Societat 03/06/2021

El covid s'acarnissa amb la població migrant d'Europa

Europa urgeix els estats a protegir les comunitats amb més risc de contagiar-se i més reticències a vacunar-se

4 min
Migrants al districte londinenc d' Hounslow , Anglaterra

BarcelonaEl covid s'ha acarnissat amb la població migrant i les minories ètniques d'Europa: en alguns països, aquests col·lectius estan "desproporcionadament" representats en els registres d'infeccions, hospitalitzacions i, fins i tot, defuncions a causa del virus, segons denuncia el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, en anglès). L'ens constata en una anàlisi publicada aquest dijous que, malgrat les evidents diferències en la migració dels estats membres, els immigrants, les persones en una situació administrativa irregular, els refugiats i els sol·licitants d'asil humanitari tenen més risc de contagiar-se i emmalaltir greument que la població nascuda o originària dels països europeus. Evidentment, no tots els immigrants han patit la crisi de la mateixa manera: la seva situació depèn del tracte i la consideració que els proporciona cada país d'acollida.

L'organisme planteja diversos factors de risc social, econòmic i de salut que han originat aquestes desigualtats i, si bé insisteix que no hi ha dades homogènies per a la Unió Europea, en destaca tres. L'anàlisi assumeix que aquests col·lectius solen tenir feines essencials o de primera línia (hostaleria, transport i serveis), que molts viuen en barris desfavorits i en allotjaments massificats –alguns en centres de detenció o d'internament per a estrangers (CIE)– i que tenen menys accés als sistemes sanitaris i als missatges de salut pública, sovint per barreres lingüístiques. Tot plegat, subratlla l'ECDC, els fa més reticents a vacunar-se o a demanar assistència mèdica en cas de tenir símptomes de la infecció, cosa que agreuja el seu estat de salut i ajorna els tractaments.

Dels 453 milions d'habitants a Europa, un 12% són persones migrants. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el 2018 hi havia més de 3 milions de persones refugiades amb sol·licituds d'asil pendents de resoldre i la Unió Europea calcula que hi viuen cap a 4 milions de persones sense documentació. L'anàlisi de l'ECDC, que ha fet servir estadístiques dels diferents països de la Unió Europea i el Regne Unit i bases de dades globals com la de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), assegura que els diferents grups de migrants han estat més exposats al virus, sobretot durant la primera onada, que va ser la més crua. “Les persones migrants i les minories ètniques han patit més desigualtats en salut a causa de la pandèmia. Diversos estudis demostren que les persones negres, asiàtiques, llatinoamericanes i de comunitats indígenes tenen més risc de contagiar-se i emmalaltir greument", assenyala l'anàlisi de l'organisme europeu.

Diferències entre països

Per exemple, durant la primera onada, el 42% de les infeccions detectades a Noruega corresponien a persones migrants, així com el 26% dels casos a Dinamarca. A Espanya, al municipi madrileny d'Alcorcón, la incidència bruta entre els immigrants va ser superior a la de la població estatal, amb 8,8 i 6,5 casos per cada 100.000 habitants, respectivament. Les xifres, però, estan infraestimades, puntualitza l'ECDC. I a Barcelona, l'anàlisi constata que hi ha una elevada proporció de positius entre els veïns de barris més desfavorits i, sobretot, entre les persones immigrants que provenen del nord-oest de l'Àfrica, com el Marroc o el Sàhara Occidental, i de l'Amèrica Llatina.

Les dades sobre hospitalitzacions per covid amb pacients migrants són més limitades, però l'ECDC sí que ha observat que a Itàlia i a Espanya les probabilitats d'acabar hospitalitzat a causa del covid creixien en el cas dels migrants, especialment per la desconfiança i els problemes d'accés al sistema sanitari. Un estudi va demostrar que durant la primera onada a Itàlia el 7,5% de tots els contagis detectats eren persones estrangeres diagnosticades de manera tardana i moltes acabaven entrant a una unitat de cures intensives (UCI) amb un mal pronòstic. Un altre estudi, en aquest cas amb 2.345 pacients hospitalitzats a Madrid, va resoldre que el 16,6% dels malalts no eren europeus –eren majoritàriament llatinoamericans– i que aquests ingressaven més sovint a l'UCI. En concret, un 18% dels migrants entraven a l'àrea de crítics respecte al 9,6% dels espanyols.

En llocs com els Països Baixos i França –també el Regne Unit– les taxes de defunció han sigut força més elevades en aquest grup poblacional que entre els seus nacionals. Als Països Baixos, per exemple, entre el 9 de març i el 19 d’abril del 2020 la sobremortalitat per als immigrants de països extracomunitaris va ser un 47% superior a l’esperada, i a França les persones nascudes a l’estranger van representar el 15% de les defuncions registrades entre març i abril de l'any passat, enfront del 13% del mateix període del 2019. En concret, a França van augmentar un 54% les morts entre els immigrants del nord de l’Àfrica (Algèria, el Marroc, Tunísia), un 114% en el cas de les persones de l'Àfrica subsahariana i un 91% pel que fa a l'Àsia.

L'informe demana als governs europeus que dissenyin programes específics per acabar amb els problemes de desconfiança cap a la vacuna per part d'aquests grups socials i els recomana fer missatges de salut pública específics elaborats conjuntament amb les comunitats afectades, amb informació i missatges traduïts a les principals llengües dels immigrants.

Els factors de desigualtat
  • Feina i condicions socioeconòmiques Molts migrants treballen en feines precàries amb més exposició al virus i, durant la pandèmia, han perdut les seves fonts d’ingressos. En molts països europeus, a més, tenen més probabilitats de viure en allotjaments compartits o massificats que els no migrants. A tots els països de l'OCDE, els immigrants tenen el doble de probabilitats de viure en habitatges superpoblats que els nadius (el 17% davant del 8%), també perquè són més propensos a viure en cases multigeneracionals, amb implicacions per a la transmissió de membres de la llar més joves als més vulnerables. Un exemple a Espanya: el 59% dels pacients ingressats a un hotel medicalitzat de Madrid entre març i maig del 2020 eren migrants i el seu principal motiu de derivació era la manca d’habitatges per fer aïllaments.
  • Accés al sistema sanitari Molts migrants que viuen a Europa manifesten preocupació perquè el tractament del covid pugui ser de pagament o desconfien dels sistemes de salut, per por que els identifiquin si són indocumentats, lamenta l'ECDC. L'ens es fa ressò d'un estudi de l’OMS que va constatar que no tots els migrants demanarien atenció mèdica en cas de sospita d’infecció per por a la deportació, la manca de disponibilitat dels proveïdors d’atenció mèdica o el dret a l’assistència sanitària. Les barreres poden ser d'àmbit organitzatiu, com la necessitat d’interpretació, mediadors culturals i desafiaments geogràfics i de transport, i d'àmbit individual que inclouen un estat socioeconòmic deficient, aïllament social, manca de suport, discriminació i estigmatització.
  • Reticència a les vacunes L'ECDC remarca que algunes subpoblacions de migrants a Europa tenen taxes més baixes de vacunació i actituds més desconfiades envers la vacunació en comparació amb la població autòctona, deixant-los desprotegits davant el virus. Alguns creuen que la vacuna és un "engany" o qualifiquen el covid de "malaltia occidental" i tenen por de ser utilitzats com a "conillets d'índies". La falta d'informació en la seva llengua o d'intervenció sociocultural fa que creguin que la vacuna els alterarà l’ADN, que està dissenyada per controlar la població, que pot afectar la fertilitat o que no està permesa per la seva cultura, creença o religió.
  • Espais massificats i sense capacitat d'aïllar-se Hi ha un nombre gens menyspreable de persones migrants que estan allotjades en centres de detenció o que viuen en refugis per a persones sense llar a Europa, dos entorns d’alt risc per a la transmissió del covid. Són espais massificats, amb instal·lacions d’higiene deficients i una capacitat limitada per aïllar-se. Hi ha un exemple molt clar, segons l'ECDC: al centre de recepció de migrants d'Ellwangen, a Alemanya, es va informar que els casos de covid van passar de 7 a 259 en una setmana, tot i que la instal·lació s’havia posat en quarantena. En poc més d'un mes, el 68% d'aquells 600 sol·licitants d'asil del centre estaven infectats.
stats