“Donin-me l’adreça i els envio els que salten la tanca”

MadridEl PP ha fet un pas més per certificar la seva retallada de drets i llibertats. Gràcies a la seva majoria absoluta, va aprovar ahir en solitari al Congrés la llei de seguretat ciutadana, la reforma estrella del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que compta amb només el suport del 7% dels ciutadans, segons una enquesta realitzada per Metroscopia per a l’ONG Avaaz.org. Però el rebuig tant de l’oposició com d’entitats socials o la mateixa Església a la futura llei no ha frenat el govern de Mariano Rajoy, que s’ha atrevit a últim moment, fins i tot, a afegir una esmena per legalitzar les devolucions d’immigrants a les tanques de Ceuta i Melilla si salten en grup. La llei s’envia ara al Senat, on encara la recta final per entrar en vigor abans d’acabar la legislatura.

Fernández Díaz va assistir ahir a l’últim debat al Congrés amb un somriure als llavis. No va dir res des de l’hemicicle -ho va delegar tot al portaveu del PP, que va defensar un “text vanguardista”-. El titular d’Interior ja s’havia encarregat de respondre desafiant a tots els que han qüestionat tant la llei com les devolucions en calent des de bon matí en una entrevista a Antena 3 farcida de declaracions polèmiques. En preguntar-li sobre les crítiques de la Conferència Episcopal al concepte de devolucions en calent, va justificar que la situació que viuen a Ceuta i Melilla no és comparable en cap altre indret d’Europa. “No accepto lliçons d’humanitarisme per part de ningú, en general”, va reblar, i va defensar que un estat té el dret i el deure de garantir la inviolabilitat de les seves fronteres.

Però no es va quedar aquí. Fernández Díaz va provar de sociabilitzar el problema amb una comparativa que ja ha quedat als annals de les seves frases cèlebres. Interpel·lant directament els que el critiquen per voler legalitzar d’amagat les devolucions en calent, va dir: “Que em donin la seva adreça i els enviem aquesta gent amb el compromís, això sí, que els donaran menjar i un lloc de feina”. Al seu parer, si s’acollís tots els immigrants que hi ha acampats a les proximitats de les ciutats autònomes espanyoles es generaria un efecte crida amb una magnitud superior als “centenars de milers” de persones.

Però més enllà del PP, el govern espanyol i les autoritats de Ceuta i Melilla, pocs donen suport al fet que de manera legal la Guàrdia Civil pugui lliurar als gendarmes marroquins els immigrants que intentin saltar en grup la tanca sense facilitar-los la més mínima assistència jurídica. Introduint l’esmena a últim moment, que té com a intenció última modificar la llei d’estrangeria, el govern espanyol s’ha saltat els informes del Consell General del Poder Judicial o del Consell d’Estat. Tant des del Consell d’Europa com des de l’Església o ONGs s’insisteix que qualsevol sensepapers té dret a asil quan entra en un nou territori i que amb la norma es vulnerarà la Constitució, el dret comunitari i els tractats internacionals.

Emmordassats a l’hemicicle

El rebuig social i institucional va arribar ahir al Congrés amb dues protestes espontànies. El grup d’Esquerra Plural es va emmordassar amb paper de vàter en contra de la llei, i el grup de coral Solfònica, del 15-M, va cantar des de la grada del públic un dels himnes llibertaris més representatius del musical d’ Els Miserables, la Cançó del poble, que crida a “no deixar-se sotmetre”. I és que un dels principals punts de la llei és que es dóna més poder a les forces de seguretat, convertint les faltes en administratives i relegant el Codi Penal i el paper dels jutges a un segon terme.

La llei inclou multes de fins a 600.000 euros per manifestar-se sense autorització a les immediacions d’una central nuclear, per exemple, o de 601 euros a 30.000 per a activistes com Femen, que irrompin en actes institucionals, o membres de la PAH que vulguin aturar desnonaments. També es penalitzarà, entre d’altres, amb de 100 a 600 euros recollir firmes sense autorització o fins i tot enganxar convocatòries o lemes als fanals.