El català a les aules

55 queixes en tres mesos per canviar del català al castellà a la universitat

Universitats calcula que el 70,5% de les assignatures s'ofereixen en català, una mica menys que fa quatre anys

BarcelonaLes universitats catalanes han recollit des de l'inici d'aquest curs 55 incidències d'estudiants que s'han queixat perquè l'assignatura a la qual s'havien matriculat no s'estava impartint en la llengua anunciada en el pla docent. El més revelador, però, és que en el 100% dels casos les incidències afecten "exclusivament" el català: és a dir, que malgrat que estava anunciat que les classes serien en català, el professor acaba canviant d'idioma –normalment, al castellà–. "És una dada significativa que esvaeix qualsevol dubte sobre quina és la llengua minoritzada i quina és la llengua que hem de protegir", ha afirmat el director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà, en la presentació de les dades del primer informe sobre els usos lingüístics a les universitats.

En el 60% dels casos "es va restituir la llengua d'impartició", i en gairebé la resta es va canviar el professor, cosa que, segons Quinquillà, posa de manifest que els mecanismes interns de les universitats per preservar els drets lingüístics dels estudiants "funcionen i serveixen per revertir la situació". Malgrat que aquestes 55 reclamacions representen només el 0,1% sobre l’oferta total d’assignatures de graus i màsters a Catalunya, Quinquillà ha admès que hi ha "marge de millora" per revertir les "febleses" de la situació del català a les facultats.

Cargando
No hay anuncios

Les dades que ha presentat Quinquillà indiquen un tímid retrocés de l'oferta del català a la universitat, malgrat que segueix sent la llengua de docència que més s'utilitza: segons l'informe de Política Lingüística del 2018, el 75,6% de les assignatures dels graus s'impartien en català, i ara el percentatge ha baixat fins al 70,5%. El 26,8% de les assignatures s'ofereixen en castellà i el 22,1% en una altra llengua, majoritàriament anglès. Els percentatges sumen més que 100 perquè a vegades una mateixa assignatura s'ofereix en dos idiomes. En el cas dels màsters, la caiguda és més pronunciada: fa quatre anys, més de la meitat d'assignatures (54%) s'oferia en català, i ara només ho fan el 39,8%, mentre que el 37,9% són en castellà i el 32,9% en anglès.

Cargando
No hay anuncios

Precisament ara farà un any que els rectors de les universitats públiques es van comprometre a aturar la “regressió” del català en la docència i la recerca amb accions concretes: garantir la llengua prevista als plans docents, avançar fins a assolir el 80% de la docència de cada grau, postgrau i màster en català o aconseguir que tots els graus (excepte els interuniversitaris o els que es cursen en llengües estrangeres) es puguin impartir en català. En efecte, l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia estableix que “totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català” i que la llengua catalana “s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari”, però molts alumnes han denunciat a través de les xarxes socials que hi ha professors que, malgrat que el pla docent de l’assignatura digui que les classes són en català, les acaben fent en castellà, i més si estudiants d’altres comunitats o països ho demanen.

Un pla a l'abril per enfortir la llengua

Davant d'aquest panorama, el departament d'Universitats i Recerca ha anunciat un pla, que es presentarà a l'abril, per enfortir el català i consolidar-lo com a "llengua vehicular" a les facultats i als centres de recerca. La consellera, Gemma Geis, ha explicat que davant del moment "delicat" de la llengua, sobretot per l'ús que en fan els joves, la conselleria s'ha vist "interpel·lada a intervenir-hi" i a prendre mesures per "enfortir" el català: "El sistema universitari i de recerca ha de ser una pota més d'aquest renaixement de la llengua", ha dit.

Cargando
No hay anuncios

"Mai havíem tingut un model de política lingüística que abraci tot el sistema universitari", ha lamentat Jordi Matas, president de l’Associació Catalana de Ciència Política, que també ha criticat que el Govern mai hagi reconegut formalment el català com a llengua de recerca –només el 10,3% de les tesis doctorals són en català–. Per revertir aquesta situació, Matas ha apuntat que, d'entrada, s'han de "protegir els drets lingüístics" dels estudiants amb un pla sòlid que no deixi la garantia d'aquests drets "en mans dels rectors o de l'atzar", però també s'han d'impulsar campanyes de foment de la llengua, plantejar una bona acollida als estudiants, professors i investigadors que arriben a les universitats catalanes i fer acreditar un bon nivell català abans de ser professor d'universitat.

La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, ha demanat pensar en les conseqüències que té per a la llengua i el país no actuar i ha instat el Govern a, sobretot, mantenir el "compromís" per no només aprovar aquest pla, sinó, sobretot, aplicar-lo. "És una qüestió de voluntat", ha alertat.

Cargando
No hay anuncios