BARCELONA

Tortell Poltrona: “La mascareta és el símbol del dolor i la por, i fa mesos que la duem posada”

Entrevista al pallasso i pregoner de la Mercè 2020

El pallasso Tortell Poltrona, alter ego de Jaume Mateu (Barcelona, 1955), té el repte de fer el pregó de la Mercè just l’any en què les festes seran menys populars i en què el sector cultural fa equilibris sobre la corda fluixa. Respon a les preguntes de l’ARA des de Navalmoral de la Mata, a Extremadura, on actua aquests dies. “Es pot actuar a tot arreu on hi ha gent valenta. Si no fos perquè els polítics tenen por de perdre el sou, si es prenen les mesures es podria actuar a tot arreu”, defensa, i elogia la “valentia” de l’Ajuntament de Barcelona per buscar la manera de mantenir la Mercè.

Fer el pregó, que bèstia , no?

La veritat és que sí. Quan t’encarreguen el pregó, tothom et felicita i saps que després, quan l’hagis fet, tothom et posarà a parir. És una cultura molt barcelonina, molt nostra.

T’afecten les crítiques?

No. Escolto bàsicament música clàssica a la ràdio. Visc apartat de la societat, al mig del bosc, la gent que em dona de menjar és el públic familiar, bàsicament l’infantil... Ja em poden criticar, que no em fa gaire por, jo ja he passat els 65 anys. El que em sap greu és que la gent no parli de Mória, per exemple.

Se’n parlarà, al pregó?

Suposo que sí, no l’he tancat, cada dia el reescric i cada dia trobo coses a dir. Ara això de la memòria franquista: quina pudor, per l’amor de Déu! Sobretot perquè, en paral·lel, porten cadàvers de la División Azul i no són capaços de trobar García Lorca. El pregó serà una escudella catalana, molta barreja.

El dia que et van presentar com a pregoner deies allò de “no podem deixar de viure per la por de morir”. On és el punt d’equilibri entre no tenir por i no perdre el seny?

És la dicotomia catalana del seny i la rauxa. Hi ha moltes coses que són absurdes perquè és evident que hi ha covid i que fa mal, però no era lògic, per exemple, poder sortir a passejar amb el gos i no amb el fill. La pandèmia ha evidenciat que, com més grans són els països, pitjor s’ha gestionat tot, i que si els governen homes i no dones, ja és fatal.

Com vas viure el confinament?

El confinament em va enganxar tornant d’Etiòpia, d’una cosa brutal, de fer espectacles amb 5.000 nanos que no tenien sabates, ni aigua ni res. Em vaig quedar tancat al Montseny esperant els 12.000 nens que havien de venir de les escoles. Vaig tenir temps per mirar els núvols. Va ser fantàstic, com meditar. Amb tots els vessants de dolor i negatius que ens ha portat i que encara duren, va ser una frenada.

Temps per repensar-nos...

Sí, un temps llarg. A la nostra societat vivim molt fent teatre per mostrar-nos als altres. La meva teoria és que els infants són nets perquè no tenen vergonya d’expressar emocions fins que es fan adults i mostren el que volen que els altres pensin d’ells. Llavors el pallasso interior que no té vergonya d’equivocar-se es mor.

¿El covid ens ha fet més conscients de la vida?

Segur. La meva generació i la que ens ve al darrere, la dels meus fills, no havia viscut mai una cosa que es plantegés així. Els meus pares van viure la Guerra Civil i els meus avis la grip espanyola. Si tires enrere, totes les generacions han tingut un mal rotllo o dos i ens pensàvem que nosaltres no, que no ens tocava.

Deies en un vídeo que d’aquest embolic només ens en traurien el sentit comú i el sentit de l’humor. Com ens va fins ara?

No gaire bé, la gent té molta por i la por és un gran immunodepressor. Hi ha molta gent que es posa malalta per la por. La pandèmia ha evidenciat aquelles coses que haurien de funcionar i que no funcionen: la cura de la gent gran, la sanitat, l’educació i la cultura.

¿S’ha sigut especialment injust amb la canalla?

Soc avi i reivindico que com a avi estic disposat a morir perquè els meus nets vagin a l’escola.

Et fan patir els contagis?

No. Què faràs? Pots estar mirant la tele fins al dia que et moris, hi ha molta gent que abans de la pandèmia ja mirava la tele com si fossin tarales. Només hi ha covid? Quants nanos hi ha amb càncer i quants amb covid? No hi trec importància, però una cosa és ser caut i l’altra és ser imbècil. Portar la mascareta està molt bé, però és el símbol del dolor, la malaltia i la por, i fa mesos que la duem posada.

El Circ Cric ha tancat sine die . Com és?

Està tancat fins que no puguem actuar en les condicions que teníem abans. Som un centre privat en què els costos ens superen. Els circ fa quinze mesos que no ven cap entrada. El juny de l’any passat vam acabar la temporada i des de llavors no hem venut ni una entrada: és insostenible. M’agradaria obrir el 23 d’abril, perquè farà quaranta anys que vam inaugurar el Circ Cric al Parc Central de Mataró.