La crisi a Ceuta té a veure amb la regularització de migrants?

MadridL'entrada de milers de migrants a Ceuta en les últimes hores, que ja ha deixat almenys 19 víctimes mortals, ha portat la dreta i l'extrema dreta a col·locar a la diana el procés extraordinari de regularització de persones migrants del govern espanyol. "Les imatges que arriben des de Ceuta demostren que atorgar la ciutadania espanyola, per tant, europea, a més de 500.000 immigrants irregulars és una decisió errònia que incentiva el tràfic d'éssers humans", va reaccionar ràpidament a la crisi el vicepresident italià i ministre d'Exteriors, Antonio Tajani. Un relat al qual s'han sumat el PP, Vox i fins i tot la Casa Blanca. El govern espanyol, a través del ministeri d'Exteriors, s'ha afanyat a censurar-ho. "No té res a veure [...] a diferència del que falsament s'està dient des d'alguna instància", afirmaven fonts d'Exteriors aquest dijous a la nit.

D'entrada, cal tenir en compte que les persones que han entrat a Ceuta i Melilla no es veuen afectades pel procés de regularització. La mesura extraordinària del govern espanyol es va acabar el passat 30 de juny amb 1.174.978 sol·licituds presentades. Des d'aleshores, ja ningú s'hi pot acollir. Més enllà de la seva finalització, es tracta d'un procés ple de requisits estrictes i definits, començant per l'acreditació de la residència a l'estat espanyol des d'abans de l'1 de gener del 2026. Però també el fet d'haver estat a Espanya durant cinc mesos continuats abans d'aquesta data.

Després del que ha passat a Ceuta, PP i Vox han afirmat que aquest procés havia generat un anomenat "efecte crida", una idea que ja van abanderar quan es va posar en marxa la mesura. "A ningú li pot sorprendre que milers de persones vulguin entrar a un país que regularitza un milió d'immigrants irregulars d'un dia per l'altre", ha afirmat el secretari general del PP, Miguel Tellado.

En aquest sentit, però, cal tenir en compte que un cop es presenta la sol·licitud, la regularització no és automàtica. Primer, les peticions s'han d'admetre a tràmit i el govern espanyol té tres mesos per respondre de forma favorable o no. Fa un mes (l'últim dia del procés) més de la meitat de les sol·licituds havien estat admeses a tràmit. De moment, no s'han fet públiques les demandes rebutjades. Un cop la sol·licitud és acceptada, els beneficiaris passen a disposar d'una autorització temporal d'un any per viure i treballar a Espanya. Però després han de tornar a demostrar uns requisits per poder-la renovar.

Què ha passat en altres ocasions?

Però més enllà del fet que no es pot traduir el nombre de sol·licituds en les regularitzacions autoritzades, aquest no és el primer cop que Espanya du a terme un procés d'aquestes característiques. Si es té en compte el que ha aprovat el govern de Pedro Sánchez, l'Estat ha realitzat sis processos de regularització extraordinària de persones migrants des dels anys 80, dos dels quals sota el govern de José María Aznar (PP). I en paral·lel, ha posat en marxa altres vies per regularitzar l'entrada de persones migrants.

L'últim cop que es va dur a terme un mecanisme similar va ser el 2005 amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). Es va autoritzar la residència i el permís de treball temporal a 576.000 persones. "Les millores relatives al dret a treballar en l'economia formal que va suposar la nova normativa, per als treballadors en situació irregular, no es van traduir en un efecte crida de treballadors immigrants atrets per la nova situació [...] ni en un increment significatiu d'arribada d'immigrants", es conclou en un informe de l'Observatori Social de la Fundació La Caixa de l'any 2021 en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra.

Al llarg d'aquest temps, diferents experts ja han indicat que aquell procés "no va causar" aquest efecte. De fet, tal com apunten els autors de l'estudi, el procés també va tenir un impacte positiu en l'economia: "Cada persona regularitzada va aportar entre 4.000 i 5.000 euros anuals només en impostos sobre el salari", s'indica. Joan Monrás, catedràtic d'Economia i un dels autors de l'estudi, afirmava que "la regularització del 2005 va tenir un efecte clarament positiu". Fonts governamentals insisteixen, amb tot, que "és impossible" vincular l'actual crisi a Ceuta amb el procés de regularització.