones afectades per aquestes malalties són noies, segons l'ACAB: per cada 9 noies amb un trastorn alimentari, trobem un noi que també en pateix algun.

Àlex Fernàndez ha explicat que al 2010 l'IQUA ha rebut 250 denúncies d'aquest tipus de pàgines i n'ha aconseguit tancar el 50%, tot i que ha destacat que "la solució no passa per perseguir la noia malalta que hi al darrere de la web". Segons ells, en la majoria de casos, quan es tanca una pàgina així els usuaris s'organitzen ràpidament i en tornen a obrir una de nova en poc temps. Per això Fernàndez demana més col·laboració i implicació per part dels servidors i els buscadors d'internet i una millora del marc legal per evitar la proliferació d'aquestes pàgines.